Restauració Borbònica: Alfons XII i la Crisi del 98
La Restauració Borbònica (1874-1931)
Regnat d'Alfons XII i Constitució de 1876
La Restauració Borbònica s'inicià amb el regnat d'Alfons XII. Es va establir una constitució conservadora i es va aconseguir la pacificació del país, posant fi a la Tercera Guerra Carlina i al conflicte cubà (temporalment) amb la Pau de Zanjón (1878). Aquesta pau prometia autonomia per a Cuba, l'abolició de l'esclavitud i llibertat de comerç.
Es va instaurar un sistema bipartidista (conservadors i liberals) amb alternança en el poder (torn pacífic). Aquest sistema, però, estava marcat per la corrupció, el frau electoral (tupinada) i la influència del caciquisme.
El Moviment Obrer i l'Anarquisme
La il·legalització del moviment obrer va portar a una radicalització de l'anarquisme, que es va decantar per l'acció directa. Es van produir atemptats com el del Liceu de Barcelona i l'assassinat de Cánovas del Castillo.
La Guerra de Cuba i el Desastre del 98
Causes de la Guerra de Cuba
- Desigualtat política entre espanyols i cubans.
- Manteniment de l'esclavitud.
- Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l'economia cubana.
- Incapacitat de l'administració espanyola per establir reformes a l'illa.
La Pau de Zanjón no va complir les promeses, fet que va portar a la creació de nous partits polítics a Cuba:
- Partido Autonomista
- Unión Constitucional
El Partido Liberal de Sagasta va aconseguir abolir l'esclavitud el 1888, però la proposta de reforma de l'estatut colonial va ser derrotada pels grups econòmics que no volien perdre els seus interessos a l'illa. Mentrestant, el Partido Revolucionario Cubano, liderat per José Martí, buscava la independència.
La imposició de taxes i aranzels per part del govern espanyol va provocar la pressió dels Estats Units, que amenaçaren de tancar les portes als productes cubans.
La Gran Insurrecció i la Intervenció Nord-americana
El 1879 esclatà la Guerra Chiquita, un preludi de la insurrecció generalitzada que començaria amb el Grito de Baire. Cánovas del Castillo i el general Weyler van fracassar en els seus intents de sufocar la revolta. El general Ramón Blanco va intentar una estratègia de conciliació, però les reformes van arribar massa tard.
Els independentistes cubans, amb el suport dels Estats Units (el president McKinley va mostrar suport als insurrectes), es van negar a acceptar una sobirania espanyola. L'explosió del cuirassat Maine a l'Havana va ser la causa immediata del conflicte. Els EUA van exigir la retirada d'Espanya de Cuba, iniciant la guerra hispano-nord-americana.
La guerra, que també es va estendre a Filipines i Puerto Rico, va evidenciar la inferioritat espanyola. Amb la Pau de París, Espanya es retirava de Cuba, cedint també Filipines i Puerto Rico als Estats Units.
Actitud Catalana Davant la Guerra
A Catalunya, alguns sectors van defensar l'espanyolitat de les colònies, mentre que els republicans federals i les classes populars s'oposaven a la guerra, ja que eren aquestes últimes les que havien de lluitar.
El Desastre del 98 i les seves Conseqüències
La derrota a Cuba i la pèrdua de les últimes colònies es coneix com el "Desastre del 98".
- Economia: Pèrdues importants a les colònies, però no tant a la metròpoli. El 1899 es va produir un tancament de caixes a Catalunya com a protesta per l'augment d'impostos per reduir el deute públic.
- Política: Sorgiment del regeneracionisme, un moviment que criticava el sistema polític i social i que propugnava la necessitat de regenerar la vida política i social del país.
- Militar: Augment de la intervenció militar en la política.