Resum Històric del Conflicte i la Dictadura Franquista

Context Històric de la Guerra Civil Espanyola

• Inici: 18-19 de juliol del 1936
• Final: 1 d’abril del 1939
• Promotor: Cop d’estat organitzat des de la dreta (Franco, Mola) contra el govern republicà (Largo Caballero, Azaña i Negrín).
• Resultat: Triomf del bàndol nacional i Dictadura franquista.

Causes de la Guerra

1. Problemes estructurals: Manca d’encaix de Catalunya i el País Basc dins d’Espanya, tradicional intervencionisme militar (cops d’estat anteriors), retard econòmic i desigualtats socials.
2. Context internacional desfavorable: Avanç dels feixismes i crisi del 29.
3. Radicalització política: Enfrontaments a l’esquerra i descontentament de la dreta a les eleccions del 36.
4. Alteració de l’ordre públic: Assassinat de José Calvo Sotelo.

El Cop d’Estat i la Divisió d'Espanya

Colpistes i Aixecament Militar

• Líders: José Sanjurjo, Emilio Mola, Francisco Franco, Queipo de Llano, Goded, entre d'altres.
• L'aixecament militar comença a Melilla el 17 de juliol. Franco arriba des de les Canàries.
• Zones clau: Queipo de Llano a Sevilla, Goded a les Balears i Mola a Pamplona.

Reacció del Front Popular

• Casares Quiroga: Després de treure credibilitat al cop, va armar els obrers i va dimitir el 19 de juliol.
• Barrio: El va substituir i va intentar negociar amb Mola, sense èxit.
• Giral: Va donar armament als obrers amb la Guàrdia d’Assalt i la Guàrdia Civil. Van dominar les grans ciutats.

Espanya Dividida en Dues Zones

La Guerra Civil va dividir el territori espanyol en dues zones principals:

• Sublevats (Nacionals): Marroc, Canàries, Balears i zones conservadores.
• Republicans: Catalunya, València, Múrcia, Madrid, Astúries.

Desavantatges Pels Republicans

• Els sublevats disposaven de molt armament i gran part de l'exèrcit.
• Ajudes internacionals cap als feixistes (marina italiana, aviació alemanya).

Aspectes Internacionals de la Guerra

Feixisme vs. Antifeixisme

• No Intervenció: França, Gran Bretanya i els EUA no van intervenir per evitar una extensió del conflicte, fet que va acabar afavorint els nacionals.
• Suport a Franco: Alemanya, Itàlia i Portugal van donar suport a Franco amb armes, avions (Legió Còndor alemanya) i tropes (CTV italians).
• Suport a la República: La Unió Soviètica va donar suport i armes a la República, pagades amb reserves d’or.
• El moviment obrer va donar suport als republicans, mentre que els catòlics van donar suport als nacionals.
• Es van formar les Brigades Internacionals, voluntaris que van donar ajuda i suport a la República, participant en la defensa de Madrid el novembre del 1936.

Els Governs del Front Popular (Zona Republicana)

Els governs republicans van ser agafats desprevinguts per l'aixecament militar.

1. Governs Inicials: Quiroga ➡ Barrio ➡ Giral

El govern de Giral va prendre mesures urgents:

• Va dissoldre l’exèrcit.
• Va repartir armes a obrers i sindicats.

Això va desencadenar una Revolució Obrera en la zona republicana al mateix temps que la guerra. Anarcosindicalistes de la CNT i comunistes del POUM van organitzar juntes, comitès i milícies amb mesures de caràcter revolucionari:

1. Formació de columnes cap al front: Llibertat, Durruti, Karl Marx.
2. Col·lectivitzacions de propietats i terres.
3. Persecució ideològica a les dretes i l’Església.
4. Formació de comitès i milícies populars (Comitè Central de Milícies Antifranquistes).

2. Governs d’Unitat (Largo Caballero)

Format per socialistes, comunistes, republicans i anarcosindicalistes per reconstruir l’autoritat de l’Estat Republicà. Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937) va liderar aquest govern. A Catalunya, Tarradellas va formar un “govern d’unitat antifeixista per acabar amb els poders paral·lels”.

Accions dutes a terme:

• Formació de l’Exèrcit Popular.
• Aprovació de l’Estatut d’Autonomia basc.
• Es van reprendre les sessions de les Corts.

Tot i això, hi va haver un enfrontament constant entre els revolucionaris (CNT i POUM) i els que prioritzaven la guerra (govern, PCE i socialistes).

Fets de Maig del 37

Enfrontament armat a Barcelona entre forces d’ordre públiques de la Generalitat i militants del PSUC, UGT i Estat Català contra militants de la CNT-FAI, Amigos de Durruti i POUM.

3. Govern Negrín (Maig 1937 - Març 1939)

Després dels Fets de Maig, Largo Caballero va dimitir i el va substituir Juan Negrín, també socialista.

• Va aconseguir restablir l’ordre i acabar amb el procés revolucionari.
• Va nomenar Vicente Rojo com a cap de l’Exèrcit Popular per preparar-se per la Batalla de l’Ebre.
• Va defensar la resistència amb l’esperança de vèncer el feixisme o negociar.
• Va comptar amb el suport del PSOE i el PCE.

