La Restauració Borbònica (1874-1890): Sistema Canovista i Republicanisme
La Restauració Borbònica i el Sistema Canovista (1874)
Desembre de 1874: la Restauració de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII. Antonio Cánovas del Castillo encapçalà la regència fins que, el gener de 1885, el nou rei arribà a Espanya pel port de Barcelona.
Bases del Sistema Polític Canovista
El sistema polític canovista tenia un caire conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari i liberal, però amb un funcionament escassament democràtic.
La Constitució de 1876
Les bases de la Restauració van quedar fixades en la Constitució de 1876, de caràcter moderat i fruit d'un pacte entre les elits socials. La Constitució establia:
- La sobirania compartida entre les Corts i la Corona.
- L'organització de les Corts en dues cambres (Congrés i Senat).
- La proclamació de la confessionalitat catòlica de l'Estat.
- El reconeixement d'una àmplia declaració de drets.
I el 1870 es va establir el sufragi censatari.
Pilars de l'Estabilitat del Règim
L'estabilitat del nou règim es fonamentà en tres pilars essencials:
- L'alternança en el poder polític de dos partits: els Liberals i els Conservadors.
- La Monarquia, institució que es considerava prèvia a qualsevol decisió i tenia un paper arbitral en la vida política.
- L'Exèrcit, el qual es volia apartar definitivament de la vida política, per això es va establir la supremacia del poder civil sobre el militar.
El Pacte d'El Pardo i el "Govern Llarg" (1885-1890)
El 1885 es signa el Pacte d'El Pardo, que dona pas a un govern liberal anomenat "Govern Llarg" de Sagasta (1885-1890). Durant aquest període es van incorporar importants reformes:
- Abolició de l'esclavitud (1886).
- Llei d'Associacions (1887).
- Sufragi universal masculí (1890).
El Republicanisme durant la Restauració
El Republicanisme va haver de fer front a una davallada dels seus seguidors, tot i això disposava d'una base popular força àmplia i tenia òrgans de premsa influents com el diari "La Publicidad".
Divisions Internes del Republicanisme
Els republicans estaven molt dividits:
- Emilio Castelar: Seguidors que formaren el Partit Possibilista i entraren en el joc electoral de la Restauració. El 1876, Castelar va sortir elegit diputat de Barcelona.
- Luis Zorrilla: Seguidors del Partit Republicà Progressista.
- Salmerón: Representava el republicanisme més centralista i unitari.
El Republicanisme a Catalunya
La força republicana més influent i amb més suport a Catalunya va ser el Partit Republicà Federal de Pi i Maragall.
Cap al 1883 es va convocar el Primer Congrés Regional Federal que, amb la voluntat de reactivar el moviment federalista, aprovà les bases per a un projecte d'Estat Català.
La introducció del sufragi universal va significar una revifalla del republicanisme i en va estimular l'articulació amb la creació d'Unió Republicana (1893).