René Descartes i el Racionalisme a la Filosofia Moderna

René Descartes i la Filosofia Moderna (S. XVII)

René Descartes forma part de l’època de la filosofia moderna (s. XVI-XVIII). Era racionalista i entenia que coneixem mitjançant la raó, al contrari de Francis Bacon, que era empirista. En aquest període, hi ha una discussió constant entre racionalistes i empiristes.

En aquesta època, la filosofia es comença a desfer del dogma cristià i es comença a alliberar. Molts pensadors comencen a elaborar teories que contradiuen el que diu el cristianisme i el dogma religiós. Es recupera també el pensament individual, la filosofia pròpia, el pensament original, les llengües i el desenvolupament científic.

Característiques del racionalisme

Confiança en la raó

• Creure que la raó humana pot accedir al coneixement i que l’ésser humà pot conèixer el món. Aquesta característica la comparteix amb l’empirisme: el món es pot conèixer més enllà de la fe i del dogma cristià.
• Els racionalistes creuen que la raó és l’única capacitat que ens pot portar al coneixement. Els sentits ens enganyen, segons la filosofia cartesiana.

Recerca d’un nou mètode (méthodos)

• Elaboren un mètode de recerca del coneixement d’inspiració matemàtica. La raó ens permet fer un procés d’abstracció, i les que millor realitzen aquest procés són les matemàtiques. Les matemàtiques proporcionen coneixements segurs i universals. Perquè la filosofia sigui certa, s’ha de treballar amb les matemàtiques, ja que es vol aconseguir el mateix objectivisme i oficialitat.
• Els empiristes utilitzen el mètode inductiu, que consisteix a passar de l’observació sensible a l’elaboració d’una hipòtesi, pràctica habitual en l’època.
• Els racionalistes creien que la raó per si mateixa ens podia donar coneixement mitjançant el mètode deductiu. Creuen que la raó pot arribar a veritats universals i objectives. Es basa en axiomes que no necessiten comprovar-se empíricament per ser certs (per exemple: "el tot és més gran que la part"). Arribem a veritats universals amb les quals podem deduir el coneixement. És un nou mètode deductiu d’inspiració matemàtica; a l’hora de determinar si una cosa és bona o no, cal calcular-ho, que és el que volia Leibniz... (2)