La Segona República Espanyola: Tensions, Reformes i Crisi Política (1931-1933)

La Segona República: tensions, reformes i crisi política

República: tardança, tensions i economia negativa.

Proclamació de la República i aprovació de la Constitució: el 31 de desembre, la Constitució va ser aprovada. Manuel Azaña va governar amb republicans i socialistes (centre-esquerra) i podia destituir el president de la República. Durant el seu mandat de sis anys, podia dissoldre les Corts i prolongar la llei. Es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals per vetllar per la Constitució. El Govern va sortir de la continuïtat de l'aliança reformista.

Oposició: dretes (monàrquics i revolucionaris), esquerra (poc influent), Església, militars i burgesia.

Nova Constitució i equilibri republicà-socialista

El Govern republicà-socialista va impulsar una modernització (Welman, 1919) i va garantir les llibertats individuals i socials: religió, expressió, reunió i associació. Es va establir un sistema democràtic i es van suprimir l'ensenyament confessional i el clergat com a privilegi.

Església

Separació Estat-Església: laïcitat. La religió no és classe, però es va obrir un debat sobre el vot de les dones. La República va treure poder a la sanitat, la beneficència i l'ensenyament religiós.

Política militar

Ministeri de Guerra (Azaña): Azaña va voler controlar la fidelitat de l'exèrcit. Aliats, poder i oligarquies, endogàmia i institució corporativista (protecció entre elles). Part del militar tenia reivindicacions contra l'exèrcit africà (per pressupost, autonomia i influència en la vida política).

Mesures de reforma:

• Obligació de jurar la bandera republicana.
• No acord amb el carrer (cobrant, ordre, escalfó).
• Tancament de l'Acadèmia General Militar (on es va formar Franco).
• Obra personal (no incorpora sou).

La nova generació no sentia la bandera i estava preparada per al cop d'estat; els militars manen malament i, per tant, perden legitimitat per canviar-ho.

Millores de l'exèrcit: nou casc i nou material. Els sergents podien portar sabre (prestigi de classe i popular) i es van reservar places d'oficials per a sargents.

Reforma religiosa

Un article va anar dirigit contra els jesuïtes, fidels al Papa. El president de la República i el Papa van fer front a la crisi; la votació de tres vots va ser una excusa per expulsar la Companyia de Jesús d'Espanya, que tenia molt poder.

Dues actituds de l'Església: radicalment en contra (cardenal Segura) i l'Església contra la República. Es va buscar un pacte amb la República (Cardenal Vidal i Barraquer) i es van proposar partits polítics d'orientació cristiana. Els partits democratacristians tenien una ideologia i una doctrina social (Unió Democràtica de Catalunya, Carrasco i Formiguera). El divorci va ser un dels temes centrals.

Reforma educativa

El 50% de la població era analfabeta. Es va construir una xarxa d'escoles i es va potenciar l'escola i les escoles normals (formació del professorat). El batxillerat i la formació del professorat van ser reformats amb grups d'itineraris pedagògics, i es va treure l'ensenyament de l'Església.

Política laboral

Garantir el treball dels treballadors, la jornada laboral i la seguretat social.

Reforma agrària

• Donar terres als jornalers, amb l'objectiu de donar terres als jornalers, a colons (una terra per a una família).
• Crear un institut de reforma agrària.
• Nacionalització de les terres grans d'Espanya.
• Expropiació de terres latifundistes (propietats superiors a 300 hectàrees).
• Expropiació de terres improductives o susceptibles de regadiu.

Objectius: donar terres als jornalers, crear una classe pagesa propietària i corregir la injustícia de la desamortització de Madoz i Mendizábal. No es tracta de comunisme (propietarisme, expropiació de l'Estat).

La República va crear un enemic: Mapfre (sindicats). Els problemes eren: l'oposició dels propietaris, l'excés de burocràcia en el sistema de terres (tràmits i pagaments) i la pressió del centre (comunisme i llibertarisme). La ràpida