La Restauració Absolutista i el Trienni Liberal a Espanya
La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)
Ferran VII va restablir l'Antic Règim. Va declarar nuls la Constitució i els decrets de Cadis i va iniciar una persecució de liberals i afrancesats que van ser detinguts i executats. El rei va restaurar les antigues institucions i el règim senyorial.
No es van prendre mesures per a reconstruir la societat de postguerra, ni per sanejar la Hisenda i fer cara al deute. Els governs es van mostrar incapaços de solucionar els problemes, tot i que diferents ministres d’Hisenda van plantejar reformes fiscals, que tenien un punt en comú: la necessitat que els privilegiats contribuïssin al fisc. Ferran VII no les va acceptar i es va negar a aprovar mesures que alteressin les normes tradicionals.
La Desafecció Social i Política
Entre el camperolat es va mantenir la resistència a pagar determinades rendes senyorials i els delmes. Reclamaven que es respectés la propietat de les seves noves adquisicions. Els qui havien desenvolupat noves formes de producció preconitzaven la llibertat d’indústria i de mercat.
Aquesta situació afavoria la reivindicació liberal i constitucional i estimulava els pronunciaments militars. L’alçament d’un sector de l’exèrcit a favor de la Constitució i amb el suport civil a les ciutats pretenia aconseguir prou força per a imposar-se al monarca.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El Trienni Liberal es va iniciar amb el pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Rafael del Riego. La passivitat de l’exèrcit reial i l’acció dels liberals a les ciutats van obligar el rei a acceptar la Constitució de 1812.
Es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia, va permetre el retorn de liberals i afrancesats i va convocar eleccions, que els liberals van guanyar. Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals i van iniciar una obra reformista, van desenvolupar les llibertats d’impremta, associació i reunió.
L’abolició de l’Antic Règim va incloure:
- Supressió de les senyories jurisdiccionals, les primogenitures i les vinculacions. La terra va esdevenir mercaderia.
- Aprovació d’una reforma eclesiàstica, suprimia els convents i secularitzava els frares. Desamortització de terres del clergat regular. Es pretenia limitar el poder de l’Església, aconseguir recursos per a la Hisenda pública i potenciar la producció agrària.
- Reforma del sistema fiscal per a augmentar els recursos de l’Estat i disminució del delme que cobrava l’Església.
- Eliminació dels gremis, aprovació de la llibertat d’indústria i de circulació de mercaderies.
Es va fer una nova divisió del territori en províncies i es van organitzar els nous ajuntaments i diputacions, es va promulgar un primer Codi Penal, es va reformar l’exèrcit i es va plantejar l’impuls de l’educació.