La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1931): Consolidació i Crisi
La Restauració Borbònica (1875-1931): Consolidació (1875-1898)
El Sistema de la Restauració
El sistema de la Restauració es va basar en dos pilars fonamentals:
- La tornança pacífica dels partits dinàstics:
- El Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo.
- El Partit Liberal, liderat per Sagasta.
- La marginació de l'oposició (carlins, republicans, federals).
El sistema electoral era manipulat mitjançant el falsejament, amb pràctiques com les tupinades (vots de morts o vots en blanc que eren utilitzats) i el caciquisme (compra de vots per part dels propietaris a canvi de favors o diners).
La Constitució de 1876 i els Grans Problemes de l'Estat
La Constitució de 1876 va augmentar el poder del rei (legislatiu, exèrcit) i va disminuir la pràctica de les llibertats. Inicialment, el sufragi era restringit, tot i que posteriorment es va fer universal masculí.
L'Estat va haver d'afrontar tres problemes principals:
- El Catalanisme polític (que incloïa també el basquisme i el galleguisme, i la qüestió regional).
- La Qüestió Obrera.
- La Qüestió Cubana.
Característiques de la Constitució de 1876
La Constitució de 1876 es caracteritzava per ser:
- De liberalisme doctrinari.
- Amb sufragi censatari (fins al 1890, quan es va instaurar el sufragi universal masculí).
- Amb sobirania compartida entre les Corts i el Rei.
- Conservadora, defensant valors tradicionals com la monarquia, la religió i la propietat.
- Atorgava al monarca un poder moderador i grans poders.
- Les Corts estaven formades pel Senat i el Congrés dels Diputats. Els membres de les cambres bicamerals eren vitalicis i nomenats pel rei.
- El Rei tenia la facultat de nomenar senadors, dret a anul·lar, convocar i dissoldre les Corts.
- El catolicisme era la religió oficial, tot i que es respectaven les altres manifestacions religioses.
El Torn Pacífic i el Falsejament Electoral
Els partits dinàstics, Conservador i Liberal, s'anaven alternant el poder mitjançant la manipulació de les eleccions. Aquesta pràctica incloïa:
- Les tupinades: votaven morts o utilitzaven vots en blanc.
- El caciquisme: els propietaris compraven vots a canvi de favors.
El Pacte del Pardo (1885) va consolidar aquest torn després de la mort d'Alfons XII. Quan sorgia un problema, el governant dimitia, el rei nomenava un altre president que convocava eleccions (mentrestant, es canviaven els presidents de les regions per assegurar el resultat). L'exèrcit defensava la seguretat i es marginava els altres partits.
El Partit Conservador
- Líder: Antonio Cánovas del Castillo.
- Bases ideològiques: Defensa de la monarquia, la Constitució, la propietat privada. Estat liberal unitari i centralista, immobilisme, sufragi censatari i defensa de l'Església.
- Bases socials: Elits econòmiques, classes mitjanes benestants, grans propietaris rurals, alta burgesia i classes altes.
El Partit Liberal
- Líder: Práxedes Mateo Sagasta.
- Bases ideològiques: Unionistes, similars a les conservadores, però amb sufragi universal masculí, reformisme social (més progressista i laic).
- Bases socials: Mitjanes o petites propietats rurals, classes mitjanes, burgesia urbana i professionals.
Els Partits de l'Oposició (Marginats)
Els partits marginats del sistema de la Restauració incloïen:
- Republicans:
- Castelar: volia entrar al torn pacífic.
- Pi i Margall (federals): volia divisions internes.
- Salmerón (unitaris).
- Ruiz Zorrilla (progressistes).
- Ultracatòlics: Carlins (amb Carles VII).
- Nacionalistes: Lligues regionalistes (com la de Prat de la Riba).
- Socialistes: PSOE (amb Pablo Iglesias, representant de la classe obrera).
El Catalanisme Polític
El catalanisme va sorgir amb la Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes, amb figures com Joaquim Rubió i Ors, que van impulsar el Manifest de la Renaixença i els Jocs Florals.
