La Segona República i l'esclat de la Guerra Civil
Aquesta situació va provocar la radicalització dels partits d'esquerra.
Les revoltes del 1934
El 1934 hi va haver una remodelació del govern que va donar entrada a ministres de la CEDA. Aquest fet va provocar l'esclat de revoltes a tot Espanya.
A Catalunya, la situació era força diferent, ja que el govern de la Generalitat es trobava en mans d'una coalició d'esquerres que no veia amb bons ulls el procés de contrareforma iniciat pel govern de Lerroux. Un primer enfrontament va tenir lloc quan els tribunals de Madrid van anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. L'enfrontament decisiu va tenir lloc l'octubre del 1934, quan el president Companys va encapçalar una insurrecció i va proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola. A Astúries, la revolta va tenir un caràcter més social.
Front Popular (1936)
Les forces de centreesquerra s'hi van presentar agrupades en el Front Popular, que a Catalunya s'anomenava Front d'Esquerres. A Catalunya, els partits dretans van reaccionar amb la creació del Front Català d'Ordre, dirigit per la Lliga Catalana. La dreta hi va acudir dividida entre el Bloque Nacional, la CEDA i Falange Española. El mes de maig, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga, cap de govern.
Preparació del cop d'Estat
Les tensions van desencadenar un clima de violència social que va culminar amb l'assassinat del diputat de dretes Calvo Sotelo. Aquesta situació va ser el pretext a partir del qual les forces contràries a la República van decidir que havia arribat el moment d'interrompre per les armes el procés reformista republicà.
Esclat de la Guerra Civil
Aixecament militar
El 17 i el 18 de juliol del 1936, un sector important de l'exèrcit, al qual es van unir tradicionalistes i falangistes, van protagonitzar un cop d'Estat. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern d'algunes ciutats i van constituir una junta d'alts càrrecs militars. Davant el clamor popular contra els rebels, José Giral, nou cap de govern, es va decidir a donar armes a les milícies.
Fracàs del cop d'Estat a Catalunya
El general Goded va dirigir la insurrecció a Catalunya, que va tenir un escàs suport de la població civil. Una part de l'exèrcit, la Guàrdia Civil i, sobretot, la Guàrdia d'Assalt van restar lleials a la República.
Internacionalització del conflicte
La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques (i en part revolucionàries) i els règims feixistes.