El Republicanisme, el Carlisme i el Desastre del 98

Les forces polítiques marginades del sistema

Evolució del republicanisme

Després del fracàs de la Primera República, els republicans estaven dividits en diferents tendències:

• Partit Republicà Possibilista: Gràcies a Emilio Castelar, va evolucionar moderadament i va acceptar el joc de la Restauració.
• Partit Republicà Progressista: Creat per Manuel Ruiz Zorrilla, amb forta influència militar. El seu fracàs va fer que part dels republicans optessin pel Partit Republicà Centralista de Salmerón.
• Partit Republicà Democràtic Federal: Liderat per Pi i Margall, va tenir un impuls important a partir del 1883. Gràcies al sufragi universal, es va formar la Unió Republicana, que va tornar a reunir diputats.

Reconversió del carlisme

Després de la derrota, es va prohibir l'entrada a Espanya de Carles de Borbó, fet que va causar una crisi. Cándido Nocedal, el principal dirigent carlí, va estendre per Espanya els cercles carlins. Posteriorment, es va canviar el programa adaptant-lo a la nova situació política amb l'Acta de Loredan (nom del palau on residia Carles VII després de ser expulsat de França), que mantenia els antics principis.

El fill del líder carlí, Ramón Nocedal, va crear el Partido Católico Nacional, convertint-se en un partit catòlic integrista. Més tard, van voler organitzar el carlisme en assemblees locals anomenades cercles, establint un sistema d'oposició al sistema de la Restauració.

Conseqüències del Desastre del 98

Crisi política i moral

La guerra va comportar pèrdues materials a les colònies. Tot i que no es va produir la crisi econòmica que s'havia predit, es va generar una crisi moral i ideològica amb un fort impacte psicològic en la població, destruint el mite de l'Imperi espanyol.

Regeneracionisme

Amb el fracàs de la Revolució de 1868 es va perdre l'ocasió de modernitzar el país. Un grup d'intel·lectuals es reunia a la Institución Libre de Enseñanza, on va evolucionar la ciència amb progressos mèdics. Alguns pensadors creien que la societat estava massa influïda per la doctrina catòlica. Així va néixer el regeneracionisme, que demanava regenerar la política i presentava una crítica profunda a la història d'Espanya.

Fi d'una època

El Desastre del 98 va marcar el final de la Restauració. La política va intentar crear nous governs, però no va aconseguir implantar les reformes anunciades.