La Reproducció: Tipus, Cicles i Diversitat
La reproducció
La reproducció és la funció mitjançant la qual els organismes progenitors produeixen descendents semblants a si mateixos.
Tipus de reproducció
- Reproducció asexual: Un únic organisme genera còpies idèntiques a si mateix.
- Reproducció sexual: A partir de dos gàmetes que s'uneixen, produïts per dos progenitors. Els descendents tenen una combinació dels dos.
Reproducció i cicle biològic
El cicle biològic d'una espècie comprèn una sèrie de processos o etapes des que els individus neixen fins que es reprodueixen. Aquesta és la seqüència general del cicle biològic:
- Fase inicial: Consisteix en el desenvolupament d'un nou ésser.
- Fase de desenvolupament i creixement: Es produeixen canvis de grandària i forma. Una part del desenvolupament té lloc dins de l'ou o de l'úter i l'altra a l'exterior. L'individu creix fins a adquirir la capacitat reproductora.
- Fase de reproducció: Els organismes generen una unitat reproductora, que pot ser una cèl·lula, un fragment de l'individu, un ou o una llavor.
La reproducció asexual
La reproducció asexual en els animals
Pot ser:
- Escissió o fragmentació: L'animal es divideix en dos fragments o més (anèl·lids marins).
- Regeneració: Es pot regenerar tot el cos a partir d'un fragment.
- Gemmació: Es forma una gemma que posteriorment es desprèn i origina un nou individu.
La reproducció asexual en les plantes
- Reproducció vegetativa: Els nous brots es formen a partir d'una part de la planta materna.
- Tubercles: Tiges subterrànies que acumulen reserves.
- Bulbs: Fulles amb reserves.
- Estolons: Tiges que creixen horitzontalment sobre el sòl, emeten arrels que originen brots.
- Reproducció per espores: Una espora és una cèl·lula que quan cau a terra es multiplica i origina una nova planta.
La reproducció sexual en animals
Diferències entre mascle i femella
Les diferències més importants són internes i es troben en l'aparell reproductor. En els dos sexes, l'aparell reproductor està format per:
- Gònades: Són òrgans on es produeixen cèl·lules anomenades gàmetes.
- En els mascles, les gònades són els testicles i produeixen espermatozoides.
- En les femelles, les gònades són els ovaris i produeixen òvuls.
- Vies genitals: Són conductes que comuniquen les gònades amb l'exterior del cos.
El desenvolupament de l'embrió
Després de la fecundació, l'ou es divideix per a formar les primeres cèl·lules de l'embrió. El desenvolupament requereix una temperatura constant. Quan la cria ja està formada, es produeix la desclosa.
Diversitat en la reproducció
Espècies unisexuals i hermafrodites
- Unisexuals: Cada individu té un sol tipus de gònada. Tots els vertebrats i molts invertebrats són unisexuals.
- Hermafrodites: Cada individu té alhora gònades masculines i femenines.
Fecundació interna o externa
- Fecundació interna: Té lloc a l'interior de les vies genitals de la femella. Requereix acoblament.
- Fecundació externa: La femella allibera al medi els òvuls sense fecundar (només en medi aquàtic).
Animals ovípars, vivípars i ovovivípars
- Ovípars: El desenvolupament té lloc dins de l'ou i fora del cos de la femella.
- Vivípars: El desenvolupament té lloc a l'interior del cos de la femella, en una cavitat anomenada úter.
- Ovovivípars: Els ous queden dins del cos de la femella.
Desenvolupament directe i indirecte
- Desenvolupament directe: Les cries tenen un aspecte semblant a l'adult. El desenvolupament consisteix a augmentar la grandària i madurar els òrgans (ocells i mamífers).
- Desenvolupament indirecte: Les cries són diferents dels adults i s'anomenen larves. Una sèrie de transformacions, anomenada metamorfosi, converteix la larva en adult. La metamorfosi pot ser de dos tipus:
- Metamorfosi senzilla: La larva, anomenada nimfa, és semblant a l'adult i només pateix mudes de la pell.
- Metamorfosi completa: La larva experimenta una transformació radical després d'un període immòbil tancada en un capoll. Aquesta fase s'anomena pupa o crisàlide.
La reproducció sexual en plantes amb llavors
Estructura de la flor
- El calze i la corol·la: Són embolcalls que no intervenen directament en el procés reproductor.
- Els estams i el pistil: Són els òrgans reproductors.
- Els estams constitueixen la part masculina. Cada estam consta d'un filament que sosté una càpsula (antera), on es formen els grans de pol·len. Cada gra de pol·len conté dos gàmetes masculins.
- El pistil constitueix la part femenina. Té forma d'ampolla: l'extrem superior s'anomena estigma; el coll, estil, i el ventre, ovari. Dins de l'ovari es troben els òvuls.
Pol·linització
Pot ser:
- Anemògama: Quan el transport el fa el vent.
- Entomògama: Quan la fan els insectes. Les flors que tenen colors i aromes atreuen els insectes.
La formació de la llavor
Quan un gra de pol·len arriba al pistil d'una flor de la mateixa espècie, desenvolupa un tub anomenat tub pol·línic, pel qual descendeixen els dos gàmetes masculins i es produeix una doble fecundació.
- Un gàmeta masculí es fusiona amb el femení i forma la cèl·lula ou, destinada a ser l'embrió.
- L'altre gàmeta masculí es fusiona amb dos nuclis femenins i forma l'albumen (una reserva nutritiva).
La llavor és el resultat del desenvolupament de l'òvul després de la fecundació. Conté un embrió i una o dues fulles anomenades cotilèdons, a més d'una tigeta i una radícula.
La formació del fruit
Després de la fecundació, l'ovari es transforma en fruit:
- Fruits carnosos: Les parets acumulen reserves per atraure animals.
- Fruits secs: Les parets s'endureixen per formar una capa protectora.
La germinació de la llavor
Les llavors cauen a terra, on es produeix la germinació amb les condicions adequades. Durant la germinació, la nova planta es nodreix de les reserves de la llavor.