Resum de la Filosofia Grega: Presocràtics, Sòcrates i Plató

L'Escola de Milet: Els primers filòsofs

Els milesis, també coneguts com a "físics", van ser els primers a cercar una explicació racional de l'univers.

Tales de Milet (segle VII aC)

Considerat el primer filòsof, astrònom i matemàtic, Tales es va centrar en qüestions cosmològiques. No es conserva cap fragment de la seva suposada obra, i el que en sabem prové d'autors posteriors que el citen. Segons aquests, va escriure un llibre titulat Sobre la naturalesa (Περὶ φύσεως).

• Physis (Φύσις): Per a Tales, la physis (que es pot traduir per néixer, créixer, desenvolupar-se i morir) és allò que fa que les coses neixin, es desenvolupin i morin. És l'origen, el final, el material constitutiu i el principi organitzador del cicle vital.
• Arkhé (Ἀρχή): Segons la seva filosofia, el principi fonamental o arkhé de la physis és l'aigua, origen de tota vida.

Anaximandre de Milet (segle VII aC)

Deixeble de Tales, és el primer filòsof del qual conservem un fragment: "D'allà on les coses neixen, allà també van a morir segons la necessitat. Així es paguen les unes a les altres les culpes segons l'ordre del temps".

• Arkhé (Ἀρχή): Anaximandre creia que la physis era l'àpeiron (allò infinit, indeterminat). Si no comença ni acaba, ha de ser etern. Tot sorgeix de l'àpeiron i tot hi retorna segons un cicle necessari.

Anaxímenes de Milet

Deixeble d'Anaximandre, considerava que l'arkhé de la physis és l'aire. La seva invisibilitat el pot relacionar amb l'àpeiron. Els éssers vius estem en intercanvi constant amb la physis (respiració). A més, l'aire és omniabastant: estem submergits en una cosa atemporal i infinita.

Altres Filòsofs Presocràtics

Pitàgores de Samos (segle V aC)

Matemàtic i astrònom, Pitàgores és una figura llegendària que va fundar una religió sectària. Aquesta religió moral dictava el comportament de les persones i atorgava càstigs o premis en una vida futura.

• Reencarnació: Els pitagòrics creien en la reencarnació. L'ànima viu una vida millor en el futur en funció del seu comportament, la qual cosa determina l'ésser en què es reencarnarà. Eren vegetarians, ja que consideraven que en matar un animal es matava una ànima.
• Arkhé (Ἀρχή): Pitàgores considerava que la physis és el número, que dona ordre i organització a la realitat i constitueix materialment les coses.
• Llegat: Els pitagòrics del segle XVI, com Kepler i Galileu, van recollir aquesta idea: "La naturalesa és un llibre escrit amb caràcters matemàtics".

Parmènides d'Elea

Predecessor de Plató i del platonisme, és el primer presocràtic del qual conservem fragments escrits llargs i en vers. Considera que el canvi no és possible, ja que és un concepte contradictori. Canviar significa naixement o mort. Néixer implica que una cosa que no era, passa a ser, i la mort és el contrari. Parmènides afirma que no hi ha no-ésser, i si no hi ha no-ésser, no és possible passar a ser. Per tant, no hi ha canvi.

El canvi és pura aparença. L'únic que existeix és l'Ésser, que és:

• Immortal i etern
• Immòbil i permanent
• Il·limitat (sense inici ni final)
• Homogeni (pur, sense mescla)
• Esfèric (per la seva infinitud)

Heràclit d'Efes

La seva filosofia s'oposa a la de Parmènides. Pensa que tot està sotmès a un canvi continu i que la permanència és impossible. Ho resumeix en la seva famosa frase: "No et pots banyar dues vegades en el mateix riu", ja que l'aigua està en canvi constant. Per tant, quan donem una identitat a un objecte, creem una permanència fictícia. El "jo" i la identitat són ficcions.

Empèdocles d'Agrigent

Va tornar a la cosmologia, considerant que l'univers està format per quatre elements materials: aigua, aire, terra i foc. Aquests elements estan formats per corpuscles inerts que es posen en moviment gràcies a dues forces còsmiques: l'Amor (unió) i l'Odi (separació).

El cicle còsmic etern funciona així:

1. L'Amor predomina: els elements es mesclen i formen una esfera homogènia.
2. L'Odi guanya terreny: els elements es disgreguen, perdent l'ordre i la unitat.
3. S'arriba a la màxima dispersió i el cicle torna a començar.

