La Restauració Absolutista i l'Imperi Napoleònic

La restauració absolutista

Els estats vencedors de Napoleó (Rússia, Prússia, Àustria i Gran Bretanya) es van reunir en el Congrés de Viena (1814), amb l'objectiu de retornar Europa a l'Antic Règim i restaurar l'absolutisme monàrquic. Van tornar a posar els monarques absolutistes que havien estat enderrocats del seu tron i van remodelar el mapa europeu, situant sota la seva influència alguns territoris que abans havien format part dels dominis de Napoleó:

• Prússia i Àustria: van mantenir el domini sobre el centre d'Europa.
• Rússia: va controlar l'Europa oriental.
• Regne Unit: es va reservar el control sobre el mar.

Les decisions del Congrés de Viena es van completar el 1815 amb la creació de la Santa Aliança, un tractat entre Rússia, Prússia i Àustria que tenia com a objectiu ajudar-se mútuament davant de qualsevol amenaça de revolució liberal. El liberalisme i el nacionalisme es van convertir en les ideologies que actuaven com a forces d'oposició a la Restauració.

L'Imperi Napoleònic i les conquestes

Els seus triomfs militars i la seva capacitat de govern amb mà de ferro el van fer mantenir-se al poder. Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d'una invasió estrangera de França. El 1811, l'Imperi Napoleònic estava en el seu màxim esplendor; excepte Gran Bretanya, la resta d'Europa se situava sota el domini francès.

A tots els països sota la influència de Napoleó, va col·locar en el tron familiars seus o generals dels seus exèrcits. Aquesta invasió i control va servir per difondre les idees revolucionàries, com ara:

• La llibertat econòmica.
• El dret a la propietat.
• Les aspiracions de la burgesia.
• La llibertat religiosa.

Tanmateix, els interessos de França i els de la burgesia van tenir preeminència sobre els ideals revolucionaris, sotmetent els territoris europeus, establint governs sovint contraris als seus interessos i espoliant tresors i riqueses. Així, de manera contradictòria, els ideals de llibertat i igualtat van ser emprats pels habitants d'alguns països europeus. El 1814, després de ser derrotat a Espanya i a Rússia, Napoleó va abandonar el poder.