Reptes Ambientals Globals: Clima, Ecosistemes i Sostenibilitat

Conceptes Clau en Ecologia i Medi Ambient

1. La Cinta Transportadora Oceànica

El sistema hidràulic que no veiem, però que distribueix la calor per tots els mars del planeta, el qual completa una volta en aproximadament un mil·lenni, és la “cinta transportadora oceànica”. L'aigua freda i densa s'enfonsa i circula en profunditat. El clima de la Terra depèn, en part, d'aquest cicle.

2. Riscos Sísmics i Inundacions a la Península Ibèrica

El terratrèmol conegut com a “terratrèmol de la Candelera” va succeir l'any 1928 al sud-est. Va tenir l'epicentre a Camprodon i va causar la mort de 1.000 persones, amb una magnitud de 6.5 a l'escala de Richter. Els riscos naturals més importants de la península Ibèrica són les inundacions, les forces sísmiques i les precipitacions extremes.

3. Desforestació a Haití i la República Dominicana

La problemàtica de la desforestació a Haití i la República Dominicana és un clar exemple de l'impacte humà. El principal culpable d'aquesta situació és la desforestació antròpica.

4. Inversió Topològica del Paisatge (IPT)

La Inversió Topològica del Paisatge (IPT) es veu d'una manera més impactant a la selva amazònica. El primer símptoma que mostrarà els seus efectes serà l'aparició de les pistes forestals. Com a comparació, es pot utilitzar la metàfora que la destrucció és com el càncer, ja que, igual que aquesta malaltia, envaeix els teixits sans (de la Terra) i els destrueix. Això comporta la destrucció dels hàbitats (biòtops, ecosistemes).

5. Ecosistemes Clau: Selva Tropical Plujosa i Esculls de Corall

La selva tropical plujosa, que és l'Amazònia, està situada a la part nord d'Amèrica del Sud. L'altre ecosistema vital són els esculls de corall, sent el més gran del món situat al nord-est d'Austràlia.

Aquests dos ecosistemes estan estretament relacionats: si es desforesta el bosc, les pluges erosionen el sòl i els sediments van a parar als rius i mars. Les aigües queden més tèrboles i els esculls de corall, en no rebre la llum solar, es queden sense poder fer la fotosíntesi i moren.

Ambdós ecosistemes capten CO2 de l'atmosfera i el converteixen en oxigen, ajudant així a reduir la contaminació atmosfèrica.

6. El Tsunami de l'Oceà Índic (2004)

L'epicentre del devastador tsunami del 2004 va ser a l'oceà Índic, a la costa oest d'Indonèsia. Van ser afectats tots els països costaners a l'oceà Índic: Malàisia, Indonèsia, Myanmar, Bangladesh, Sri Lanka, l'Índia i fins i tot Somàlia (Àfrica). Va succeir el 2004, provocat per un terratrèmol submarí d'aproximadament 9.1 a l'escala de Richter, causant unes 300.000 víctimes.

7. Tipus d'Energia: Exosomàtica i Endosomàtica

Els dos tipus d'energia són l'energia exosomàtica i l'energia endosomàtica.

• L'energia exosomàtica és la que viatja per fora dels cossos dels organismes.
• L'energia endosomàtica és la que viatja per l'interior dels cossos dels organismes.

L'energia entra a la xarxa tròfica a través del procés de la fotosíntesi. La diferència entre els humans i la resta d'éssers vius en relació amb aquestes energies és que els humans són els únics éssers vius que utilitzen molta més energia exosomàtica que endosomàtica.

8. L'Energia Exosomàtica i la Transpiració Vegetal

L'energia exosomàtica (energia solar: la calor, l'energia tèrmica) es coneix com a evaporació-transpiració i succeeix al cor dels éssers vius, sobretot a les plantes (especialment als boscos), en concret a les fulles: els estomes (estructures vegetals que regulen l'intercanvi de gasos). L'acció que mou aquesta saba és el tipus succió-aspiració passiva (sense despesa energètica per part de la planta); de cap manera es bomba des de baix.

9. Característiques dels Boscos i Colors de la Vida

Característiques dels Boscos:

• Màxima biodiversitat
• Màxima estabilitat
• Màxima heterogeneïtat espacial
• Màxima pluviositat

El color del desert al mar/oceà és blau marí o a vegades blanc (blau marí i banquises). El mar Mediterrani, tot i ser un 'desert' en termes de nutrients, té una biodiversitat molt alta: moltes espècies, però pocs individus de cadascuna. El color de la vida als continents és verd (boscos, selves...) i la vida als oceans també és verda (degut al plàncton vegetal).

