Restauració i Revolució a Europa (1815-1848): Guia Completa
Restauració i revolució a Europa (1815-1848)
L’Europa de la Restauració
Després de la derrota de Napoleó, es van restaurar les velles monarquies i es va intentar tornar al període anterior a la Revolució Francesa.
Aquesta etapa va ser un període de reacció per retornar a l'Antic Règim. El legitimisme defensava la desigualtat social i una aliança estreta entre l'Església i l'Estat.
El Congrés de Viena
El sistema de la Restauració es va dissenyar al Congrés de Viena (1814-1815) per tal d'establir la pau entre les potències europees. El canceller austríac Metternich va tenir un paper fonamental.
Per aconseguir-ho, es va dissenyar un nou mapa polític d'Europa:
- El Sacre Imperi va quedar extingit.
- Es va crear la Confederació Germànica.
- França va retornar a les fronteres de 1790 i les seves places militars van ser ocupades.
A més, es va formar la Quàdruple Aliança (1815) entre Àustria, Rússia, Prússia i el Regne Unit per defensar l'ordre establert. El 1818, França s'hi va incorporar.
La Santa Aliança
La Santa Aliança va ser una coalició entre Rússia, Àustria i Prússia que tenia com a finalitat mantenir l'absolutisme i la defensa enfront de l'amenaça liberal.
Aquesta organització intervenia per sufocar qualsevol moviment revolucionari. La seva actuació més destacada va ser el 1823 a Espanya, on va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís per eliminar el règim constitucional i retornar el poder absolut a Ferran VII.
Liberalisme i nacionalisme
L'intent de retornar a l'Antic Règim no va ser possible en molts països. Els ciutadans ja eren conscients de les idees revolucionàries i dels seus drets. Consideraven que els seus països no eren regnes (possessions heretades per un rei), sinó nacions. Aquestes persones exigien el dret a participar en el govern de la comunitat i a decidir el seu futur.
Per aquest motiu, es van succeir les revolucions: fins al 1848, hi va haver tres onades revolucionàries principals.