La Restauració borbònica i el bipartidisme a Espanya (1874-1876)
1. El sistema polític de la Restauració
1.1 El nou sistema polític
El pronunciament de Martínez Campos el 10 de desembre de 1874 va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II. El polític cabdal va ser Antonio Cánovas, que va assumir la regència fins a la tornada del rei el 1875. Els grups conservadors espanyols van rebre la restauració dels Borbons amb satisfacció perquè esperaven que alhora tornaria l'estabilitat política i es posaria fi a qualsevol intent de revolució.
Cánovas buscava la formació d'un nou model polític que superés alguns dels problemes del liberalisme precedent: el caràcter partidista excloent dels moderats durant el regnat d'Isabel, la intervenció dels militars en la política i la proliferació d'enfrontaments civils. Per a aconseguir el seu propòsit, es va proposar dos objectius: elaborar una constitució que formés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.
La Constitució de 1876 era una mostra clara del liberalisme moderat, caracteritzat per: sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el rei. Es tractava d'una constitució clarament de caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat.
La constitució considerava la monarquia com una institució superior, al marge de qualsevol decisió política. Amb un poder moderador que exercia com a àrbitre en la vida política i que garantia l'alternança entre els partits polítics. Per això se li atorgaven poders amplis al monarca: dret de veto, nomenament de ministres i potestat de convocar, suspendre o dissoldre les Corts sense comptar amb el govern.
Les Corts eren bicameral i estaven formades pel Congrés (de caràcter electiu) i el Senat. El 1876 es va establir el vot censatari limitat als contribuents més grans, i l'any 1890, quan el partit liberal era al poder, es va aprovar el sufragi universal masculí. Al Senat, la meitat dels senadors eren per dret propi o vitalicis, cosa que donava opció al rei i al govern de nomenar directament els senadors.
La constitució també proclamava la confessionalitat catòlica de l'estat, encara que acceptava altres creences sempre que no n'hi hagués manifestació pública. Es va restablir el pressupost de culte i clergat per a finançar l'Església. La constitució també comptava amb una declaració de drets, que es remetia a lleis posteriors, i que van tendir a restringir-les, especialment els drets d'impremta, d'expressió i d'associació i reunió.
Bipartidisme i torn pacífic. Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança en el poder dels dos grans partits dinàstics, el conservador i el liberal. Els dos estaven d'acord: en la monarquia borbònica, en la Constitució de 1876, en la propietat privada i en la consolidació d'un estat unitari i monarquista. Acceptava, per tant, que hi hauria un torn pacífic de partits que garantia l'estabilitat institucional per mitjà de la participació en el poder de les dues famílies del liberalisme, i que posaria fi a la intervenció de l'exèrcit en la vida política.
L'exèrcit, que constituïa un dels grans pilars del règim, va quedar subordinat al poder civil. Una reial ordre va establir que la missió de l'exèrcit era defensar la nació i no havia d'intervenir en els enfrontaments entre partits, i se'l va proveir d'un pressupost elevat. D'aquesta manera, el torn pacífic va eliminar del panorama polític de la Restauració el problema dels pronunciaments militars i el protagonisme de la presència militar en els partits i en la vida política espanyola.