Anaxàgores de Clazòmenes

La seva filosofia distingeix entre un principi material i un d'organitzador.

• Principi material: Les coses estan formades per homeomeries, partícules de tants tipus com coses hi ha. En un objecte hi ha homeomeries de moltes coses, però en predominen les d'una sola classe. Aquesta teoria explica la transformació: res no deixa de ser, sinó que les coses que es transformen en una altra ja ho eren en potència. Per exemple, una flor es converteix en fruit perquè des del principi ja tenia homeomeries de fruit.
• Principi organitzador: Hi ha un principi immaterial, la Ment o Enteniment (Noûs), que ordena la matèria.

Atomistes i Sofistes

L'Atomisme: Leucip i Demòcrit

Leucip (mestre) i Demòcrit (deixeble) van defensar l'existència de partícules indivisibles, els àtoms. Aquests tenen formes geomètriques (sòlids regulars com el cub, la piràmide, l'esfera, etc.) i circulen pel buit, movent-se per atzar, sense cap principi organitzador. L'ordre sorgeix de la casualitat, d'una matèria inerta que s'ha organitzat per pura coincidència.

Els Sofistes

Eren mestres cosmopolites que adquirien el seu coneixement viatjant i educaven la futura classe dirigent.

Protàgores

La seva tesi principal és: "L'home és la mesura de totes les coses". Aquí, "home" es refereix a l'individu, no al col·lectiu. Cada individu té una perspectiva diferent de la realitat. Per tant, no hi ha una veritat absoluta, només hi ha opinió (doxa). Això condueix al relativisme: la veritat depèn de cada individu.

Trasímac

Afirma que "la llei és sempre la llei del més fort". Creu que aquesta llei no només impera en la naturalesa, sinó que les lleis humanes tampoc no protegeixen els febles. Als forts i poderosos els interessa que els febles pensin que estan protegits i que hi ha justícia. D'aquesta manera, el feble accepta la injustícia de l'ordre social i polític. El feble sempre complirà la llei, mentre que el fort trobarà la manera d'incomplir-la.

Gòrgies

El seu pensament es resumeix en tres punts:

1. No hi ha ésser. No hi ha res permanent ni estable; només hi ha el no-res (no-ésser).
2. Si n'hi hagués, no seria cognoscible. La raó humana és limitada i no pot entendre-ho tot. La realitat aniria més enllà de la nostra comprensió.
3. Si fos cognoscible, no seria comunicable. La capacitat de comunicació humana és limitada. El llenguatge és una font de malentesos, ja que no tothom dona el mateix significat a les paraules.

Sòcrates (470-399 aC)

Sòcrates, mestre de Plató, es va oposar fermament als sofistes. No va escriure res, ja que per a ell la filosofia era una activitat, un diàleg constant. El que sabem del seu pensament prové principalment dels primers diàlegs de Plató.

Mort i llegat

L'episodi més conegut de la seva vida és la seva condemna a mort. Va ser acusat pels seus enemics polítics de corrompre la joventut i de no creure en els déus de la ciutat. En el seu discurs de defensa, es va declarar innocent i va afirmar que la seva influència era tan positiva que Atenes li hauria de pagar un sou. El tribunal el va condemnar a mort i va ser obligat a enverinar-se amb cicuta.

El Mètode Socràtic: La Maièutica

Sòcrates deia que la seva tasca era com la de la seva mare, que era llevadora. Ell es considerava un "llevador del pensament", ajudant la gent a "parir" les seves pròpies idees. La maièutica és la seva tècnica de diàleg, que consisteix a guiar l'alumne cap a la veritat perquè arribi a les seves pròpies conclusions i pensi per si mateix.

Intel·lectualisme Moral

La saviesa, per a Sòcrates, es basa en el reconeixement de la pròpia ignorància ("Només sé que no sé res"). La seva ètica es basa en l'intel·lectualisme moral: qui fa el mal, ho fa per ignorància. Aquesta teoria demostra un gran optimisme antropològic. Si els individus fan el mal, és pel desconeixement del que és el bé, la solidaritat o la justícia, ja que si ho sabessin i ho comprenguessin, actuarien correctament.

Plató (427-347 aC)

Deixeble de Sòcrates, Plató és un dels filòsofs més influents de la història. Es conserven totes les seves obres. Va viatjar tres vegades a Siracusa (Sicília) per intentar aplicar les seves idees polítiques amb el tirà Dionís, un experiment que va fracassar. Va fundar la primera escola de filosofia, l'Acadèmia, on, segons la llegenda, hi havia un lema a la porta: "Que no hi entri ningú que no sàpiga geometria".