10. Salinització i Esgotament dels Recursos Hídrics

Dos efectes greus que pateixen els recursos hídrics són la salinització i l'esgotament. A la costa mediterrània, la salinització és especialment greu. Els embassaments s'omplen de sediments, la qual cosa impedeix que aquests arribin al mar. Per tant, aquests sediments, que eren els que es dipositaven al delta, ja no ho fan i el delta va reculant fins a la seva desaparició. És llavors quan el mar guanya terreny terra endins, provocant la salinització dels aqüífers.

Aquesta acumulació de sediments també reduirà el volum d'aigua que hi cap a l'aqüífer respecte del seu inici. En no arribar sediments riu avall, hi arribarà matèria inorgànica (sals minerals, fosfats i nitrats), la qual cosa impedirà el creixement de vegetació i la presència de peixos. (Exemple: Conflictes per l'aigua a Israel i Palestina)

11. Impactes Ambientals Clau

La Revolució Verda i els seus Efectes:

Els tres fets tecnològics que van fer possible la Revolució Verda van ser el descobriment del DDT (un insecticida), els fertilitzants i la mecanització dels camps i regs. Es pronostica que la pesca s'haurà exhaurit totalment el 2050. L'agricultura intensiva ha provocat una gran desforestació.

L'Estic d'Hoquei i el CO2:

L'estic d'hoquei fa referència a l'evolució dels continguts de CO2 a l'atmosfera durant els últims mil anys. Fets que hi contribueixen significativament són la crema de combustibles fòssils i la producció de ciment.

Malaltia de Minamata i Bioacumulació:

La malaltia de Minamata és una síndrome neurològica greu causada per enverinament de mercuri. Va passar al Japó als anys 50-60 per menjar peix amb un alt nivell de tòxics a l'organisme.

• Biomagnificació: La concentració de les substàncies tòxiques augmenta a mesura que s'ascendeix en els esglaons de la xarxa alimentària. L'herbívor tindrà una petita intoxicació, però un superdepredador haurà consumit molt metilmercuri.
• Bioacumulació: L'organisme no pot eliminar totes les substàncies tòxiques i s'acumulen fins al punt de causar danys irreversibles.

Conclusió: Els organismes que acumulen més tòxics són els superdepredadors, i s'ha d'evitar el seu consum excessiu. Això passa sobretot en peixos, especialment en la tonyina.

12. Contaminació, Petjada Ecològica i Biocapacitat

Definició de Contaminació:

Contaminació: Qualsevol cosa 'fora de lloc' o que es trobi en excés.

• Exemple ('fora de lloc'): La biocontaminació (introducció d'espècies exòtiques) i els CFC (clorofluorocarbonis).
• Exemple ('d'excés'): El CO2 a l'atmosfera i el metà.

Petjada Ecològica i Biocapacitat:

Sinònim de “petjada ecològica” és l'impacte ecològic.

Catalunya té 32.000 km² i en necessitaria 45.000 km², per tant, ens falta territori. La biocapacitat per habitant seria d'1,7 ha/habitant (mitjana del planeta: 2,8 ha/habitant). Un habitant dels EUA en necessita 9,7 ha.

Per tant, arribem a la conclusió que necessitaríem, aproximadament, dos planetes per mantenir aquest nivell de vida actual.

13. MAB, Problemes Ecològics Globals i Impactes Irreversibles

El programa MAB - Man and Biosphere (Home i Biosfera) és un concepte clau. Margalef proposava anomenar-lo MIB (Man into Biosphere).

Les dues raons últimes de la problemàtica ecològica global són:

• L'acceleració amb què se sotmeten tots els processos de la natura (ecosistemes).
• La “superbomba de la població (humana)” (aproximadament 7.000 milions el 2010-2011).

Els impactes irreversibles són:

• L'erosió del sòl: Una vegada erosionat, calen mil·lennis per tornar-se a formar, i això a escala humana no ens ho podem permetre.
• L'erosió de la biodiversitat: L'extinció d'espècies. L'evolució mai es repeteix: si l'espècie 'X' desapareix, mai més tornarà a aparèixer; apareixerà 'Y', però no 'X'.