La Restauració Borbònica: Reformes, Partits i Colònies
Les Reformes Liberals del Govern de Sagasta (1885-1890)
Durant l’anomenat Govern Llarg de Sagasta, que es va estendre entre 1885 i 1890, els liberals van impulsar una important obra reformista per incorporar al sistema alguns drets associats als ideals de la Revolució de 1868. D’aquesta manera es van aprovar diverses mesures clau:
- La Llei d’Associacions (1887), que va eliminar la distinció entre partits legals i il·legals i va permetre l’entrada en el joc polític a les forces opositores.
- L’abolició de l’esclavitud (1888).
- La introducció de la celebració de judicis per jurats.
- L’impuls d’un nou Codi Civil (1889).
- Reformes d’hisenda i militars.
Però la reforma de major transcendència va ser sens dubte la implantació del sufragi universal masculí a les eleccions generals (1890). No obstant això, la universalització del sufragi va quedar desvirtuada per la continuïtat dels vells mecanismes de frau i corrupció electoral, que van impossibilitar una veritable democratització del sistema.
Partits Conservador i Liberal a Catalunya
El Partit Conservador a Catalunya
A Catalunya, els conservadors s’agrupaven en la Lliga de l’Ordre Social, que aplegava una sèrie de prohoms. S’oposaven a la tolerància de cultes del 1876 i al reformisme dels liberals. Així mateix, criticaven el caciquisme i la corrupció electoral del sistema, i defensaven el dret civil català i el proteccionisme econòmic.
El Partit Liberal a Catalunya
Els liberals catalans s'articulaven al voltant d'antics progressistes i alguns demòcrates. Els seus líders eren Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. Defensaven un reformisme que augmentés les llibertats individuals, restés influència a l'Església i ampliés les bases socials del sistema, com per exemple amb el sufragi universal. També es van mostrar partidaris de fer reformes a Cuba per tal d’atorgar a la colònia una certa autonomia que aturés les revoltes.
Divergències entre Conservadors Catalans i Cánovas
Els conservadors catalans van enfrontar-se amb Cánovas a causa del fort centralisme i uniformisme del règim.
Situació de les Colònies d'Ultramar i Cuba
Cuba era la principal possessió espanyola, concentrava nombrosos interessos i negocis espanyols i un gran flux d’emigració procedent de la metròpoli. La vida econòmica de l’illa es basava en una agricultura de plantació, essencialment de sucre de canya, cafè i tabac per a l’exportació. Aquesta activitat constituïa una important font d’ingressos per a l’Estat i algunes empreses espanyoles.
La política aranzelària que imposaven els governs espanyols convertia les illes en mercats captius. Obligades a comprar a elevats preus els productes espanyols, fonamentalment el blat castellà i els teixits catalans, la legislació espanyola els dificultava l’exportació cap a Europa o els Estats Units.