La Segona República Espanyola: Constitució, Reformes i Guerra Civil

La Constitució de 1931

Eleccions del 1931 amb alta participació (70%). Victòria de la coalició d'esquerres. Niceto Alcalá-Zamora és nomenat Cap de Govern provisional. Es redacta un projecte de Constitució, aprovat el desembre de 1931.

• 1. Forma d'Estat: L'Estat es configura de manera integral, però amb la possibilitat de governs autònoms.
• 2. Divisió de Poders:
  • Legislatiu: Residia en les Corts (unicamerals).
  • Executiu: Format pel Consell de Ministres i el Cap del Govern (President del Govern), elegit pel President de la República.
  • Judicial: En mans de jutges independents i el Tribunal de Garanties Constitucionals.
• 3. Drets i Llibertats: Àmplia declaració de drets i llibertats, amb gran preocupació pels temes socials:
  • Igualtat absoluta davant la llei, l'educació i el treball.
  • No discriminació per raons d'origen, sexe o riquesa.
  • Vot als 23 anys. S'aprova el sufragi femení.
  • Facultat del govern per expropiar béns considerats d'utilitat social (amb indemnització).
  • El treball és definit com una obligació social.
  • Afirmava la laïcitat de l'Estat (cap religió oficial, llibertat de consciència).
  • Reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
• 4. Aprovació i Oposició: Aprovada per una gran majoria de les Corts, però sense consens total. Les dretes i sectors catòlics s'oposaven fortament a la laïcitat de l'Estat i a la descentralització territorial.
• 5. Conseqüències Immediates: La dimissió dels polítics catòlics (Alcalá-Zamora, Maura) del govern provisional va provocar una reorganització del gabinet, que passà a ser presidit per Manuel Azaña.

Generalitat Provisional i Estatut de Núria

Després de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià, es negocia amb el govern provisional espanyol el reconeixement immediat d'un govern autonòmic, la Generalitat provisional, que elaboraria un projecte d'Estatut d'Autonomia. Aquest govern estava en mans de republicans i catalanistes d'esquerres (ERC principalment).

• Va assumir inicialment les competències de les quatre Diputacions catalanes.
• L'Estatut aprovat per les Corts espanyoles (1932) li atorgaria competències en: ensenyament, cultura, policia i ordre públic (parcialment), sanitat, obres públiques, agricultura, regulació del Dret Civil català, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia (creació del Tribunal de Cassació de Catalunya).

Mesures destacades de la Generalitat Republicana:

• Reformes econòmiques (abordant la qüestió dels rabassaires).
• Llei de Bases de Serveis Sanitaris i Socials de 1934.
• Reformes educatives i impuls de l'escola pública.
• Normalització lingüística del català.
• Nova ordenació territorial (divisió comarcal).

Característiques del Projecte d'Estatut de Núria (1931):

(Aquest projecte inicial fou modificat posteriorment a les Corts Espanyoles)

• Proposava un caràcter federal per a la República Espanyola.
• Afirmava que la sobirania requeia en el poble de Catalunya.
• Definia Catalunya com un “Estat autònom dins de la República Espanyola”.
• Establia el català com a única llengua oficial a Catalunya.
• Preveia la possibilitat de federació dels Països de Parla Catalana.
• Atorgava àmplies competències fiscals (gestió dels impostos directes).

El projecte fou aprovat en referèndum a Catalunya el 2 d'agost de 1931 amb un suport massiu. Va generar una forta oposició de les dretes espanyoles, defensores d'una Espanya centralitzada.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Govern de coalició republicano-socialista presidit per Manuel Azaña.

Reformes principals:

• Religiosa: Separació Església-Estat, Llei de Confessions i Congregacions Religioses (dissolució dels jesuïtes, limitació activitats educatives).
• Militar: Reducció de l'excessiva oficialitat (Llei de Retir de l'Oficialitat o Llei Azaña), tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa. Va generar oposició en sectors conservadors de l'exèrcit (intent de cop d'estat de Sanjurjo el 1932).
• Autonòmica: Discussió i aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (setembre 1932). Inici del procés per a l'Estatut Basc.
• Agrària: Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932) per abordar el problema del latifundisme mitjançant l'expropiació de terres i el seu repartiment entre camperols. La seva aplicació fou lenta i complexa, generant frustració al camp (insurreccions pageses com la de Casas Viejas el 1933).
• Laboral: Legislació social impulsada pel ministre socialista Largo Caballero (Llei de Contractes de Treball, jornada de 8 hores al camp, jurats mixts).
• Educativa: Creació de milers d'escoles públiques, laïcització de l'ensenyament, augment del pressupost educatiu, impuls de les Missions Pedagògiques.

Problemes:

• Conjuntura econòmica internacional desfavorable (impacte de la Gran Depressió).
• Alta conflictivitat social: vagues obreres, insurreccions anarquistes (Alt Llobregat 1932, Casas Viejas 1933), agitació camperola.
• Crisi de govern i desgast progressiu de la coalició republicano-socialista, que portà a la convocatòria d'eleccions el novembre de 1933.

El Bienni Conservador o Radical-Cedista (1933-1935)

Victòria electoral de les dretes (CEDA) i el centre (Partit Radical). Govern inicialment presidit per Alejandro Lerroux (Partit Radical), amb suport parlamentari de la CEDA de Gil Robles.

