Reproducció Humana: Guia Completa, Salut Sexual i Malalties

La Reproducció Humana

La reproducció és sexual: el nou individu s’origina a partir de la unió de dos gàmetes, o cèl·lules reproductores; una provinent del pare i l’altra de la mare.

Gàmetes: cèl·lules que es formen mitjançant un tipus de divisió especial (meiosi), que només té lloc durant la formació d’aquestes cèl·lules. Només contenen la meitat de la informació genètica. (46 cromosomes → 23 de cadascú)

Estructura de l’Aparell Reproductor Masculí

És l’encarregat de produir els gàmetes masculins, o espermatozoides, les hormones sexuals i el semen, i de participar en el procés de fecundació.

• Testicles: són dues glàndules que fabriquen els espermatozoides i la testosterona. Estan situats fora de la cavitat abdominal, en una bossa anomenada escrot.
• Vies genitals: són l’epidídim i els conductes deferents, que recullen els espermatozoides i els transporten des dels testicles a l’exterior, a través de la uretra.
• Glàndules annexes: són la pròstata i les vesícules seminals. Elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els serveixen de vehicle. El conjunt d’espermatozoides i d’aquestes secrecions constitueix el semen.
• Penis: És l’òrgan extern que permet dipositar els espermatozoides a la vagina femenina. Està format per teixit erèctil que durant l’excitació sexual es dilata, per la gran afluència de sang, i produeix l’erecció. L’extrem del penis, o gland, està protegit per un replec de la pell fi i mòbil denominat prepuci.

La Producció d’Espermatozoides

Té lloc als tubs seminífers dels testicles.

Espermatozoides: són els gàmetes masculins i aportaran els gens del pare al futur embrió.

• Cap: conté el nucli amb els cromosomes i una caputxa, l’acrosoma, amb els enzims necessaris per penetrar dins l’òvul.
• Peça intermèdia: és un cilindre que conté nombrosos mitocondris que aporten l’energia que necessita per moure’s.
• Cua: és un flagel que li permet el desplaçament.

Estructura de l’Aparell Reproductor Femení

És l’encarregat de produir els gàmetes femenins, o òvuls, i les hormones sexuals femenines. És on té lloc la fecundació i el desenvolupament del fetus fins al naixement. Està situat darrere de l’abdomen, a l’interior de la cavitat pelviana, i és independent de l’aparell urinari. Consta de les parts següents:

• Ovaris: Són dues glàndules situades a cada costat de l’úter. Tenen forma ovalada i fan uns 4cm de llarg. Els ovaris produeixen els òvuls i les hormones sexuals femenines.
• Vies genitals: són les trompes de Fal·lopi, l’úter i la vagina.
  • Trompes de Fal·lopi: són conductes que transporten els òvuls des dels ovaris fins a l’úter.
  • L’úter: és un òrgan musculós i buit, on es desenvolupa l’embrió fins al naixement; és situat entre la bufeta i el recte i té la mira d’una pera.
  • Vagina: és un conducte de parets elàstiques que comunica l’úter amb l’exterior; és on es dipositen els espermatozoides durant l’acte sexual. Durant el part, el coll de l’úter i la vagina es dilaten fins a uns 10 cm de diàmetre per facilitar la sortida del fetus.
• Òrgans genitals externs, o vulva: Està format pels llavis majors i els llavis menors que protegeixen l’orifici vaginal, l’orifici uretral i el clítoris. El clítoris és un petit òrgan erèctil amb nombroses terminacions nervioses sensitives.

Els Òvuls

Òvuls: són cèl·lules grosses. Consten d’un nucli que conté els cromosomes i un citoplasma amb abundants substàncies nutritives per al futur embrió. Són immòbils i es desplacen gràcies al moviment de les trompes. Poden mantenir-se vius entre un i dos dies.

La producció d’òvuls es produeix als ovaris, en unes estructures arrodonides anomenades fol·licles. Els ovaris contenen nombrosos fol·licles en diferents estats de maduració.

A partir de la pubertat i per l’acció de les hormones, es produeix el creixement i la maduració d’un fol·licle cada mes.

Quan el fol·licle és madur es trenca i allibera l’òvul. Aquest procés s’anomena ovulació. L’òvul és conduït per la trompa de Fal·lopi fins a l’úter.

El Cicle Sexual Femení

Els òvuls s’alliberen a intervals regulars, d’uns 28 dies, des de la pubertat fins a la menopausa i originen un cicle sexual. Durant el cicle sexual es manifesten diferents fenòmens a l’ovari i a l’úter, la finalitat dels quals és la preparació de l’organisme per a la implantació i el desenvolupament del possible embrió.

