La Segona República Espanyola: Fases, Reformes i el Camí cap a la Guerra Civil
La Segona República Espanyola (1931-1936)
El Període Constituent (Abril 1931)
Després de la victòria de la coalició republicanosocialista a les eleccions democràtiques, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola.
La Constitució de 1931
- Establiment d'un estat laic i aconfessional.
- Sufragi universal masculí i femení.
- El poble és sobirà i tots els poders emanen d'ell.
- Definició del país com a democràtic i progressista.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Aquest període de dos anys va estar marcat per les reformes promogudes per Manuel Azaña, amb l'objectiu de modernitzar el país i posar fi al «caciquisme».
Reformes Clau
- Reforma Religiosa: Instauració de la llibertat de culte, autorització del divorci i del matrimoni civil.
- Reforma Agrària: Buscava acabar amb el latifundisme mitjançant l'expropiació de les terres dels grans propietaris i la creació d'assentaments de famílies pageses. Aquesta reforma va generar una forta tensió social.
- Reformes Educatives: Creació de 10.000 escoles, amb educació laica, liberal, mixta, obligatòria i gratuïta.
- Reformes de l'Estat Centralista: Creació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Estatut de Núria), proclamat per Francesc Macià, i inici de l'Estatut d'Autonomia del País Basc.
Problemes del Bienni Reformista
- L'impacte de la crisi econòmica global (el Crack del 29) també va afectar Europa.
- La lentitud en l'aplicació de les reformes de Manuel Azaña.
- Oposició Conservadora: Organització de partits conservadors (Partit Radical de Lerroux, CEDA i la Democràcia Española) amb l'excusa d'aturar una hipotètica revolució bolxevica.
- Augment de la conflictivitat social.
- Ascens del feixisme.
A causa d'aquests problemes, es van convocar eleccions el 1933, que va guanyar Alejandro Lerroux, donant inici al Bienni Conservador (o Bienni Negre).
El Bienni Conservador (1933-1936)
Aquest període va estar marcat per la paralització de les reformes i la repressió.
- Paralització de les Reformes: Es van retornar les terres expropiades a la noblesa, es van reduir els salaris dels obrers i jornalers, es va concedir amnistia als presos del cop d'Estat de Sanjurjo i es van reduir els pressupostos en educació. La conseqüència directa va ser la radicalització dels partits d'esquerres.
- Revolució d'Octubre de 1934: Es va produir una vaga general i revoltes dels miners contra els seus patrons. El govern de Lerroux va reprimir la revolta enviant la Legió d'Àfrica, liderada per Franco. A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Catalana, i Lerroux va declarar l'estat de guerra a la Generalitat.
- Conseqüències de la Revolució d'Octubre: Franco va ser nomenat Cap de l'Estat Major, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i va esclatar la corrupció política dins del Partit Radical de Lerroux.
El Triomf del Front Popular i el Cop d'Estat
La repressió contra les esquerres durant el Bienni Negre va propiciar la unió de les forces d'esquerres en el Front Popular.
- Febrer de 1936: Convocatòria d'eleccions democràtiques. El Front Popular guanya, i Manuel Azaña esdevé president de la República. Es reprèn el programa de reformes.
- Oposició de Dretes: L'Església, l'Exèrcit i els grans propietaris s'oposen al nou govern i creen un clima de violència.
- Conspiració Militar: Emilio Mola idea un cop d'Estat contra el Govern del Front Popular.
El 17 de juliol de 1936 es produeix el Cop d'Estat de Franco, i el 18 de juliol comença oficialment la Guerra Civil Espanyola.