Mesures i esdeveniments:

• Paralització o rectificació de moltes reformes del bienni anterior (contrareforma agrària, frenada a la reforma militar, política menys laïcista, conflictes per l'aplicació de l'Estatut català).
• Fort enfrontament amb les esquerres i el moviment obrer, que veien amenaçades les conquestes socials i polítiques. Augment de les vagues generals.
• Revolució d'Octubre de 1934: Desencadenada per l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern. Va tenir dos focus principals:
  • A Catalunya: El president Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El moviment és ràpidament sufocat per l'exèrcit, el govern de la Generalitat és empresonat i l'autonomia suspesa.
  • A Astúries: Revolució obrera amb participació de socialistes, comunistes i anarquistes, que prenen el control de la regió durant dues setmanes. Fou durament reprimida per l'exèrcit dirigit pel general Franco.

Crisi del bienni:

• Repressió post-revolucionària molt dura.
• Inestabilitat governamental constant.
• Escàndols de corrupció (cas de l'estraperlo, Nombela) que afectaren greument el Partit Radical i provocaren la caiguda definitiva de Lerroux.
• Convocatòria d'eleccions generals el febrer de 1936, a les quals les esquerres es presentaren unides en la coalició del Front Popular, que va obtenir la victòria.

El Govern del Front Popular (Febrer-Juliol 1936)

Govern format inicialment per republicans d'esquerra (IR, UR) amb suport parlamentari dels socialistes, comunistes i altres grups. Presidit primer per Manuel Azaña (que després passà a ser President de la República) i posteriorment per Santiago Casares Quiroga.

Mesures i reaccions:

• Amnistia immediata per als milers de presos polítics empresonats arran de la Revolució d'Octubre de 1934.
• Restabliment del govern de la Generalitat de Catalunya i plena vigència de l'Estatut d'Autonomia.
• Represa accelerada de les reformes del primer bienni, especialment la reforma agrària, amb ocupacions de terres per part dels camperols.
• Intensificació extrema de la polarització política i la violència social: enfrontaments al carrer, vagues, assassinats polítics, crema d'esglésies. Clima de tensió fomentat per grups d'extrema dreta (Falange Española, carlins) i sectors radicals d'esquerra.
• Activa conspiració militar contra el govern de la República per part de generals conservadors (Mola, Franco, Goded, Sanjurjo...).
• L'assassinat del líder monàrquic José Calvo Sotelo (13 de juliol de 1936), com a represàlia per l'assassinat previ del tinent republicà José Castillo, actuà com a catalitzador final del cop d'estat militar.

Causes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

• Polarització ideològica extrema: Enfrontament irreconciliable entre les 'dues Espanyes': una Espanya conservadora, catòlica i tradicionalista contra una Espanya progressista, laica, obrera i reformista.
• Crisi econòmica i social profunda: Grans desigualtats socials, estructura agrària basada en el latifundisme i minifundisme, atur elevat, condicions de vida precàries per a camperols i obrers, generant una alta conflictivitat social.
• Qüestió religiosa: Fort anticlericalisme d'una part de l'esquerra republicana i obrera, enfrontat a la defensa aferrissada dels privilegis i la influència de l'Església Catòlica per part de les dretes.
• Problema militar: Un exèrcit sobredimensionat, dividit ideològicament, amb una llarga tradició d'intervencionisme en la política (pronunciamientos) i sectors profundament antiliberals i antirepublicans.
• Conflictes territorials i nacionalismes: Oposició frontal del nacionalisme espanyolista (defensor de la unitat centralitzada d'Espanya) a les aspiracions autonòmiques de Catalunya i el País Basc, vistes com una amenaça a la unitat nacional.
• Context internacional convuls: Ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya) i del comunisme (URSS) a Europa, que radicalitzà les posicions polítiques internes a Espanya. Por de les classes conservadores a una revolució comunista.
• Fracàs de la convivència democràtica republicana: Incapacitat dels partits polítics per arribar a consensos bàsics, llenguatge polític molt agressiu, ús creixent de la violència política per part de grups extremistes. Deslleialtat de sectors importants (dreta autoritària, anarquisme radical) cap al règim democràtic.
• Detonant immediat: El cop d'estat militar iniciat el 17-18 de juliol de 1936 contra el govern legítim del Front Popular, que, en fracassar parcialment, va dividir el país i va donar inici a la guerra. L'assassinat de Calvo Sotelo pocs dies abans va accelerar els plans dels colpistes.

Tasca de Govern de la Generalitat Republicana (1931-1936/39)

Economia:

• Creació de serveis d'estadística per planificar l'acció de govern.
• Creació de l'Institut d'Investigacions Econòmiques.
• Creació de les Caixes de Dipòsits per gestionar fons públics.

Agricultura:

• Foment de la creació de cooperatives agràries i centres d'experimentació agrària.
• Abordatge dels problemes dels pagesos arrendataris, especialment els rabassaires. La Llei de Contractes de Conreu (1934) buscava donar estabilitat als pagesos i permetre'ls l'accés a la propietat de la terra que treballaven, reduint les rendes. Aquesta llei va provocar un greu conflicte amb la Lliga Catalana (representant dels propietaris) i fou anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals a instàncies del govern central del Bienni Conservador, agreujant les tensions polítiques.

Política Social:

• Aprovació de la Llei de Bases de l'Organització Sanitària i d'Assistència Social (1934), un programa ambiciós per organitzar i modernitzar els serveis públics.
• Es van impulsar experiències per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència a malalts, l'atenció psiquiàtrica, i es van realitzar campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
• Creació de l'Institut Contra l'Atur Forçós.
• Creació del Consell de Treball per a l'organització dels serveis d'assistència i previsió social.

Ensenyament i Cultura:

• Important impuls a l'escola pública, laica, gratuïta i en català, amb la creació del Consell de Cultura.
• Foment de la normalització lingüística del català en l'administració, l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
• Suport a institucions culturals com l'Institut d'Estudis Catalans.

Divisió Territorial:

• Establiment de la divisió de Catalunya en 38 comarques (ponència de Pau Vila, aprovada el 1936), substituint l'antiga divisió provincial.