La Restauració Borbònica, la Dictadura i la Segona República
La Restauració Borbònica i el sistema liberal
Després del fracàs del Sexenni Democràtic (1868-1874), es va restaurar la monarquia borbònica i, amb ella, el liberalisme censatari. Un sistema caracteritzat per l'alternança del poder entre els dos partits majoritaris. Segons la Constitució del 1876, el sufragi passava a ser censatari i la sobirania era compartida entre les Corts i el rei. Era de caràcter conservador; el rei tenia dret de vet, podia nomenar ministres i tenia la potestat per convocar i dissoldre les Corts. Només podien votar les classes més adinerades. Gràcies al torn pacífic, els dos partits dinàstics es van mantenir durant molt de temps per mitjà de la corrupció electoral i el caciquisme.
La crisi del sistema i la dictadura de Primo de Rivera
Després d'una sèrie de fracassos importants, entre ells la crisi del 98 i la pèrdua de les colònies americanes, la creixent tensió social va posar de manifest la incapacitat del govern per fer front als conflictes. A més, els partits dinàstics van perdre poder davant el creixement de les diferents forces d'oposició. Tot això, sumat als intents fallits del govern regeneracionista, va fer que es disparés la radicalització i la violència.
Els conflictes van culminar amb la intervenció d'Espanya en el seu protectorat al Marroc, el qual va acabar en derrota. La incapacitat de gestió del rei va acabar reflectida en l'Expedient Picasso, juntament amb una acusació de negligència administrativa del govern de Melilla. Primo de Rivera, per impedir que aquell document es difongués, va donar un cop d'estat el 1923.
La Segona República i les reformes
La dictadura només va durar fins al 1930, quan Primo de Rivera va ser destituït per por del rei que posés en perill la monarquia. Es van convocar unes eleccions que van acabar donant la victòria als republicans, la qual cosa va donar lloc a la Segona República i a la Constitució de 1931. Una constitució de caràcter progressista i modernitzador que incloïa:
- Reforma religiosa: Estipulava un estat no aconfessional i llibertat de cultes, a més del divorci i el matrimoni civil.
- Exèrcit: Es va democratitzar, es va reduir el nombre d'efectius i es va prohibir intervenir en la política.
- Reforma agrària: Limitació a vuit hores la jornada laboral i establiment de salaris mínims.
- Descentralització de l'Estat: Es va impulsar la creació d'autonomies i estatuts.
- Ensenyament: Tenia com a objectiu impulsar una educació laica i liberal, garantint el dret a aquesta educació a tota la població.
- Reformes laborals: Entre les quals es mereix una menció especial l'establiment de la setmana laboral de 40 hores, l'augment del salari i la creació d'assegurances socials.