• Fase proovulatòria: comprèn els primers 14 dies, durant els quals madura un fol·licle i acaba amb l’ovulació i l’expulsió de l’òvul cap a l’úter.

  Si l’òvul es troba amb un espermatozoide a la trompa de Fal·lopi pot ser fecundat durant els dos o tres dies següents a l’ovulació.

• Fase postovulatòria: Comprèn del dia 15 al 28 del cicle. El fol·licle, després de l’expulsió de l’òvul, degenera, acumula greix i es converteix en el cos groc. La capa més interna de l’úter, l’endometri, es va engruixint i adquireix un aspecte esponjós amb nombroses glàndules i vasos sanguinis, per nodrir el futur embrió.

  Si no hi ha hagut fecundació de l’òvul, el dia 28 l’endometri es destrueix i s’expulsa a l’exterior amb les restes de l’òvul. Aquest procés produeix una hemorràgia que es coneix com a menstruació, regla o període. Per això, aquest cicle sexual es coneix com a cicle menstrual i la seva durada pot variar lleugerament d’una dona a una altra.

  Si l’òvul queda fecundat, la capa més interna de l’úter es manté engruixida durant l’embaràs, el cos groc es mantindrà a l’ovari per produir hormones per al fetus i els cicles menstruals s’aturaran fins després del part.

  Els canvis que s’esdevenen en el cicle femení són deguts a l’acció de les hormones sexuals femenines: estrògens i progesterona.

La Fecundació

Fecundació: la unió d’un òvul i un espermatozoide. Dels centenars de milions d’espermatozoides dipositats a la vagina, només uns quants centenars aconseguiran travessar l’úter i arribar fins a les trompes, per trobar l’òvul.

Només un espermatozoide aconseguirà travessar la capa gruixuda que protegeix l’òvul. La fusió dels dos nuclis dona lloc al zigot, la primera cèl·lula de l’embrió.

Quan ha entrat el primer espermatozoide, les propietats de la paret externa de l’òvul canvien de tal manera que impedeixen l’entrada d’un altre nucli d’espermatozoide.

Intercanvi Entre la Mare i el Fetus

L’amni: membrana que forma la cavitat amniòtica en la qual està suspès l’embrió. Conté el líquid amniòtic, que banya l’embrió i el protegeix de cops, vibracions i canvis de temperatura.

La placenta: és un òrgan que connecta l’embrió a la paret de l’úter de la mare, a través del cordó umbilical.

Per la placenta arriben oxigen i nutrients a l’embrió, i a la vegada es recullen els productes de rebuig, com ara el diòxid de carboni i la urea. Les cèl·lules sanguínies de la mare no es barregen mai amb les del fetus.

La placenta també actua de barrera defensiva, evitant el pas de cèl·lules i substàncies perjudicials. No obstant això, altres substàncies, com ara l’alcohol, la nicotina, algunes drogues i certs virus poden travessar la placenta i danyar el fetus.

Què Són les MTS?

Les malalties de transmissió sexual (MTS): són les malalties infeccioses greus en què el contagi es produeix durant les relacions sexuals.

La Sida

La sida: és la malaltia causada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). És una malaltia de desenvolupament lent que va danyant les defenses naturals de l’organisme, la qual cosa afavoreix l’aparició d’altres infeccions que una persona sana pot combatre normalment.

La fase més avançada de la infecció, o fase sida, apareix fins i tot anys després que l’individu s’hagi infectat pel VIH (és a dir, ser portador, o seropositiu) no és el mateix que tenir la sida.

Actualment, es disposa de tractaments que permeten retardar l’aparició de símptomes de la malaltia crònica. Són tractaments molt costosos i fora de l’abast dels països menys desenvolupats, en els quals la incidència de la sida és molt elevada.

Avui es coneix que les úniques vies de transmissió del virus VIH són: la via sexual, la via sanguínia, la via maternofilial i la lactància. Aquestes són les situacions més freqüents:

• Durant les relacions sexuals amb una persona infectada.
• Per transfusions de sang o material quirúrgic contaminat.
• Per compartir raspalls de dents, fulles d’afaitar, agulles, xeringues...
• De la mare infectada al fill, durant l’embaràs, el part o la lactància.

Reproducció Assistida

És la que es produeix per mitjà de la utilització de procediments mèdics que fan possible la fecundació, quan aquesta no es produeix per mitjans naturals.

Les Malalties Infeccioses

Són malalties produïdes per microorganismes i que es transmeten d’uns individus a altres.

