La Restauració Canovista i la Industrialització a Espanya

5. LA RESTAURACIÓ CANOVISTA: Tot comença quan el general aresino martinez proclama rei a Alfons XII, fill d'Isabel II. Era partidari de la monarquia constitucional, va anomenar president de govern a Cánovas del Castillo. A Cánovas no li va agradar restaurar la monarquia perquè considerava que li restava legitimitat. Cánovas va acabar amb el conflicto carli i la guerra cubana i va posar les bases d'un nou sistema polític, una nova constitució i alternança pacífica en el poder en els dos partits.

CONSTITUCIÓ DE 1876: Tenia caràcter integrador, principis moderats i progressistes. Sobirania compartida entre les corts i el rei.

El Torn Pacific: Dos sistemes polítics que s'alternaven: 1- Conservador (liderat per Cánovas, defensor de l'església i ordre social. 2- Liberal, liderat per Sagasta, reformes socials molt importants i aprova sufragi masculí.

El rei decidia quin partit formaria govern i després es convocaven eleccions (manipulades) rep el nom de topinada.

L'OPOSICIÓ AL SISTEMA: 1- Anarquistes (després de la revolució de 1868 i tenien presència important a Catalunya i Andalusia, van ser perseguits durament com a consequència dels atemptats que cometien.) 2- Socialistes (estaven liderats per Pablo Iglesias, que va formar el PSOE. El 1888 es crea a BCN la UGT, per vincular estretament el PSOE). 3- Regionalistes (sorgeixen moviments que van reaccionar contra el model d'estat uniformitzador i centralista.

UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL MOLT DÈBIL: Les primeres indústries modernes es van localitzar en zones concretes, les més destacades van ser les tèxtils catalanes i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia. Es van fundar les primeres indústries financeres. La construcció del ferrocarril va ser un factor important de creixement, a finals del segle XIX van créixer les químiques i elèctriques. La indústria espanyola tenia dos problemes: 1- Poc competitiva, estaven en molt poques zones (Catalunya i País Basc).

LIBERALITZACIÓ DE LA TERRA: La agricultura encara era la més determinada, el 70% de la població. La principal transformació va ser la liberalització de les terres, aquest procediment va fer que els aristocràtics deixessin de vendre's o governar-los les terres gràcies a l'abolició de majorazgos i de la desamortització, hi va haver dues grans desamortitzacions: 1- Mendizábal 1836 (Estat ven part de l'església) 2- Madoz 1855 (Afecta a terres dels ajuntaments i altres institucions). La liberalització va afavorir l'expansió de conreus i l'augment de producció agrícola, tot i això les terres tenien propietaris que continuaven usant mètodes tradicionals. Industrialització a Catalunya: A Catalunya es va industrialitzar primer, el sector capdavanter va ser el de la indústria tèxtil cotonera. Les primeres fàbriques eren de vapor, després van proliferar les colonies industrials. La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de BCN, màquines de filar. La necessitat de comprar carbó i cotó fora va limitar la competitivitat. El carbó i mineral de ferro van fracassar en intents de desenvolupar una indústria siderúrgica, tot i això a Catalunya es va desenvolupar una indústria metal·lúrgica molt important.
El Moviment Obrer: Les dures condicions de vida i treball van afavorir la denúncia de les injustícies socials i van donar pas als primers intents d'organització obrera. Destrucció de màquines va ser la primera mostra, fets d'Alcoi. Després s'organitzen societats d'ajuda mútua. 1840 a BCN es crea l'Associació Mutua d'Obrers de la Indústria Cotonera. Manifestacions importants durant el Bienni Progressista, van fer vagues generals, però no van aconseguir els seus objectius. A partir del Sexenni Democràtic el moviment obrer va entrar en contacte amb l'Associació Internacional de Treballadors.