El Republicanisme a la Restauració: Partits, Evolució i Impacte
El Republicanisme durant la Restauració
El republicanisme, en aquesta època, viurà el desencant de l'experiència del fracàs de la Primera República. A més, també patirà la repressió duta a terme durant els primers anys de la Restauració. Arribarà amb importants divisions internes que es transformaran en diferents tendències polítiques i en una contínua reorganització de les seves forces. Tot i ser el grup amb més suport popular, no aconseguirà imposar-se al sistema de la Restauració.
Partit Republicà Possibilista (Emilio Castelar)
Aquest partit acceptava el joc polític de la Restauració i participarà de la vida parlamentària. Emilio Castelar, de fet, estarà cada vegada més proper als conservadors i arribarà a ser diputat. Aquest partit es convertirà en un enllaç entre l'oligarquia (elit) i el poble.
Partit Republicà Progressista (Manuel Ruiz Zorrilla)
Aquest partit s'apropava cada cop més a un republicanisme més radical, fins i tot defensarà dur a terme accions violentes contra la Restauració. Està proper a cercles militars i acabarà protagonitzant insurreccions armades, però tots els intents fracassen. Els membres d'aquests partits, davant el fracàs continu d'aquestes accions, s'acabaran unint al Partit Republicà Centrista.
Partit Republicà Centrista (Nicolás Salmerón)
Aquest partit intentava unir diferents tendències del republicanisme i, en alguns casos, es negava a participar en la vida política.
Catalunya: Partit Republicà Federal (Pi i Margall)
Aquest partit defensarà la república espanyola de tipus federal, basada en la voluntat dels territoris. Participaran moltes vegades en l'abstencionisme i ho faran bàsicament per denunciar la corrupció del sistema. També patirà escissions i una de les més importants (1883) serà la de Valentí Almirall, que fundarà el Centre Català. A partir del 1883, el partit serà liderat per Josep Maria Ribot, que dotarà el partit d'un nou programa polític, un nou impuls i també un nou apropament al món obrer.
En aquest context, a partir de la llei que permetia el sufragi universal masculí, s'elaboraran noves coalicions amb la Unión Republicana, que aglutinarà diverses tendències del republicanisme. Es presenten a les eleccions fins que l'any 1893 aconseguiran obtenir 45 diputats. Tot i aquest increment de la seva influència, l'aparició del socialisme implicarà una important pèrdua de vots; el món obrer serà atret amb molta força pel socialisme i per l'anarquisme. A inicis del segle XX, el republicanisme, juntament amb el catalanisme, sumaven les dues forces d'oposició a la Restauració.