Repressió Franquista a Espanya i Catalunya: Anys 40
El control social i la repressió: el control polític intern
La societat espanyola dels anys 40 es va caracteritzar per una forta repressió contra els considerats republicans i, per tant, comunistes. Això va fer que a Espanya hi haguessin camps de concentració on es va internar els presoners republicans. Alguns dels quals van anar a presons (el 1940 uns 300.000 reclusos) i en tots els casos rebien tortures físiques i psicològiques. No existien els judicis o, si es feien, normalment eren tribunals militars amb lleis militars que implicaven la pena de mort. 1.077 persones van ser jutjades en tribunals militars a Barcelona amb pena de mort. Una denúncia anònima era suficient per acabar empresonat i investigar algú.
Es va crear un cos especial encarregat de la persecució política que va ser la "Brigada Social" i es va fer una llei especial per perseguir anònims polítics: la "Llei de responsabilitats polítiques" (1939-1945) que establia que qualsevol persona identificada com a republicana des de l'octubre del 1934, les seves propietats serien expropiades per l'estat franquista. A més, es van posar en pràctica les depuracions, és a dir, judicis amb presència de militars i eclesiàstics. Si una persona es declarava comunista, perdia per a tota la vida el seu lloc de treball en professions públiques (professors, metges...).
Fills de republicans van ser donats en adopcions forçoses a franquistes i l'església es va encarregar de controlar al màxim el funcionament de la societat i es van difondre els valors més folklòrics espanyols com els braus, les sevillanes, processons i imatges dels Reis Catòlics.
La repressió a Catalunya
En el cas de Catalunya, la repressió es va caracteritzar per combatre radicalment el nacionalisme català perquè el franquisme considerava que volia trencar la unitat d'Espanya i l'objectiu era responsabilitzar Catalunya, la qual cosa s'intenta posar en pràctica declarant il·legals símbols catalanistes com la senyera i Els Segadors. El català va ser declarat il·legal com a llengua pública, es van canviar els noms dels carrers, de pobles i ciutats (Sant Quirze de Besora per San Quirico de Besora). La cultura catalana va ser perseguida i la majoria d'intel·lectuals es van haver d'exiliar (Picasso). També és cert que alguns es van declarar franquistes (Eugeni d'Ors, Dalí).
La censura va ser especialment detallista amb els catalans i la repressió política va consistir a prohibir la Generalitat, el dret civil, l'Estatut, i es va considerar una regió espanyola igual que la resta en la qual la persona que representa l'estat espanyol a Catalunya és el governador civil i el capità general.
Govern civil i capità general
El governador civil s'encarrega dels ajuntaments, l'ordre públic, transmet i aplica les ordres del govern de Madrid. També és qui dirigeix FET y de las JONS i hi ha un governador civil per cada província. Està connectat amb el capità general que dirigeix l'exèrcit espanyol a Catalunya encarregant-se d'assegurar la unitat d'Espanya i perseguir antifranquistes fent servir la força quan cal.