La Segona República: Anàlisi de les reformes clau
El Bienni Reformista
La qüestió religiosa
Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat espanyola. A més, la por a la influència que els ordes religiosos exercien especialment en l’educació va dur el govern a prohibir-los la dedicació a l’ensenyament. El procés es va completar amb la Llei de Congregacions, que va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i va preveure la possibilitat que fossin dissolts en cas de perill per a l’Estat. Una gran part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió al catolicisme. El ressorgiment dels vells moviments populars anticlericals va provocar l'incendi de convents i edificis religiosos a diferents ciutats.
La modernització de l’exèrcit
El govern republicà estava convençut que l’exèrcit necessitava una profunda transformació. Manuel Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Amb aquesta finalitat es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat, que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si ho volien. Cal destacar que es va crear la Guàrdia d’Assalt, una força d’ordre públic fidel a la República.
La reforma agrària
Es volia posar fi al predomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Una sèrie de primers decrets van establir la prohibició de rescindir els contractes d’arrendament, van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp i van determinar l’establiment de salaris mínims. Però la veritable reforma consistia en l’elaboració d’una Llei de Reforma Agrària, l’objectiu de la qual era la modernització de l’agricultura. La llei permetia l’expropiació sense indemnització de les terres d’una part de la noblesa. L’aplicació de la llei va ser encomanada a l’Institut de Reforma Agrària. Aquesta aplicació va originar un augment considerable de la tensió social:
- D'una banda, els grans propietaris es van oposar a la reforma.
- De l'altra, els pagesos van quedar molt decebuts amb els resultats.
La reforma de l’Estat centralista
La configuració d’un Estat que permetés a les regions amb sentiments nacionalistes tenir una organització pròpia i accedir a l’autonomia era una qüestió pendent en la vida política espanyola. A Catalunya, Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. La negociació entre el govern provisional de la República i els dirigents polítics catalans va permetre l’anul·lació d’aquesta decisió, a canvi de la formació d’un govern autonòmic provisional (Generalitat) que va tenir com a president Francesc Macià.
L’obra educativa i cultural
Una altra reforma important va ser la de l’ensenyament. L’objectiu era promoure una educació liberal i laica, i el centre de la seva activitat va ser sobretot l’ensenyament primari. D’altra banda, els dirigents republicans estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural de la població i de fer que la cultura fos un dret per a la majoria. Amb el suport d'intel·lectuals i artistes es van promoure campanyes culturals destinades als sectors més humils, com les anomenades missions pedagògiques (per exemple, La Barraca).
Les reformes laborals
El polític socialista Francisco Largo Caballero va iniciar una sèrie de reformes per millorar les condicions laborals dels treballadors. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball i la Llei de Jurats Mixtos. Es va establir també la setmana laboral de 40 hores i es va estimular l’augment dels salaris.