Resum de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa
La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Antecedents: La Pau Armada (1885-1914)
La Pau Armada va ser el període de temps anterior a la Primera Guerra Mundial en què es van produir les condicions necessàries per a l'esclat del conflicte. Encara que no hi havia una guerra declarada a gran escala, els països s'estaven armant intensament per a un enfrontament que semblava imminent, especialment a la zona dels Balcans (Grècia, Macedònia, Bulgària, Croàcia, Albània, etc.).
El detonant: L'atemptat de Sarajevo (28 de juny de 1914)
L'arxiduc Francesc Ferran, príncep hereu de l'Imperi Austrohongarès, i la seva dona van ser assassinats durant una visita a Sarajevo per un grup d'estudiants nacionalistes serbis. Com a resposta, l'Imperi Austrohongarès va declarar la guerra a Sèrbia perquè aquesta es va negar a entregar els responsables, fet que va activar el sistema d'aliances i va iniciar la guerra.
Fases del conflicte
- Guerra de Moviments (1914): Caracteritzada per grans ofensives i un ràpid avanç de les tropes.
- Guerra de Posicions o de Trinxeres (1915-1916): Els fronts es van estabilitzar i els exèrcits es van atrinxerar, provocant un desgast enorme amb l'ús de nou armament.
- La Crisi de 1917: Un any clau que va canviar el rumb de la guerra amb dos esdeveniments principals: la Revolució Russa, que va portar a la retirada de Rússia, i l'entrada dels Estats Units en el conflicte.
- La Fi de la Guerra (1918): L'ofensiva final dels aliats va portar a la rendició de les Potències Centrals.
Conseqüències de la guerra
- Tractat de Versalles: Va imposar dures condicions a Alemanya, considerada la principal responsable de la guerra.
- Catàstrofe demogràfica: Entre 9 i 10 milions de morts.
- Creació d'un nou mapa europeu: Van aparèixer nous països com Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia.
- Pèrdua de l'hegemonia europea: Europa va perdre el seu domini mundial en favor dels Estats Units.
- Incorporació massiva de la dona al món laboral: A causa de la mobilització dels homes al front.
- Creació de la Societat de Nacions: Un organisme internacional per intentar garantir la pau en el futur.
La Revolució Russa i l'estalinisme
Fases de la Revolució Russa
- Revolució de Febrer (1917)
- Dualitat de poders (febrer-octubre de 1917)
- Revolució d'Octubre (1917)
- Guerra Civil (1918-1921)
Les dues revolucions de 1917
Revolució de Febrer (liberal o burgesa)
Va implantar un règim parlamentari amb una constitució, divisió de poders i un sistema capitalista.
Revolució d'Octubre (socialista)
Després de l'assalt al Palau d'Hivern a Sant Petersburg, els bolxevics van prendre el poder. Va ser la primera revolució socialista del món i va aplicar mesures radicals:
- Retirada de Rússia de la guerra (Tractat de Brest-Litovsk).
- Expropiació dels grans latifundis.
- Control obrer de les fàbriques.
- Dret a l'autodeterminació de les nacionalitats de l'imperi.
L'ascens de Stalin i el règim estalinista
La creació de l'URSS i la lluita pel poder
El 1922 es va crear l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Després de la mort de Lenin el 1924, es van enfrontar Trotski i Stalin per la successió. El 1927, Stalin va aconseguir el poder absolut i posteriorment va ordenar l'assassinat de Trotski.
Característiques del règim autoritari de Stalin
L'estalinisme va ser un règim autoritari, una dictadura totalitària.
- Política: Es va establir el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica) com a partit únic. Es va exercir una repressió brutal contra qualsevol opositor mitjançant purgues i gulags (camps de concentració). Es va crear una casta privilegiada, la Nomenklatura, i es va promoure un culte excessiu a la personalitat de Stalin.
- Economia: Es va eliminar la propietat privada, excepte la dels béns de consum. L'economia es va planificar mitjançant plans quinquennals que van forçar la industrialització accelerada i la col·lectivització de les terres.
Conceptes clau
Sòviets
Assemblees d'obrers, camperols i soldats que s'estructuraven al marge de l'Estat i van crear un poder paral·lel. Organismes com la Guàrdia Roja repartien aliments i garantien la seguretat.
Nomenklatura
Durant el govern de Stalin, era la casta privilegiada del règim. Els seus membres gaudien de millors habitatges, cotxes, segones residències i accés a divises estrangeres.