• Bacteris → Tuberculosi / toxines
• Fongs: hi ha de beneficiosos i de perjudicials
• Virus → grip, xarampió, varicel·la, rubèola, hepatitis, sida, etc.
• Paràsits: organismes unicel·lulars en l’ésser humà com ara els protozous → malària

Els Antibiòtics

Són medicaments que destrueixen els bacteris causants de les infeccions sense danyar les cèl·lules del propi organisme.

Les Malalties No Infeccioses

Són malalties degudes a l’alteració d’alguns dels teixits i dels òrgans del cos.

Malalties més freqüents

• Càncer: afecta òrgans molt diversos i persones de totes les edats.
• Malalties cardiovasculars: arteriosclerosi, infart de miocardi, l’apoplexia i la hipertensió arterial.

El Càncer

Aquest terme inclou nombroses malalties que tenen en comú la proliferació anormal de cèl·lules que originen un tumor cel·lular, o neoplàsia, és a dir, una massa de cèl·lules produïda per un procés de divisió cel·lular incontrolat.

Si el tumor que es forma queda localitzat en un teixit concret i no arriba als vasos sanguinis, és un tumor benigne. Si, per contra, produeix cèl·lules que arriben a la sang, es converteixen en un tumor maligne que pot envair altres òrgans.

Carcinògens: són factors que transformen una cèl·lula normal en cancerosa. Els més importants són:

• Substàncies químiques
• Radiacions
• Partícules i agents mutàgens
• Radiació ultraviolada de la llum solar i substàncies alimentàries

El Sistema Limfàtic

Està format pels òrgans limfàtics, els vasos i els ganglis limfàtics i per diversos tipus de cèl·lules de la sèrie de glòbuls blancs, com ara els limfòcits i els macròfags.

Les funcions més importants i que contribueixen al manteniment de l’homeòstasi són:

• Recollir el líquid acumulat al voltant de les cèl·lules, o líquid intersticial, i abocar-lo a la sang. El líquid intersticial, quan es troba a l’interior dels vasos limfàtics, s’anomena limfa.
• Transportar els greixos i les vitamines solubles en lípids
• Contribuir a la defensa de l’organisme contra moltes malalties.

Els Òrgans Limfàtics

Els més importants són la medul·la òssia vermella, el tim i la melsa.

Altres òrgans amb teixit limfàtic són les amígdales i l’apèndix.

Medul·la òssia vermella: conté cèl·lules capaces de dividir-se indefinidament → Les cèl·lules mare com ara els limfòcits i els macròfags.

Els limfòcits immadurs es transformen en limfòcits T i B.

• Limfòcits T: actuen contra cèl·lules infectades per virus i cèl·lules canceroses. Encarregats de destruir les cèl·lules que tenen antígens estranys.
• Limfòcits B: produeixen molècules d’anticossos
• Macròfags: cèl·lules fagocitàries capaces d’empassar-se gèrmens patògens i grans molècules.

Els Ganglis Limfàtics

Els ganglis o nòduls limfàtics es localitzen al llarg dels vasos limfàtics. Contenen una gran quantitat de limfòcits.

El Sistema Immunitari

Sistema immunitari: és el responsable que el nostre organisme es defensi davant de la invasió de gèrmens, òrgans, cèl·lules i molècules estranys, també anomenats antígens.

Antígens: solen ser proteïnes que es localitzen a la cara externa de la membrana plasmàtica.

Immunitat d’un organisme: la capacitat que té per defensar-se davant de substàncies estranyes, organismes patògens i cèl·lules canceroses.

Immunitat inespecífica: consisteix en el rebuig no selectiu d’organismes patògens

• Les barreres d’entrada com la pell i les mucoses dels aparells digestiu, respiratori i urinari.
• La inflamació o resposta inflamatòria

Immunitat específica: Es basa en la capacitat dels organismes per actuar de manera específica enfront de cada substància o agent patogen capaç d’escapar de les defenses inespecífiques i penetrar al seu interior

Antígens: les substàncies estranyes, normalment proteïnes, que estimulen la resposta dels sistema immunitari i la producció d’anticossos

Anticossos: són proteïnes produïdes per contrarestar un antigen. L’organisme és capaç de generar anticossos específics.

Immunitat: és deguda al fet que l’organisme produeix limfòcits de memòria específics contra els antígens, que ja hi ha tingut el primer contacte. Aquesta és la base de les vacunes. Consisteix a introduir en un organisme virus morts o inactivitats davant dels quals es produeixen limfòcits de memòria.

Al·lèrgies: consisteix en la hipersensibilitat d’un organisme enfront de substàncies del medi.