Segona República i Guerra Civil Espanyola (1930-1939)
Dimissió de Primo de Rivera i proclamació de la Segona República
El 28 de gener de 1930, Primo de Rivera dimiteix. Es forma un nou govern amb Dámaso Berenguer, però no aconsegueix estabilitat. El 17 d'agost se signa el Pacte de Sant Sebastià. Després d'un pla fallit, Dámaso Berenguer dimiteix el febrer de 1931. El president Juan Bautista Aznar convoca eleccions el 12 d'abril. El 14 d'abril es forma el govern provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora. A Catalunya, Francesc Macià és el president. Alfons XIII marxa a l'exili el 14 d'abril.
Bienni Reformador (1931-1933)
El govern provisional de Niceto Alcalá Zamora inicia reformes en l'àmbit del camp, l'educació, l'exèrcit i l'Església. El 28 de juny de 1931 se celebren eleccions, amb victòria de l'esquerra. Les Corts aproven la nova Constitució el 9 de desembre. El govern constitucional, de desembre de 1931 a novembre de 1933, està presidit per Manuel Azaña, a qui Niceto Alcalá Zamora encarrega formar govern.
Bienni Conservador (1933-1936)
A les eleccions de 1933 guanya la dreta. Niceto Alcalá Zamora encarrega a Lerroux (Partit Republicà Radical) formar govern, amb el suport de la CEDA. L'octubre de 1934 es produeix la revolució d'octubre, amb una vaga general el 5 d'octubre. La insurrecció fracassa. El 6 d'octubre es proclama l'Estat Català.
Eleccions de 1936 i Front Popular
Els partits de dreta estan erosionats per les accions impopulars del govern de 1935. El govern de Lerroux dimiteix a causa de l'escàndol de l'estraperlo. A les eleccions de 1936, el Front Popular obté la majoria i es forma un nou govern.
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Niceto Alcalá Zamora encarrega a Manuel Azaña formar govern el febrer de 1936. Niceto Alcalá Zamora és destituït com a president l'abril. Manuel Azaña esdevé president de la República el maig, i Santiago Casares Quiroga, president del govern. La radicalització política augmenta. A l'abril de 1936, el general Mola prepara un cop d'estat.
Insurrecció militar
La revolta militar comença a Melilla el 17 de juliol de 1936. Gonzalo Queipo de Llano s'alça a Sevilla el 18 de juliol. El general Mola declara l'estat de guerra. Les tropes africanes passen a Gibraltar. La insurrecció arriba a Catalunya. El poder queda dividit entre la zona republicana i la zona insurrecta.
Fases de la guerra
Primera fase (juliol a desembre de 1936): L'objectiu és Madrid. L'exèrcit africà passa l'estret. Franco avança cap a Madrid, però és aturat. El govern republicà es trasllada a València. Les milícies catalanes lluiten a Osca, Mallorca i Eivissa.
Segona fase (gener a octubre de 1937): Davant la impossibilitat de conquerir Madrid, Franco conquereix ciutats andaluses el gener i febrer de 1937. Conquesta del nord entre juny i octubre. La República ocupa Terol el gener de 1938, però Franco la recupera. El govern republicà es trasllada a Barcelona. Franco inicia una ofensiva a Aragó el març i ocupa terres catalanes l'abril. La República llança una ofensiva a l'Ebre el juliol, però retrocedeix a l'agost.
Tercera fase (desembre de 1938 a abril de 1939): Franco entra a Catalunya per Tremp i Serós el desembre de 1938. Ocupa Tarragona, Barcelona i Girona el gener de 1939. Manuel Azaña dimiteix com a president. Les tropes de Franco ocupen Madrid el 28 de març de 1939. L'última ciutat a caure és Alacant, el març de 1939. La guerra s'acaba l'1 d'abril de 1939.
Rereguarda
Republicans: José Giral dimiteix com a president del govern. Largo Caballero el substitueix i forma un govern d'unitat. Hi ha un enfrontament armat a Barcelona del 2 al 7 de maig de 1937 entre el POUM, la CNT, la UGT i el PSUC. S'ocupa la Telefònica, controlada per la CNT. Es dissol el POUM. Azaña destitueix Largo Caballero i nomena Juan Negrín president del govern.
Catalunya: Lluís Companys demana a la CNT que formi un organisme de poder. Es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya el juliol de 1936. Es forma un govern d'unitat, presidit per Tarradellas. Hi ha discrepàncies polítiques entre la CNT i el POUM, d'una banda, i el PSUC i la UGT, de l'altra. Es produeix una revolució a causa de la col·lectivització de l'economia.
Insurrectes: Sanjurjo mor el 20 de juliol de 1936. No hi ha un cap visible. Franco és nomenat cap d'estat i generalíssim. Crea la Junta Tècnica de l'Estat. Hi ha un enfrontament entre els mateixos insurrectes a Salamanca l'abril de 1937. Franco crea un partit únic: FET y de las JONS.