Resum de les etapes de la Revolució Francesa

L'inici de la Revolució Francesa

L'estament va fer que els diputats de l'estat popular abandonessin la reunió dels Estats Generals. Reunits en un pavelló de Versalles, els representants del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís el desig de la majoria del poble francès. L'esclat de revoltes va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent.

Fases de la Revolució

L'Assemblea Nacional va iniciar el procés de transformar França en un sistema liberal, desenvolupat en diferents fases:

1. Monarquia constitucional (1789-1792)

La burgesia conservadora aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit:

• 4 d'agost de 1789: Es va decretar l'abolició del feudalisme.
• 26 d'agost de 1789: Es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Constitució de 1791: Basada en els ideals del liberalisme polític (separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal). Reservava al rei el dret de veto i establia el sufragi censatari.
• Constitució civil del clero: Va separar l'Església i l'Estat.

2. República democràtica (1792-1794)

La burgesia radical i els sectors populars van proclamar la República, amb una transformació en sentit democràtic (sufragi universal masculí):

• Fugida de Varennes: Lluís XVI va intentar fugir de París per unir-se a l'exèrcit austríac, però va ser descobert i arrestat.
• Guerra: L'abril del 1792, els austríacs van envair França.
• 10 d'agost de 1792: Assalt al palau reial i empresonament del monarca.
• Convenció Nacional: La República va quedar en mans dels girondins, elegida per sufragi universal masculí.

3. República burgesa (1794-1799)

La burgesia moderada va implantar el liberalisme censatari, retornant als principis de 1791:

• Es va clausurar el club dels jacobins, es va derogar la Constitució del 1793 i es va promoure el retorn dels exiliats.
• Constitució de 1795: Atorgava el poder executiu al Directori, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels 500 i el Consell dels Ancians.

El liberalisme de la nova República se situava entre l'absolutisme i la democràcia social dels jacobins.