El projecte polític del catalanisme s'emmarcava en el particularisme europeu, on augmentaven els plantejaments liberals i nacionalistes. Processos com l'emancipació de Grècia i Bèlgica, o les unificacions d'Itàlia i Alemanya, van inspirar la recuperació d'identitats nacionals.
A Catalunya, no hi havia una voluntat d'emancipació total, sinó la demanda d'un règim diferencial i una descentralització autonòmica. Antecedents importants van ser el Pacte de Tortosa (1869), una proposta federal, i el projecte de Constitució de la Primera República (1873).
Valentí Almirall i el Catalanisme
Valentí Almirall va ser una figura clau. El 1879 va fundar el "Diari Català" i havia participat en la redacció del Pacte de Tortosa (1868).
La seva trajectòria va incloure:
- 1880: I Congrés Catalanista.
- 1881: Ruptura amb el federalisme hispànic de Pi i Margall, ja que Almirall volia ser el promotor d'un nou moviment i pensament de govern sense estar lligat a un altre.
- 1882: Fundació del Centre Català.
- 1883: II Congrés Catalanista.
- 1885: Presentació del Memorial de Greuges.
El Memorial de Greuges (1885)
El Memorial de Greuges és considerat el primer document del catalanisme polític. Va comptar amb la participació d'intel·lectuals, figures del món econòmic i empresarial, la judicatura i eclesiàstics. Representava les queixes catalanes en quatre aspectes principals:
- Llengua: Demanaven el seu ús més enllà de la forma col·loquial.
- Proteccionisme: Interès industrial i de les classes obreres.
- Dret Civil Català: Qüestionat pel govern de Madrid, que volia homogeneïtzar-lo amb l'espanyol. El Memorial defensava la institució de la propietat de l'hereu de pubilla.
- Descentralització: Demanaven un model descentralitzat que tingués en compte les particularitats de Catalunya respecte a la resta d'Espanya.
Els objectius clau del Memorial eren, doncs, la defensa de la llengua, el dret civil català, el proteccionisme i la descentralització.
Divisió del Catalanisme: Almirall vs. Torras i Bages
El catalanisme es va dividir entre progressistes i conservadors. Els sectors més rics, religiosos i conservadors consideraven que Valentí Almirall era massa federal i progressista, i van voler apartar-lo del poder.
- 1886: Valentí Almirall publica Lo Catalanisme, una obra de caràcter laic i progressista.
- 1892: Jaume Collell i Torras i Bages publica La Tradició Catalana, de caràcter catòlic i conservador.
Projecte Federal de Valentí Almirall
El projecte federal d'Almirall, que es va desenvolupar després de la seva ruptura amb Pi i Margall, proposava:
- Subjecte de la sobirania: El poble català.
- Divisió de poders: Corts i Audiència de Catalunya.
- Forma de govern: República democràtica representativa.
- Sistema electoral: Sufragi ampli.
Les Bases de Manresa (1892)
En contrast amb el projecte d'Almirall, les Bases de Manresa, redactades per la Unió Catalanista, proposaven un model diferent:
- Subjecte de la sobirania: Rei i poble català.
- Divisió de poders: Monarquia, jutjats, Corts, president i ministres.
- Sistema electoral: Sufragi amb una organització gremial.
La Qüestió Cubana
El procés emancipador a Amèrica es va iniciar el 1820 (amb el Trienni Liberal de Riego). La majoria de territoris americans van aconseguir la seva independència, excepte Puerto Rico, Cuba i Filipines.
Cuba era considerada la "perla d'Espanya" pel gran rendiment econòmic que proporcionava (tabac, sucre, manufactures). Les manufactures de Catalunya, en particular, es venien majoritàriament a Cuba.
A Cuba encara existia l'esclavitud. Personatges com Antonio López traficaven amb esclaus i tenien grans negocis amb mà d'obra molt barata.
Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), hi va haver un compromís per abolir l'esclavitud (inicialment per als nous nascuts, i totalment el 1880). El 1873 es va proposar un estat federal per a Cuba, una solució que hauria donat una àmplia autonomia democràtica i igualtat entre homes, i que hauria satisfet els cubans. No obstant això, tant progressistes com liberals de la Restauració no van voler canviar res, ja que no els convenia. Aquest projecte no es va dur a terme.
