La Restauració Borbònica: Bipartidisme i Torn Pacífic a Espanya
El Bipartidisme i el Torn Pacífic a la Restauració Borbònica
La Gènesi dels Partits Dinàstics
Cánovas havia estat el dirigent principal del partit alfonsí que, durant el Sexenni Democràtic, havia defensat la Restauració monàrquica. Després del retorn d'Alfons XII, el va transformar en el Partido Conservador, excepte els carlins i els integristes. El projecte bipartidista de Cánovas necessitava un altre partit de caràcter més progressista, l'esquerra dinàstica, i ell mateix en va proposar la formació a Sagasta. A partir d'un acord entre progressistes, unionistes i alguns republicans moderats va néixer el Partido Liberal. A ambdós partits els corresponia la tasca d'unir els diferents grups i faccions, amb l'únic requisit d'acceptar la monarquia alfonsina i l'alternança en el poder. Aquests eren els anomenats partits dinàstics.
Característiques dels Partits Dinàstics
Els dos partits defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l'Estat liberal, unitari i centralista. La seva extracció social era molt homogènia i es nodrien principalment de les elits econòmiques i de la classe mitjana benestant. Eren partits de minories, de notables, que comptaven amb diaris, centres i comitès distribuïts arreu del territori espanyol.
Els conservadors es mostraven més inclinats a l'immobilisme polític, proposaven un sufragi censatari i la defensa de l'Església i de l'ordre social. Els liberals defensaven el sufragi universal masculí i estaven més inclinats a un reformisme social de caràcter més progressista i laic. Però, en la pràctica, l'actuació dels dos partits en el poder no diferia en l'essencial, ja que hi havia un acord tàcit de no promulgar cap llei que forcés l'altre partit a derogar-la quan tornés al poder.
El Mecanisme del Torn Pacífic i el Frau Electoral
L'alternança regular en el poder entre dues grans opcions dinàstiques amb el torn pacífic tenia com a objectiu assegurar l'estabilitat institucional. El torn en el poder quedava garantit perquè el sistema electoral s'activava quan el partit del govern patia un procés de desgast polític i perdia la confiança de les Corts. En aquest punt, el monarca cridava el cap del partit de l'oposició a formar govern. El nou cap del govern convocava eleccions amb la finalitat d'aconseguir el nombre de diputats necessari per a formar una majoria que li permetés governar. Per aconseguir-ho, adulteraven el vot en les eleccions i falsejaven els resultats.