Obres de Plató

Totes les seves obres estan escrites en forma de diàlegs, amb un gran valor literari. Es divideixen en tres períodes:

• Diàlegs socràtics (joventut): Retraten el Sòcrates històric. Exemples: Gòrgies, Protàgores i Apologia de Sòcrates.
• Diàlegs dogmàtics (maduresa): Sòcrates es converteix en el portaveu de Plató. S'hi presenta la seva filosofia de manera simplificada. Exemples: República, Fedó, Fedre i El convit (Symposium).
• Diàlegs crítics (vellesa): Sotmet a crítica la seva pròpia filosofia. Són diàlegs llargs i de difícil comprensió. Exemples: Parmènides, Sofista, Teetet i Timeu.

La Teoria de les Idees: Dos Móns

Inspirat per Parmènides, Plató identifica l'autèntica realitat (l'ésser) amb la permanència, l'estabilitat i la immutabilitat. Proposa l'existència de dues realitats:

Món Intel·ligible

• És el món de les Idees (conceptes, objectes abstractes).
• Hi accedim intel·lectualment mitjançant la raó.
• És permanent, estable, etern i conceptual.
• Constitueix l'autèntica realitat.

Món Sensible

• Està format per allò que percebem amb els sentits.
• És inestable, canviant, temporal i efímer.
• Constitueix una pseudorealitat, una còpia imperfecta del Món Intel·ligible.

La relació entre els dos móns és de còpia o imitació i de participació: els objectes sensibles tenen una certa realitat perquè "participen" de l'autèntica realitat de les Idees.

En el diàleg Timeu, Plató explica el Mite del Demiürg: un artesà diví (el Demiürg) va crear el Món Sensible modelant una matèria indeterminada (la khora) a imatge de les Idees perfectes del Món Intel·ligible.

Teoria del Coneixement: Ciència vs. Opinió

Així com hi ha dues realitats, hi ha dos tipus de coneixement:

• Ciència (Episteme): És el coneixement de l'universal, de les Idees. És purament intel·lectual, estable i vertader.
• Opinió (Doxa): És el pseudoconeixement del món sensible. Es basa en els sentits i les aparences, per la qual cosa és canviant i temporal.

En el Menó, Plató argumenta que conèixer és recordar (teoria de la reminiscència). Per poder classificar els objectes sensibles, hem de tenir un coneixement previ i innat de les Idees. Això implica que la nostra ànima ja coneixia les Idees abans de néixer.

Antropologia: L'Ànima Tripartida

L'ésser humà està compost per un cos mortal i una ànima (psique) immortal. L'ànima pertany al Món de les Idees i, en morir el cos, hi pot tornar si s'ha mantingut pura. El cos és considerat una "presó" per a l'ànima.

En el "Mite de l'Auriga" (diàleg Fedre), Plató descriu l'ànima com un carro alat amb tres parts:

• Ànima racional: L'auriga que guia el comportament. La seva virtut és la saviesa.
• Ànima irascible: El cavall dòcil i obedient, associat a la voluntat i el coratge. La seva virtut és la fortalesa.
• Ànima concupiscible: El cavall rebel i desobedient, associat als desitjos i passions. La seva virtut és la temprança.

Segons el mite, l'ànima cau del Món Intel·ligible i s'encarna en un cos, quedant exiliada al Món Sensible. L'objectiu de la vida és purificar l'ànima per poder tornar a la seva pàtria original.

Teoria Política: L'Estat Ideal

A La República, Plató dissenya una utopia política basada en la seva teoria de l'ànima tripartida. La societat ideal hauria de tenir una estructura jeràrquica amb tres classes socials, on cada individu pertany a una classe segons la part de l'ànima que hi predomina:

• Filòsofs-Governants: Predomina l'ànima racional. El seu objectiu és el coneixement i la veritat. Són els encarregats de governar.
• Guardians: Predomina l'ànima irascible. Són valents i formen l'exèrcit i la policia.
• Productors i Comerciants: Predomina l'ànima concupiscible. El seu objectiu és satisfer els desitjos i cercar el plaer.

El sistema educatiu és clau per classificar els individus. Aquesta societat permet la mobilitat social. Els governants no poden tenir propietat privada ni família per evitar la corrupció i el nepotisme. El govern ideal és una aristocràcia intel·lectual, on governen els més savis, en contraposició a la democràcia, que Plató criticava per considerar que igualava els aptes i els no aptes per governar.