Resum de Filosofia: Conceptes i Pensadors Clau

Parmènides

Parmènides planteja: "Què és la realitat?", i respon: "Tot el que existeix, que es pot pensar". També planteja: "El que és és etern, immòbil i el que no és no es pot pensar".

Descartes

Diu: "Penso, doncs existeixo" (Cogito ergo sum). Rebutja el cos, i diu: "Sóc el meu pensament".

Tipus d'idees

Hi ha 3 tipus d'idees:

• Factícies: Barreja d'adventícies.
• Adventícies: Provenen de l'experiència.
• Innates: No provenen de l'experiència.

La causa de tot és Déu.

Empirisme

Diu que no hi ha idees innates, i que tot comença amb l'experiència. El coneixement és: cerca de regularitats i generalització de les dades obtingudes.

Principi d'inducció

Proposicions basades en el "principi d'inducció". Diu que tot coneixement prové de l'experiència; per ser correcte ha de complir:

• Molts casos observats.
• Cap cas contrari.
• Circumstàncies diferents.

Empirisme de Hume

"El coneixement es redueix a percepcions". Aquestes percepcions són continguts mentals que s'han obtingut amb l'experiència.

Tipus de percepcions

• Impressions: Dades sensibles directes.
• Idees: Còpia de les dades sensibles (records, imaginació).

S'estableix el criteri de veritat quan les idees es corresponen amb les impressions (experiències).

Mecanismes d'associació d'idees

Hume diu que hi ha mecanismes d'associació d'idees:

• De semblança.
• De contigüitat (en l'espai o el temps).
• De causa-efecte.

L'Escepticisme

Gòrgies

Diu: "No hi ha res; si hi hagués alguna cosa, no podria ser coneguda; si pogués ser coneguda, no podria ser comunicada". El llenguatge serveix per dominar la gent.

Pirró

Diu que no hi ha veritats absolutes, però la seva afirmació sembla una veritat absoluta (paradoxa).

Aristòtil

Diu: "L'ésser humà és un compost de matèria (cos) i forma (ànima)". La forma (ànima) constitueix la nostra essència (si som homes o dones, etc.).

Tipus d'ànimes

Hi ha 3 tipus d'ànimes concebudes jeràrquicament:

• Vegetativa: Funcions de créixer, alimentar-se, reproduir-se (plantes, animals, humans).
• Sensitiva: Funcions vegetatives + percepció, desig, moviment (animals, humans).
• Racional: Funcions vegetatives i sensitives + pensar, consciència, raó, llibertat (humans).

Tipus de raó

• Raó Teòrica: Permet conèixer (ciència).
• Raó Pràctica: Permet guiar la conducta (ètica, política).

Diu que: "El llenguatge és una capacitat pròpia dels éssers humans, igual que el coneixement racional".

Thomas Hobbes

Diu que: "Tot està en el moviment; els cossos són divisibles i es mouen per l'univers per forces mecàniques".

Diu que: L'ésser humà es regeix pel "desig de conservació" (conatus), que ens impulsa a conservar o augmentar el poder que tenim durant la nostra vida.

Aquest desig es manifesta com a plaer (sensació que la potència vital s'incrementa) o dolor (sensació que decreix). El bé és allò que em fa créixer (plaer) i el mal el que em fa decréixer (dolor).

S. Freud

L'ésser humà està determinat pels seus desitjos. Aquests desitjos són pulsions, que busquen la satisfacció contínua i sovint són inconscients.

Diu que: "L'ésser humà és mogut per desitjos inconscients". Sense l'inconscient no s'arriba a la consciència plena.

Tòpiques de la conducta humana

Va desenvolupar 2 teories (tòpiques) sobre l'estructura de la ment:

1. Primera tòpica: Conscient, Preconscient i Inconscient.
2. Segona tòpica: Superjò (normes morals), Jo (principi de realitat) i Allò (pulsions, principi de plaer).

J.P. Sartre

Es fa la pregunta existencialista: "Quina és la nostra funció?".

Diu que: "No és possible establir una teoria general sobre la naturalesa humana".

"Totes les circumstàncies properes als éssers humans (la seva situació) són més importants que una suposada essència prèvia".

"No podem definir l'ésser humà perquè no té essència prèvia; l'existència precedeix l'essència".

"No som més que allò que decidim fer i ser" (som llibertat i responsabilitat).

"Quan no escollim, estem escollint no escollir. Escollim sempre".

Ètica

Es diu que els éssers humans actuem de manera que perseguim la felicitat i la justícia. Tant la felicitat com la justícia són valors.

Els valors són ideals presents des de l'origen de la filosofia. Són qualitats que apreciem, sovint considerades intuïtives. La felicitat fa referència a un sentiment subjectiu de benestar o realització.

Kant

Critica les ètiques materials (com les de Aristòtil o Epicur), que fixen un bé o finalitat última (la felicitat, el plaer) per a l'ésser humà.

Crítica a les ètiques materials

Diu que: "L'experiència no és universalitzable i les dades empíriques no són fiables per fundar una moral universal".

Conductes basades en l'experiència (ètiques materials)

• Són Empíriques (a posteriori) i els seus preceptes són hipotètics ("si vols X, fes Y"), no garanteixen universalitat.
• Són Heterònomes: La voluntat és determinada per quelcom extern (el desig de felicitat, el plaer), no som lliures en sentit moral estricte.

L'ètica formal kantiana

L'ètica formal es pregunta com hem d'actuar, no què hem de fer per aconseguir un fi.

• És A priori: No depèn de l'experiència ni persegueix cap fi material.
• És Categòrica: Els seus imperatius no estan condicionats ("Fes X", perquè és el teu deure). L'imperatiu categòric fonamental és: "Actua només segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui llei universal".
• És Autònoma: La voluntat es dona la llei a si mateixa, actua per deure, sense cap altre motiu extern.

És buida de contingut: no diu el que hem de fer sinó com hem d'actuar (per deure i de manera universalitzable).