Restauració absolutista i Trienni Liberal a Espanya (1814-1823)
La Restauració Absolutista (1814-1820)
Ferran VII va tornar a Espanya el març de 1814. A la seva arribada a València, va rebre dos suports, militar i polític, que van reafirmar les seves intencions de derogar la Constitució i restaurar l'absolutisme. Un grup de diputats conservadors va presentar el Manifest dels Perses, escrit en el qual exigien l'abolició de la Constitució de Cadis. La Constitució va ser derogada i es van recuperar les institucions de govern pròpies de l'Antic Règim. Els liberals van ser condemnats a presó o a desterrament. Es van restablir els senyorius feudals, es va restaurar el Tribunal de la Inquisició i es va acceptar el retorn dels jesuïtes. Respecte a les propietats desamortitzades, el rei es va negar a retornar aquelles que s'havien expropiat abans de 1814. La restauració absolutista de Ferran VII va comptar amb un context internacional favorable. Àustria, Rússia, Prússia, i la mateixa França, després de la recuperació de la monarquia borbònica, es van unir en una coalició anomenada Santa Aliança amb l'objectiu de restaurar i defensar les monarquies absolutistes. El retorn a l'Antic Règim no va ajudar el país a recuperar-se. L'activitat econòmica havia quedat paralitzada pel conflicte i el mercat intern estava desarticulat. L'Estat estava en fallida econòmicament. A aquesta situació, cal afegir-hi el desenvolupament dels moviments d'emancipació de les colònies americanes. La guerra també va implicar canvis en l'exèrcit, que va créixer gràcies a la incorporació dels antics cabdills guerrillers. Es va començar a comptar amb un exèrcit nacional que incorporava diferents ideologies. Aquesta situació va afavorir les rebel·lions militars.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El gener de 1820, el coronel Rafael del Riego va proclamar la Constitució encapçalant un pronunciament a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), recolzat per un exèrcit que estava a punt de ser enviat a Amèrica. El rei Ferran VII es va veure obligat a jurar la Constitució i convocar les Corts. Es va recuperar part de l'obra legislativa de Cadis: la supressió de la Inquisició, l'eliminació dels gremis, la desamortització, la garantia de drets o la supressió dels senyorius. Cal destacar la creació de la Milícia Nacional, voluntaris armats encarregats de conservar l'ordre públic. En aquesta etapa liberal es van presentar diversos problemes. Els liberals seguien sent minoria i van començar a aparèixer divergències d'opinió entre ells. Els moderats i els exaltats buscaven reformes més radicals. Existia una oposició absolutista exercida per les classes privilegiades i el mateix monarca. La reacció popular va ser hostil, com en el cas d'alguns camperols que van resultar perjudicats pels impostos creats pel nou govern liberal. Alguns es van sumar als partits de guerrillers que lluitaven pel retorn de l'absolutisme, anomenats reialistes, que van guanyar terreny en àrees rurals de Navarra, Galícia i Catalunya. Es va arribar a crear una regència absolutista a la Seu d'Urgell. El govern liberal va sobreviure a aquests problemes i la seva caiguda es va deure a una intervenció militar estrangera. El 1823, els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit absolutista francès dirigit pel duc d'Angulema, van enderrocar el règim liberal i van restaurar l'absolutisme a l'Estat espanyol.