La Segona República Espanyola (1931-1936): Guia Completa del Bienni Reformista i Conflictiu

La caiguda del dictador

El 30 de gener de 1930 Primo de Rivera dimiteix. El seu últim govern, el de Berenguer (la «dictablanda»), va intentar reformar la Constitució, la llei electoral i limitar els poders del rei, i va influir que es volguera evitar que les Corts exigissin responsabilitats pel desastre d'Annual. El pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) i les eleccions municipals (12 d'abril de 1931) van conduir a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

La reorganització de l'Estat

Fins al 1925 hi havia un directori militar; a partir de 1925, un directori civil amb Calvo Sotelo (Hisenda) o Eduardo Aunós (Treball). Hi hagué un estatut municipal i provincial.

Primera etapa del conflicte del Marroc

L'alt comissionat del Marroc per Primo de Rivera el 1924, el desembarcament d'Alhucemas el 1925 i el 1927 van acabar amb l'ocupació efectiva del protectorat. A partir de 1926 es va instaurar la reginaria i la influència fixa d'Itàlia. El 1927 es va convocar l'Assemblea Nacional Consultiva i, a partir de 1928, la Unió Patriòtica.

La política econòmica i social

Es va promoure la nacionalització i el foment industrial, més que no pas l'agrari, la intervenció estatal i el foment d'obres públiques. El 1929 es va celebrar l'Exposició Internacional de Barcelona. S'instaurà l'organització corporativa nacional (patrons i obrers).

Les eleccions i el govern provisional

Després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, la proclamació de la República, el govern provisional va convocar eleccions a Corts Constituents el 28 de juny. Companys proclamà la república a Catalunya; la Generalitat republicana va ser constituïda, i l'Estatut va ser signat a Núria i aprovat a Alcalá.

Constitució de 1931

Alcalá-Zamora fou el cap del govern. La Constitució de 1931 establia un Estat integral, sense autonomies obligatòries, un poder legislatiu i un poder executiu. Reconeixia molts drets i deures, i establia la laïcitat. Azaña formà govern, i Niceto Alcalá-Zamora fou president de la República.

Els reformes del bienni reformista (1931-1933)

Reforma religiosa

Es van secularitzar la societat i l'ensenyament, i es van dissoldre les congregacions el 1933 (limitació de béns i dissolució d'ordres religioses).

Modernització de l'exèrcit

Azaña va redactar la Llei de Defensa, i es va reduir l'oficialitat del 1931. Es van clausurar l'Acadèmia Militar de Saragossa i la Guàrdia d'Assalt. Els africanistes van ser recol·locats.

Reforma agrària

Es buscava acabar amb el latifundisme. Els primers decrets (8 d'octubre) prohibien rescindir contractes d'arrendament i establien salaris mínims. Es va crear la Llei de Reforma Agrària i l'Institut de Reforma Agrària, i es van establir les bases de la tensió social.

A la reforma del sistema estatal

El 1931 es va aprovar el Govern Català i el 1932 l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Educació

Educació lliure i laica, més nivell cultural, més pedagogia, i La Barraca.

Catalunya autònoma

Govern provisional i Estatut

Govern Autònom, quatre diputacions, cap del govern Francesc Macià, president Jaume Carner.

Estatut de 1932

Després de l'elecció de Corts el 18 d'agost de 1931, la mà de l'Estatut a Madrid. El model d'autonomia era ampli i es va aprovar el 9 de setembre de 1932. Es van establir les institucions (Govern, Parlament, Consell, Tribunal de Garanties Constitucionals).

Govern republicà

Eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932. Lluís Companys va presidir el Parlament, i Macià va presidir el Govern fins a la seva mort el 1933. Consell de partits, Consell Executiu, Estatut interior de Catalunya.

Problemes de la coalició: conjuntura desfavorable

La depressió econòmica mundial, a partir del crac de la borsa de Nova York de 1929, va afavorir l'emigració. Hi havia problemes interns: atur, repartiment de terres, augment de sous i competència entre béns i inversions.

Conflicte social

La impaciència del treball, l'augment de l'atur i les patronals van conduir a la CNT a projectar la revolució amb vaga general i insurrecció. El pacte entre la CNT i la UGT (Largo Caballero), la Federació Nacional de Treballadors de la Terra, els vaguistes i les insurreccions dels miners d'Astúries (Alt Llobregat) i els jornalers andalusos (Casas Viejas) van desgastar el govern.

Reorganització de les dretes

Es va reorganitzar la dreta sota el Partit Republicà Radical de Lerroux, i el 1932 es va formar la CEDA de José María Gil-Robles. Es va renovar l'espanyolisme: Calvo Sotelo, JONS i Falange van agitar la societat.

El cop d'Estat de Sanjurjo el 1932 va ser un intent fallit de l'exèrcit espanyol.

El bienni negre (1933-1935)

Lluita de classes (República contra l'obrerisme)

Abstenció d'obrers, CNT, dret a la vida, bienni negre, participació del Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA. Presidència del govern del Partit Radical.

Frustració de les reformes

Reforma agrària, pressupost de cultura i la llei, problema basc, radicalització del PSOE i la UGT de Largo Caballero, vaguistes i conflicte sobre el 1934.

Conflicte laboral

Contracte de conreu aprovat pel govern, propietaris i institut agrícola català de Sant Isidre, anul·lació del Tribunal de Garanties Constitucionals, aprovació de lleis similars. Diferències entre la Lliga i els Squadristes amb el govern de Lerroux i la Generalitat.

Revolució d'octubre de 1934

Entrada de la CEDA al govern, més el fixisme dels cerquers, vaga general, guerra santa. Astúries va viure una revolució social. Anarquistes, socialistes i comunistes van proclamar aliances. Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal; la vaga general i la intervenció militar de Batet van acabar amb l'autonomia de Catalunya. Franco va reprimir amb la Legió.

La crisi del bienni

Lerroux i la CEDA, Gil-Robles i el ministeri de Guerra, Franco com a cap d'Estat Major. Catalunya va veure la suspensió de l'Estatut i la intervenció del Tribunal de Garanties Constitucionals. El 1935 la crisi de govern i la malversació de fons (escàndol del straperlo) van afeblir el govern. Gil-Robles volia el poder, i Alcalá-Zamora va convocar les eleccions de 1936.