Segona República i autonomia catalana (1930–1932) - context i estatut
Context i canvi de règim (1930–1931)
Descontent popular vers la dictadura, sumat al descontent militar i oligàrquic, va provocar un canvi de règim. Alfons XIII va destituir Primo de Rivera el 30 de gener de 1930. Es va instaurar la denominada dictablanda (govern militar), i el general Berenguer va organitzar el retorn del torn dinàstic.
El Pacte de San Sebastià i la unitat opositora
El Pacte de San Sebastià va reunir republicans, catalanistes (la Lliga no hi va participar activament) i el PSOE amb l'objectiu de proclamar la república i promoure la unitat d'acció contra la monarquia.
Eleccions municipals i resultat (12 d'abril de 1931)
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van suposar:
- Victòria antimonàrquica — els partits del Pacte de San Sebastià van obtenir resultats majoritaris en moltes capitals de província.
- Zones rurals — el caciquisme va mantenir el seu pes en algunes àrees.
- A Catalunya — la Lliga es va veure afeblida i va perdre suport: triomf de l'ERC.
Proclamació de la República i primeres mesures (abril 1931)
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República. Fets destacats:
- Francesc Macià va proclamar la República a Catalunya i va arribar a ocupar l'alcaldia de Barcelona temporalment.
- Companys va prendre l'alcaldia de Barcelona.
- Proclamació de la República a Madrid — Niceto Alcalá-Zamora va assumir un paper central en la transició.
- Reaccions de la monarquia — Alfons XIII va fer un manifest i finalment va marxar, deixant l'escena política.
El 21 d'abril, Alcalá-Zamora va arribar a Barcelona per negociar amb Macià. Macià va renunciar a la proclamació de la independència i Alcalá-Zamora va autoritzar un autogovern per a Catalunya: així es va restaurar la Generalitat de Catalunya. El 28 de juny es van convocar eleccions constituents.
La Generalitat provisional i l'Estatut
- Objectius de la Generalitat provisional:
- Constituir l'autonomia catalana.
- Macià va encarregar un projecte d'autonomia a un grup de juristes i polítics (la Ponència).
- Estatut de Núria (abril–juny de 1931): el projecte va ser elaborat i fou votat el 2 d'agost de 1931, aprovat per majoria. Ara calia que les Corts espanyoles l'aprovessin.
Problemes a afrontar
La República havia d'afrontar diverses qüestions estructurals i socials:
- La qüestió catalana: el dret d'autogovern i de decisió pròpia, enfrontat a una part d'Espanya que mostrava hostilitat.
- La qüestió agrària: més de la meitat de la població era camperola; els terratinents no invertien, la productivitat era baixa i el desenvolupament del país limitat, amb una economia predominantment primària i forta tensió social.
- La qüestió religiosa: el catolicisme monàrquic era partidari de l'ordre establert; la República va separar l'església de l'estat en buscar laïcització.
- La qüestió militar: un exèrcit percebut com antidemocràtic, antiquat i ineficaç, amb problemes de macrocefàlia i intervenció política.
- La incultura: importants sectors camperols amb limitada formació; una cultura marcadament classista i conservadora.
- Conjuntura internacional: la Gran Depressió va desprestigiar el liberalisme i va afavorir l'expansió de moviments feixistes.
L'aprovació i resistències a l'Estatut
Tot i l'aprovació inicial a Catalunya, l'Estatut va trobar una gran hostilitat a Espanya. La majoria de diputats de certes forces van rebutjar parts del projecte. Manuel Azaña es va encarregar de defensar l'Estatut davant del congrés, ja que considerava que la República havia de satisfer les demandes catalanes per evitar un trencament i consolidar-se. Finalment, el setembre de 1932 s'aprovà l'estatut, però no el de Núria, sinó
(text original: conserva la terminació incompleta tal com en el document llegat)