La Restauració Borbònica (1875–1902): sistema polític

La Restauració Borbònica (1875–1902)

El nou sistema polític

1874: el general Martínez Campos i l'exèrcit, amb el suport dels conservadors, proclamen la fi de la Primera República. No volen una revolució democràtica i social; volen estabilitat política i la restauració de la monarquia. Antonio Cánovas del Castillo dissenya un règim que evita l'intervencionisme militar en política i els enfrontaments civils, amb l'objectiu de la pacificació del país (Cuba i conflicte carlí).

Principals característiques del nou règim

• Constitució moderada i no sufragi universal.
• Sistema bipartidista amb alternança pacífica (torn o "torn pacífic").
• Eleccions constituents i consolidació del poder monàrquic.

1875: Alfons XII i ordre militar

1875: Alfons XII. Reial ordre: el poder militar ha de ser subordinat al poder civil; la missió exclusiva de l'exèrcit és la defensa del país i se li atorga més pressupost.

Constitució de 1876

1876: la Constitució és conservadora i defensa la monarquia, la religió i la propietat. Principals trets:

• Confessionalitat catòlica de l'Estat.
• Centralisme.
• Sobirania compartida entre el rei i les Corts.

Papers del rei i de les Corts

Rei: institució superior i permanent; comandament de l'exèrcit; poder moderador (àrbitre i garant); dret de vet, nomenament de ministres i convocatòria/dissolució de les Corts.
Corts: sistemes bicamerals: Congrés (electiu) i Senat (50% vitalicis / 50% nomenats pel rei i el govern).

El bipartidisme i el torn pacífic

El sistema es basa en un bipolarisme entre dos grans partits de minories (elit econòmica i classe mitjana benestant). L'alternança al poder s'organitza perquè el partit que ha governat faciliti la victòria controlada de l'altre, evitant canvis radicals.

Partits principals

• Partido Conservador (Antonio Cánovas del Castillo): immobilisme; sufragi censatari; defensa de l'Església i de l'ordre social.
• Partido Liberal (Práxedes Mateo Sagasta): sufragi universal masculí; reformisme social; laïcitat.

Coincideixen en qüestions fonamentals: monarquia, propietat privada i un Estat liberal, unitari i centralitzat. Acord: no promulgar lleis que obliguin l'altre partit a derogar-les.

Problemes del sistema

• Torn en el poder garantit, però amb un sistema electoral corrupte.
• Caciquisme, l'encasellat i frau electoral ("tupinada").

Cicle electoral

1876–1898: 10 eleccions.

1885–1891: transició i reformes

1885: mor Alfons XII i es forma la regència de Maria Cristina. 1886–1891: etapa més llarga de govern liberal amb una obra reformista important:

• Llei d'associacions (legalització d'altres partits).
• Abolició de l'esclavitud.
• Llei del jurat (judicis amb jurat).
• Nou Codi Civil.
• Sufragi universal masculí (eleccions generals).

1897: Cánovas és assassinat, fet que provoca la descomposició dels dos grans partits.

Les forces polítiques marginades

Republicans

Dividits en diverses tendències:

• Partit Republicà Possibilista.
• Partit Republicà Progresista.
• Partit Republicà Centralista.

Carlins

Els carlins es reconstrueixen cap a 1890 per esdevenir un partit de masses. S'organitzen en assemblees locals (cercle/cercles carlins). El 1896 aconsegueixen 10 diputats.

Socialistes

PSOE. El 1888 es funda a Barcelona el primer sindicat socialista, l'UGT. Figura destacada: Pablo Iglesias.

Nota: s'han mantingut els continguts i les dades fonamentals del document original, corregint l'ortografia, la gramàtica i la presentació per a una millor lectura i optimització SEO.