Restauració Absolutista, Nacionalismes i Independència Hispanoamericana (1815-1848)
Restauració Absolutista (1815 – 1830)
Retorn a l'Antic Règim i Cartes Atorgades
Entre 1815 i 1830, els monarques absoluts van recuperar el poder, intentant retornar a l'Antic Règim. Alguns reis van promulgar Cartes atorgades, que establien alguns drets limitats.
Conseqüències del Congrés de Viena
Després de la caiguda de Napoleó, es va produir una nova distribució territorial:
- França va tornar a les fronteres d'abans de la Revolució.
- Es van crear dos Estats Coixí: Bèlgica + Holanda, i Piemont + Savoia + Gènova.
- Àustria, Rússia i Prússia van guanyar territoris significatius.
Aliances Internacionals
Es van formar aliances per mantenir l'ordre absolutista:
- Santa Aliança: Rússia, Prússia, Àustria i França.
- Quàdruple Aliança: Rússia, Àustria, Prússia i Gran Bretanya.
Les Revolucions de 1820 i 1830
Aquests moviments van desafiar l'ordre restaurat:
- 1820: A Espanya es va viure el Trienni Liberal, que va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança.
- 1830: A França hi va haver canvis de règim. A Brussel·les, es va produir la revolta contra Holanda, resultant en la independència de Bèlgica. També hi va haver moviments a Itàlia, Alemanya i Polònia.
Les Revolucions de 1848
Aquestes revolucions van estar vinculades al nacionalisme, el liberalisme i el moviment obrer. A França es va instaurar la Segona República.
Moviments Nacionalistes
Nacionalismes Disgregadors i Unificadors
Els moviments nacionalistes es van manifestar de dues maneres:
- Disgregadors: Bèlgica (s'independitza de Holanda) i l'Imperi Otomà, que es va fragmentar en Montenegro, Albània, Grècia i Bulgària. També es menciona Irlanda (dins l'Imperi Austrohongarès).
- Unificadors:
- Itàlia: Liderada per figures com Garibaldi, Cavour i Victor Manuel II.
- Alemanya: Prússia va liderar la unificació amb Bismarck i Guillem I com a figures clau.
Política Unificadora i Nacionalitzadora
Es va potenciar el sentiment nacional mitjançant:
L'orgull patriòtic, la cohesió cultural, el servei militar obligatori, l'educació pública i la unificació lingüística. El Romanticisme va ser fonamental per forjar tradicions, himnes, banderes i símbols nacionals.
La Independència d'Hispanoamèrica
El Procés Independentista (1814 – 1824)
El procés independentista hispanoamericà es va desenvolupar principalment entre 1814 i 1824.
Estructura Social i Ideologia
La societat estava marcada per les diferències:
- Criolls: Descendents d'espanyols amb alt poder econòmic. Van seguir els models liberals de la Revolució Francesa i els Estats Units.
- Indis, mestissos i esclaus: Van recolzar la independència per les seves reivindicacions socials.
Fases de la Independència
- 1ª Fase (1808 – 1815): Coincideix amb la conquesta napoleònica d'Espanya, creant un buit de poder. Ferran VII va recuperar alguns territoris inicialment.
- 2ª Fase (1817 – 1824): Ferran VII torna a l'absolutisme. Comencen les grans revolucions liderades per San Martín i Bolívar.
Transformacions als Estats Units (1800 a 1850)
Expansió Territorial i Identitat
La immigració va augmentar de 5 a 23 milions. Es van incorporar nous territoris com Florida, Oregon, Nou Mèxic, Califòrnia, Louisiana i Texas. L'expansió per l'oest va ser crucial per forjar la identitat nacional nord-americana.
El Problema de l'Esclavitud i la Guerra de Secessió
La societat es dividia en tres grups principals:
- Nord-est: Món industrial i urbà.
- Sud: Agricultors (depenents del cotó i l'ús d'esclaus).
- Oest: Grangers independents.
L'enfrontament entre els abolicionistes (Nord) i els esclavistes (Sud) va culminar amb la victòria de Lincoln (abolicionista) el 1860. Onze estats del Sud es van separar, iniciant la Guerra de Secessió, que finalment va guanyar el Nord.