Resum de Gramàtica Catalana i Sociolingüística

Altres llengües estrangeres4,69 KB

Gramàtica Catalana: Categories i Ús

Els Determinants

Determinants: Acompanyen el nom (ex: el comandament).

  • Article: el, la...
  • Demostratiu: aquest, aquella...
  • Possessiu: meu, teu, nostre...
  • Numeral: dos terços, tres, vint-i-un...
  • Quantitatius: molt, poc...
  • Indefinit: qualsevol, alguna...
  • Interrogatiu: quins, quina...

Els Pronoms

Pronoms: Substitueixen el nom.

  • Demostratiu: aquest, aquella...
  • Possessiu: meu, teu, nostre...
  • Numeral: dos, tres...
  • Quantitatiu: molt, poc...
  • Indefinit: qualsevol, algun...
  • Interrogatiu: qui, què...
  • Relatiu: que, qui...
  • Personal Fort: jo, tu, ells...
  • Personal Feble: ens, us, li, hi, et...

El Substantiu o Nom

Designen coses, animals o idees i poden ser variables o invariables.

  • Variable: tenen plural i gènere (ex: el llop, la lloba).
  • Invariable: canvia l'article (ex: el violinista, la violinista).

Preposicions i Conjuncions

Preposicions: Enllacen dos mots (ex: a, amb, de...).

Conjunció: Enllacen oracions (ex: i, o, ni, però, a més, així, perquè).

Els Adverbis

Completen el verb o l'adjectiu.

  • Manera: bé, malament...
  • Temps: després, ahir, sempre, avui, tard...
  • Lloc: allí, darrere...
  • Quantitat: molt, poc, gaire...
  • Dubte: potser, tal vegada...
  • Afirmació: sí, sens dubte...
  • Negació: no, tampoc...

Normes d'Ús i Ortografia

Atenció a les Preposicions

  • Preposició A: davant dels dies, mesos i estacions.
  • Festes: preposició per.
  • Temps: preposició en.
  • Locomoció: preposició en / amb.

Diferències Ortogràfiques

  • Perquè: s'usa en el diàleg (resposta).
  • Per què: s'usa en la pregunta.
  • Sinó: s'usa en el diàleg per contraposar idees.
  • Si no: indica condició o obligació (ex: Si no jugues amb mi...).

Tipus de Pronoms segons la Posició

  • Proclítics: s'apostrofen davant del verb (ex: m'agrada). Exemples: en, em, et, es, la, el.
  • Enclítics: s'uneixen amb un guió darrere el verb (ex: donar-me).

Sociolingüística

Ciència que estudia la relació entre les llengües i la societat.

El Bilingüisme

  • Individual: la persona parla dues llengües.
  • Social: es parlen dues llengües en diferents casos.
  • Territorial: el territori es divideix en zones i totes les llengües són oficials en els seus territoris.

La Diglòssia

S'empren dues llengües segons el context:

  • A: situacions formals o amb coneguts.
  • B: situacions informals o amb no coneguts.

Conflicte Lingüístic

Lluita entre dues llengües per ocupar els mateixos àmbits d'ús. Hi ha dos tipus de resolució:

1. Substitució lingüística

Els parlants abandonen l'ús de la seva llengua per adaptar-se a les noves. Etapes:

  1. Bilingüisme: els joves l'aprenen per l'àmbit urbà.
  2. Trencament: s'atura la transmissió de pares a fills.
  3. Monolingüisme: s'adopta la llengua nova i la vella és substituïda.

2. Normalització lingüística

Norma: la llengua es fa servir de manera habitual. Actualment, el català no és una llengua normalitzada completament. El procés de normalització cerca:

  • a) Recuperar parlants.
  • b) Recuperar hàbits d'ús.

Per aconseguir-ho, cal que la gent la llegeixi, l'escrigui i la faci servir habitualment.

Descarregar

PDF Word HTML