La Segona República Espanyola: Fases, Reformes i el Camí cap a la Guerra Civil

Història4,11 KB

La Segona República Espanyola (1931-1936)

El Període Constituent (Abril 1931)

Després de la victòria de la coalició republicanosocialista a les eleccions democràtiques, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola.

La Constitució de 1931

  • Establiment d'un estat laic i aconfessional.
  • Sufragi universal masculí i femení.
  • El poble és sobirà i tots els poders emanen d'ell.
  • Definició del país com a democràtic i progressista.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Aquest període de dos anys va estar marcat per les reformes promogudes per Manuel Azaña, amb l'objectiu de modernitzar el país i posar fi al «caciquisme».

Reformes Clau

  • Reforma Religiosa: Instauració de la llibertat de culte, autorització del divorci i del matrimoni civil.
  • Reforma Agrària: Buscava acabar amb el latifundisme mitjançant l'expropiació de les terres dels grans propietaris i la creació d'assentaments de famílies pageses. Aquesta reforma va generar una forta tensió social.
  • Reformes Educatives: Creació de 10.000 escoles, amb educació laica, liberal, mixta, obligatòria i gratuïta.
  • Reformes de l'Estat Centralista: Creació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Estatut de Núria), proclamat per Francesc Macià, i inici de l'Estatut d'Autonomia del País Basc.

Problemes del Bienni Reformista

  1. L'impacte de la crisi econòmica global (el Crack del 29) també va afectar Europa.
  2. La lentitud en l'aplicació de les reformes de Manuel Azaña.
  3. Oposició Conservadora: Organització de partits conservadors (Partit Radical de Lerroux, CEDA i la Democràcia Española) amb l'excusa d'aturar una hipotètica revolució bolxevica.
  4. Augment de la conflictivitat social.
  5. Ascens del feixisme.

A causa d'aquests problemes, es van convocar eleccions el 1933, que va guanyar Alejandro Lerroux, donant inici al Bienni Conservador (o Bienni Negre).

El Bienni Conservador (1933-1936)

Aquest període va estar marcat per la paralització de les reformes i la repressió.

  1. Paralització de les Reformes: Es van retornar les terres expropiades a la noblesa, es van reduir els salaris dels obrers i jornalers, es va concedir amnistia als presos del cop d'Estat de Sanjurjo i es van reduir els pressupostos en educació. La conseqüència directa va ser la radicalització dels partits d'esquerres.
  2. Revolució d'Octubre de 1934: Es va produir una vaga general i revoltes dels miners contra els seus patrons. El govern de Lerroux va reprimir la revolta enviant la Legió d'Àfrica, liderada per Franco. A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Catalana, i Lerroux va declarar l'estat de guerra a la Generalitat.
  3. Conseqüències de la Revolució d'Octubre: Franco va ser nomenat Cap de l'Estat Major, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i va esclatar la corrupció política dins del Partit Radical de Lerroux.

El Triomf del Front Popular i el Cop d'Estat

La repressió contra les esquerres durant el Bienni Negre va propiciar la unió de les forces d'esquerres en el Front Popular.

  • Febrer de 1936: Convocatòria d'eleccions democràtiques. El Front Popular guanya, i Manuel Azaña esdevé president de la República. Es reprèn el programa de reformes.
  • Oposició de Dretes: L'Església, l'Exèrcit i els grans propietaris s'oposen al nou govern i creen un clima de violència.
  • Conspiració Militar: Emilio Mola idea un cop d'Estat contra el Govern del Front Popular.

El 17 de juliol de 1936 es produeix el Cop d'Estat de Franco, i el 18 de juliol comença oficialment la Guerra Civil Espanyola.

Descarregar

PDF Word HTML