Restauració Borbònica a Espanya: Alfons XII i la Constitució de 1876

La Restauració Borbònica (1874-1931)

El retorn dels Borbons i la Constitució de 1876

El període conegut com a Restauració Borbònica s'inicia amb el retorn de la monarquia borbònica a Espanya, personificada en Alfons XII, fill d'Isabel II. Cánovas del Castillo va ser l'artífex d'aquest sistema polític. Isabel II, exiliada, va abdicar en favor del seu fill Alfons, qui representava la imatge d'un soldat i futur rei, amb l'objectiu de recuperar la corona amb el suport de l'estat i un marc polític liberal i conservador.

La Constitució de 1876 atorgava molt poder al rei, que convocava i dissolia les Corts. Aquestes eren bicamerals, formades pel Senat i el Congrés. La religió catòlica era la religió oficial de l'estat, tot i que es permetia la llibertat de cultes en l'àmbit privat. El sufragi era universal masculí.

Mecanismes polítics i el Pacte del Pardo

Els mecanismes polítics es basaven en l'alternança pacífica entre els partits conservador i liberal, evitant així els cops d'estat. El bipartidisme es basava en l'alternança dels partits dinàstics. El 1877, Cánovas va negociar amb Mateo Sagasta, líder del partit liberal. El 1885, amb la mort d'Alfons XII, es va signar el Pacte del Pardo per superar la crisi. Maria Cristina, vídua i embarassada del futur Alfons XIII, va assumir la regència.

Manipulació del bipartidisme

El bipartidisme estava manipulat. El monarca decidia quin dels dos partits governava. Els líders dels partits formaven govern i convocaven eleccions. Els ministres, amb la majoria al Parlament, i amb l'ajuda dels governadors civils i provincials, manipulaven les eleccions, fins i tot amb la pràctica del "tupinada".

Problemes i inestabilitat

La Restauració va patir diversos problemes que van generar inestabilitat:

• Carlins: Divisions internes per l'acceptació d'Alfons XII i l'esforç bèl·lic.
• Cuba: La Pau de Zanjón (1878) va posar fi a la primera guerra per la independència, però el conflicte va continuar amb la "Guerra Chiquita".

L'oposició al règim

L'oposició al règim de la Restauració estava formada per:

• Republicans: Partit Republicà Democràtic Federal, liderat per Pi i Margall. Van ser molt reprimits durant els primers anys. El sufragi universal no va tenir l'efecte esperat.
• Socialistes: Com els anarquistes, el 1879 es va fundar el PSOE, liderat per Pablo Iglesias. Van tenir un inici lent amb pocs afiliats. Al segle XIX van aconseguir el primer diputat. El 1887 es va aprovar la Llei d'Associacions i el 1888 es va fundar la UGT a Barcelona, amb una lluita més moderada que l'anarquisme i la reivindicació de la jornada de 8 hores.
• Anarquistes: La FTRE va guanyar força, però va desaparèixer amb la Mano Negra. Van optar per la "propaganda pel fet", amb accions directes contra les classes dominants. A Espanya, l'italià Michele Angiolillo va ser un dels seus portadors. La repressió va ser molt dura, amb els Processos de Montjuïc. Com a venjança, Angiolillo va assassinar Cánovas del Castillo el 1897.

El regionalisme

Van sorgir moviments regionalistes a Catalunya, Galícia, València, Mallorca i el País Basc.

El catalanisme

El catalanisme va ser un moviment de reivindicació nacional que defensava els valors històrics i culturals de Catalunya i redefinia les relacions polítiques i administratives amb Espanya. Va iniciar-se amb la Renaixença cultural i literària, que buscava recuperar la llengua catalana. També defensava els interessos econòmics, com el proteccionisme. Es va articular de forma descentralitzada, amb tendències republicanes, laiques, progressistes i federals, i també conservadores i catòliques.

Plataformes catalanistes

• 1880: Primer Congrés Catalanista. Es va fundar l'Acadèmia de la Llengua Catalana, es va iniciar la reivindicació del dret català i es va crear el Centre Català.
• Segon Congrés Catalanista: Campanya contra la unificació del Codi Civil. La reina Maria Cristina va donar suport al dret foral català.
• Memorial de Greuges (1885): La burgesia catalana va presentar queixes contra els tractats comercials amb França i el Regne Unit. No va tenir èxit, però va ser el primer manifest polític del catalanisme.
• Van aparèixer noves organitzacions com la Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista.
• Unió Catalanista (1891): Va unir l'heterogeni moviment catalanista amb l'objectiu de defensar els interessos de Catalunya. Verdaguer en va ser un inspirador.
• 1892: Es van aprovar les Bases de Manresa, que proposaven la reorganització d'Espanya i Catalunya, amb autonomia política i econòmica i autogovern per a Catalunya.
• Tancament de Caixes: Protesta contra la reforma tributària del govern.

El Desastre del 98

El 1898, Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico, Guam i les Filipines, fet que va suposar una gran decadència nacional. Els cubans es van revoltar contra els espanyols amb el "Grito de Baire". El general Weyler va tenir una actuació molt criticada. El 1897, el president McKinley va enviar el vaixell Maine a l'Havana per controlar la situació. El vaixell va explotar i els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. El 1898, Espanya va perdre Cuba i va haver de cedir les Filipines.