Segona República Espanyola: Reformes i Context (1931-1933)

La Segona República Espanyola (1931-1933)

Proclamació de la República

A les eleccions municipals de 1931, en la majoria de ciutats, van guanyar els components del Pacte de Sant Sebastià (partits antimonàrquics). El 14 d'abril, hi va haver manifestacions per Espanya declarant la República. El mateix dia, el rei Alfons XIII va abdicar i va marxar a l'exili.

Situació Internacional

La República es va crear en un moment inoportú, marcat per la crisi econòmica global després del crac de la borsa de Nova York de 1929. Aquesta crisi va provocar el tancament d'indústries, un augment de l'atur i la retirada de capitals dels bancs i empreses europees per part dels bancs dels EUA, augmentant la inflació. A Espanya, la crisi es va notar menys a causa de les poques exportacions i inversions dels EUA. La pesseta es va devaluar, fent-la més competitiva.

Políticament, es vivia l'ascens del nazisme i la consolidació del feixisme italià. El 1933, Hitler va guanyar les eleccions a Alemanya. A la Unió Soviètica, Stalin governava de manera absoluta. Europa estava dividida, i els països democràtics tenien por. A Espanya, la societat es dividia entre esquerres i dretes.

Situació Econòmica Interna

Durant la República, hi va haver crisi econòmica. Es van retirar un 10% dels dipòsits bancaris, disminuint les inversions a causa de la desconfiança política. Les reformes socials (augment de salaris, reducció de la jornada laboral) van generar conflictivitat laboral, amb més vagues. L'economia espanyola ja era feble, amb molta pobresa al camp (jornalers) i poca competitivitat internacional. La crisi internacional va provocar un descens de les exportacions. Es van retallar les despeses públiques en obres públiques, augmentant l'atur, especialment a la siderúrgia i la construcció naval.

La Constitució de 1931

Després de les eleccions de juny, es va redactar una nova constitució, considerada la més progressista de l'època:

• Espanya es definia com una "república de treballadors de tota classe".
• S'acceptava la formació d'autonomies, però no la federació entre elles.
• Àmplia acceptació de drets i llibertats.
• Igualtat davant la llei.
• Sufragi universal masculí i femení.
• Estat laic, sense religió oficial i amb llibertat de culte.

El Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Aquest període va durar del 1931 al 1933, fins a la dimissió del govern i la convocatòria de noves eleccions. El govern, presidit per Manuel Azaña, estava integrat per republicans d'esquerres i socialistes. L'objectiu principal era modernitzar i democratitzar Espanya, iniciant diverses reformes.

Reforma de l'Exèrcit

Es volia crear un exèrcit professional i democràtic, que acceptés la nova Constitució. Es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat, que permetia als militars que no acceptessin la República retirar-se amb el sou íntegre (opció escollida per molts militars monàrquics). Es va crear la Guàrdia d'Assalt, un nou cos militar per defensar la República. Aquestes mesures no van agradar a una part de l'exèrcit, i el 1932, el general Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d'estat.

La Qüestió Religiosa

L'objectiu era que Espanya fos un estat més laic. Es van aprovar lleis sobre el matrimoni civil, el divorci i la gestió municipal dels cementiris. Es van retirar els símbols religiosos dels llocs oficials, i els capellans van deixar de ser pagats per l'Estat. Aquestes lleis, juntament amb vagues i la crema d'esglésies, van provocar que la major part de l'Església es considerés antirepublicana. El cardenal Vidal i Barraquer defensava la cooperació amb la República. Durant tot el període, hi va haver enfrontaments entre l'Església i els sectors antireligiosos.

Reforma Agrària

El problema més greu a Espanya era el latifundisme, amb molts jornalers sense terres. La República pretenia repartir terres a qui no en tenia, expropiant terres dels "Grandes de España". Es va crear l'Institut de Reforma Agrària. Aquesta llei va provocar la consolidació de l'oposició de la dreta.