La Segona República: Crisi, Bienni Conservador i Conflictes
Els problemes de la coalició republicanosocialista
Intensa conflictivitat social
Causes: impaciència i decepció dels treballadors davant la lentitud i la poca profunditat de les reformes en un context de forta crisi econòmica que es traduïa en atur i misèria. Això va provocar que molts fossin partidaris de la insurrecció immediata.
Es van produir vagues generals revolucionàries i insurreccions per tal de destruir l'ordre burgès, amb l'objectiu de fer realitat els seus projectes revolucionaris. Destaquen dues insurreccions:
- La sublevació de miners de l'Alt Llobregat (1932).
- La de Casas Viejas (1933).
Aquestes accions van consistir en assalts d'ajuntaments, incendi de cortijos i registres de la propietat, ocupació de terres i, en algunes ocasions, la proclamació de comunes llibertàries. Van ser reprimides durament per la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt, provocant morts i ferits en ambdós bàndols.
Aquests fets van desgastar el govern d'Azaña, criticat tant pels treballadors com per la dreta, provocant una radicalització d'aquesta i una crisi interna en la coalició governant.
La reorganització de la dreta
Idea general: Les elits econòmiques, socials i ideològiques (terratinents, Església, empresaris, militars...) i una part de les classes mitjanes consideraven les reformes massa radicals. És per això que van donar suport, de manera clara i activa, als partits conservadors i als nous grups i partits feixistes i autoritaris.
El Bienni conservador (1933-1936): La paralització de les reformes
- Paralització de les reformes agràries: devolució de terres als antics propietaris, llibertat de contractació, etc.
- Contrarestar la reforma religiosa: retorn de l'Església a l'ensenyament, pressupost de culte i clero.
- Supressió de la legislació social.
- Amnistia als sublevats (Sanjurjo).
- Descens del pressupost en educació.
- Paralització de la discussió de l'Estatut Basc.
Conseqüències: Radicalització de les esquerres no revolucionàries (PSOE-UGT). L'ala més esquerrana del PSOE (Largo Caballero) va proposar deixar de col·laborar amb la República i va apostar per la revolució social, apropant-se a les posicions anarquistes. El resultat va ser un increment molt important de la conflictivitat obrera.
Les topades entre Catalunya i el govern central
La Revolució de 1934, el conflicte rabassaire i les primeres topades entre la Generalitat i el Govern central.