El 1880, Cuba també va demanar autonomia, però, igual que Catalunya, el País Basc i Galícia, no la va aconseguir.
Conseqüències de les Guerres i la Pèrdua Colonial
Les guerres, com la Guerra del Francès (1808) i les Guerres Carlines, van causar greus problemes econòmics a l'Estat, provocant un gran endeutament.
La pèrdua de les colònies americanes va tenir un impacte significatiu. Molta gent va tornar d'Amèrica i va invertir a Espanya, impulsant la industrialització o la construcció. El 1898, Cuba, Filipines i Puerto Rico van aconseguir la seva independència, marcant la fi de l'imperi colonial espanyol.
Les Desamortitzacions
Les desamortitzacions no van repercutir significativament en la distribució agrària, que va seguir sent tradicional, ja que les terres van ser comprades pels més rics. Per tant, les desamortitzacions no van variar gaire el model d'organització de la possessió de la terra.
El Procés d'Industrialització a Espanya
Malgrat les inversions d'estrangers dels territoris americans, Espanya va seguir sent essencialment agrària. La figura de Bonaplata va ser clau en els inicis de la industrialització.
Els Inicis del Moviment Obrer
Els primers moviments obrers van incloure accions com la crema d'indústries i màquines (moviments ludistes). Van aparèixer les primeres associacions obreres, que exigien una millora de les seves condicions, sovint molt extremes.
Una solució que van implantar van ser les caixes d'ajuda mútua: diners comuns dels quals s'extreia una part quan algú estava malalt i no podia treballar, permetent-li viure gràcies a la donació.
Lliure Canvi i Proteccionisme
Aquests són dos models polítics comercials:
- El proteccionisme: Exigeix la implantació d'impostos als productes estrangers per protegir la indústria nacional.
- El lliure canvi: Permet que tots els productes es comprin per igual, sense aranzels.
Desenvolupament de la Comunicació: El Ferrocarril
Es van desenvolupar xarxes ferroviàries importants, amb interessos comercials, unint les potències comercials d'Espanya.
El Model de Colònies Industrials a Catalunya
El model de colònies industrials a Catalunya responia a dos interessos principals:
- Interès energètic: Catalunya era pobra en energies i les comprava fora. Les colònies se situaven al voltant de les xarxes fluvials per utilitzar la força de l'aigua, tot i l'inconvenient de la irregularitat del cabal.
- Allunyar els obrers del nucli de Barcelona: Això permetia evitar conflictes socials al centre urbà, disminuint la probabilitat de queixes i revoltes.
Les colònies industrials solien tenir un col·legi, i en alguns casos, un bar o teatre, i una església. Els obrers cobraven, però els diners sovint quedaven en possessió de l'empresari, ja que els gastaven en les infraestructures de la colònia.
Antecedents del Moviment Obrer Europeu
Els primers moviments obrers (com els de 1835-1836 amb la crema de la fàbrica Bonaplata) van incloure la crema d'esglésies i convents. El moviment obrer europeu es va nodrir de tres corrents principals:
El Federalisme
Va tenir una presència important en la política catalana i va afectar tant el camp com els obrers, que estaven d'acord amb aquest moviment.
El Socialisme (Karl Marx)
Amb el Manifest Comunista (1848) de Karl Marx, es denunciava el sistema liberal capitalista. Proposava la creació de partits polítics, sindicats i organitzacions obreres per aconseguir la igualtat a través del poder.
L'Anarquisme (Bakunin)
Bakunin defensava un model igualitari, però no per una via democràtica com els sindicalistes. Els anarquistes eren antipolítics i utilitzaven l'acció directa, sovint violenta, per destruir l'Estat i construir una societat igualitària. Les decisions es prenien a través de l'assemblea.
L'Acció de la UGT (Unió General de Treballadors)
La UGT (Unió General de Treballadors d'Espanya) va ser una unió de diferents organitzacions obreres que buscaven la millora i la defensa de les condicions de treball mitjançant la resistència. El seu objectiu era establir fortes relacions amb organitzacions d'altres països amb la mateixa finalitat i reclamar interessos com la jornada laboral de 8 hores, la fixació d'un salari mínim i la igualtat salarial entre obrers dels dos sexes.
