A finals de 1874 es va proclamar la Restauració borbònica amb Alfons XII. El nou règim, dissenyat per Cánovas del Castillo, pretenia posar fi al protagonisme dels militars.
La Constitució de 1876 presentava un caràcter moderat, però suficientment flexible perquè conservadors i liberals poguessin governar sense modificar-la.
El sistema polític s'organitzava en el torn pacífic de govern entre els partits conservador i liberal que, malgrat les diferències, coincidien en allò essencial: defensa de la monarquia, de la Constitució i de la propietat privada. Els dos partits feien torns mitjançant el caciquisme electoral.
La consolidació d'un Estat centralitzat i uniformista va provocar l'emergència de moviments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia.
La crisi de 1898 es va gestar per la incapacitat de fer reformes polítiques a Cuba i per la intervenció dels EUA. La guerra va suposar la pèrdua de les últimes colònies a Amèrica. Com a reacció, va sorgir el moviment regeneracionista, a favor de la democratització real i de la fi de la corrupció.
El naixement del Catalanisme
Cap a la dècada del 1830 va sorgir un moviment cultural conegut amb el nom de Renaixença, que reivindicava l'ús del català com a llengua de cultura i la recuperació de la història i les tradicions de Catalunya. Destacaren importants literats com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
També es va revifar un moviment cultural popular, de caràcter progressista, amb autors com Frederic Soler (Serafí Pitarra).
Alhora es va iniciar un primer moviment de caràcter polític, concretat en:
Les manifestacions populars a favor de la descentralització administrativa (Bullangues del 1835, Jamància del 1842…).
El republicanisme federal de la dècada del 1860, que proposava el repartiment del poder entre els governs estatal, regionals i municipals.
A partir de la dècada del 1870 van néixer les primeres organitzacions polítiques:
El Centre Català (1882), un grup progressista fundat per Valentí Almirall. Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).
La Unió Catalanista (1891), una entitat de caire conservador que aplegava la majoria d'organitzacions catalanistes. Va impulsar les Bases de Manresa (1892).
La Lliga Regionalista (1901), un partit que defensava la reforma i la modernització de l'Estat espanyol com el camí per aconseguir l'autonomia de Catalunya.