La Crisi del Sistema de la Restauració (1898-1931)
Aquest període va marcar la fi del sistema parlamentari de la Restauració. L'oposició política contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera va créixer. Després de la seva caiguda, el rei va atorgar el poder a dos militars, Berenguer i Aznar, en un període conegut com la Dictablanda. Aquesta dictadura "suau" volia recuperar les idees bàsiques de la Constitució de 1876, però la gent i el poble volien un canvi més profund. Finalment, el 1931, la II República Espanyola va ser majoritàriament desitjada.
El Regeneracionisme i la Crisi Política
El Regeneracionisme tenia una clara voluntat de canvi. El programa del general Polavieja volia integrar la burgesia perifèrica. Així, el catalanisme conservador, representat per Duran i Bas (ministre de Justícia), es va integrar en el govern dinàstic. Es va produir un pacte entre l'oligarquia central i la burgesia perifèrica (catalana sobretot), que va culminar amb el Tancament de Caixes.
Factors de la Crisi del Sistema
La crisi del sistema es va veure agreujada per diversos factors:
- La fragmentació interna dels partits Conservador i Liberal.
- L'augment del poder dels partits republicans, obrers i catalanistes, que van aprofitar la crisi per guanyar influència.
- L'augment dels moviments obrers.
- Fenòmens internacionals com l'esclat de la Primera Guerra Mundial (que va comportar millores econòmiques a Espanya, però també un augment de la tensió social) i la Revolució Russa (1917).
- La Guerra del Rif al territori africà (que, tot i augmentar la venda i producció, va veure els salaris estancats mentre els preus dels productes augmentaven).
La Setmana Tràgica (1909)
El 1909 va esclatar la Setmana Tràgica, un aixecament popular i anticlerical a Barcelona, en contra de l'enviament de soldats al nord d'Àfrica per a la guerra. El govern liberal de Canalejas (1910-1912) va intentar respondre amb mesures com la creació de la Mancomunitat de Catalunya (unió de les diputacions de Tarragona, Girona, Lleida i Barcelona), que va suposar la desaparició de les diputacions regionals.
La Llei de Jurisdiccions i Solidaritat Catalana
La revista satírica Cu-Cut! (1905) va publicar una vinyeta que ofenia els militars, els quals van decidir rebel·lar-se i entrar a Barcelona. Aquest fet va ser considerat un atemptat contra la llibertat d'expressió. Com a resposta, es va publicar la Llei de Jurisdiccions, que establia que qualsevol ofensa a la bandera o la pàtria seria jutjada per l'exèrcit, amb penes més dures que les de la justícia civil.
Per acabar amb aquesta llei, es va crear Solidaritat Catalana, una agrupació de partits catalanistes, a excepció del Partit Radical d'Alejandro Lerroux (anticatalanista i anticlerical).
El Protectorat del Marroc i la Guerra del Rif
El 1906, el Tractat d'Algesires va establir un codomini al nord d'Àfrica entre França i Espanya. El 1909, es van produir incidents al Rif, amb un aixecament de tribus indígenes. Alemanya provocava en aquests territoris per quedar-se amb la colònia, però finalment Espanya la va obtenir de rebot en les negociacions del tractat d'Algesires.
L'enviament de tropes (joves de 18 anys que morien de seguida, i reservistes, adults amb família que ja havien complert les seves obligacions militars) va provocar una vaga general amb barricades a Barcelona. Els interessats en el Rif eren la Corona i els jesuïtes (els rics), per la qual cosa la gent es va negar a lluitar per aquelles terres. Les classes populars van realitzar una vaga general amb un caràcter revolucionari i anticlerical.
Conseqüències de la Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica va acabar amb un bombardeig sobre Barcelona per part de l'exèrcit espanyol. El principal inculpat pels successos d'aquesta època va ser Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna. Ferrer i Guàrdia va trencar amb l'escola memorística i autoritària, proposant una escola més racional, pedagògica i, sovint, laica.