Al febrer del 1939, Azaña va dimitir i Negrín es va quedar com a únic representant. El cop de Miquel Casado (Madrid, març del 1939) va acabar amb l’Estat Republicà.

Catalunya i la Revolució

Catalunya va donar suport a la República amb Lluís Companys al capdavant.

Cop d’Estat a Catalunya

El 19 de juliol es va aixecar Goded a Catalunya, però va fracassar degut a la resistència de les forces de la Generalitat i de les milícies populars (CNT-FAI). Goded fou fet presoner de Companys, que va donar armes al poble.

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes

Aquest comitè, format per la CNT, FAI, PSUC, POUM, ERC i Unió de Rabassaires, va adoptar la consigna: «Primer fem la revolució i després la guerra».

Mesures revolucionàries:

• Columnes cap al front.
• Col·lectivitzacions de propietats i terres. Els treballadors gestionaven l’empresa mitjançant comitès d’empresa.
• Persecució ideològica de les dretes i l’Església, creant tribunals populars.
• Formació de comitès i milícies populars.

Governs d’Unitat a Catalunya

El govern de Tarradellas va anar agafant el control amb els objectius següents:

1. Assegurar la normalitat de la producció.
2. Reforçar la mutació cap a una economia de guerra.
3. Facilitar l’acord entre partits i sindicats.

Fets de la Fatarella

Resistència dels camperols de la Fatarella als intents de col·lectivització.

Fets de Maig del 37 a Barcelona

La CNT i el POUM es van negar que la Generalitat recuperés el control de Telefònica. Eusebi Rodríguez Salas i 200 guàrdies d’assalt van ocupar l’edifici, fet que va provocar una vaga general organitzada per la CNT. Es va crear una «guerra civil catalana» dins la Guerra Civil, fins que el govern de Caballero hi va intervenir.

Conseqüències dels Fets de Maig:

• Andreu Nin (POUM) és assassinat pels comunistes.
• Pèrdua d'atribucions de la Generalitat en l’ordre públic i limitació de l'autonomia de Catalunya. El govern de Tarradellas perd força i Catalunya cau en mans del govern de Negrín.
• Fi del govern de Largo Caballero; Azaña nomena Negrín com a nou president, que volia guanyar la guerra imposant la pau amb ajuda exterior.

Govern de la Zona Nacional i el Franquisme

Inicialment, volien crear una junta de defensa nacional liderada per Sanjurjo, però degut a la seva mort, Franco va agafar el poder amb el suport de Hitler i Mussolini. A l’octubre del 1936, va agafar el càrrec de «Generalíssim».

El bàndol nacional estava format per:

• Falangistes: Règim feixista.
• Carlins: Monarquia tradicional conservadora.
• Militars conservadors: Dictadura militar autoritària.

Franco va crear un Estat autoritari d’inspiració feixista i va unificar carlins i falangistes a la força en un nou partit: «Falange Espanyola, Tradicionalista i de les Jons». Franco es va autoproclamar «Generalíssim i Caudillo d’Espanya».

Característiques del Règim Franquista Inicial

• Militarisme i centralisme.
• Autoritarisme totalitari.
• Censura i repressió política.
• Elements feixistes.
• Predomini de l’Església.
• Absència de democràcia (Croada).

Desenvolupament Militar de la Guerra

Guerra de les Columnes (Iniciativa dels Nacionals)

• Mola avança des de Pamplona cap a Madrid.
• L’Exèrcit del Marroc (Franco) travessa l’estret amb ajuda italiana. L’aviació de Hitler i Mussolini va ser clau per superar el control governamental de l'estret.
• Franco conquereix Còrdova i Granada i s’uneix a Queipo de Llano a Sevilla.
• Mola ocupa Sant Sebastià.
• S’inicia l’assalt a Madrid.

Iniciativa dels Republicans

• Van organitzar columnes de milicians que van partir cap al front, sobretot el d’Aragó (Durruti), que van fracassar.
• Expedició per ocupar les Balears.

Madrid Resisteix

El 7 de novembre es va organitzar la desesperada resistència de Madrid amb ajuda de les Brigades Internacionals i les columnes catalanes liderades per Durruti. La resistència de Madrid va ser molt important fins al final de la guerra.

Batalles Clau

Franco va fracassar inicialment a les batalles del Jarama i Guadalajara, contra el nou armament de la Unió Soviètica.

Guerra del Nord

Franco va decidir ocupar el nord: Cantàbria, Astúries i el País Basc, aïllades de França per Mola. Aquí es va produir el terrible bombardeig alemany a Gernika. Posteriorment, van atacar el front d’Aragó i van conquerir Lleida el 3 d’abril.

Batalla de l’Ebre

El Coronel Modesto i Lister van llançar una gran ofensiva des de Catalunya. La batalla es va iniciar el juliol i va durar fins al novembre del 1938. Durant aquest període es va signar el Pacte de Munic entre Hitler, França i el Regne Unit, que va confirmar la neutralitat d’aquests últims. Hi va haver molts morts i exiliats.

Descomposició de la Resistència Republicana

Al gener del 1939 van caure Tarragona i Barcelona. Al febrer, 500.000 persones van marxar exiliades cap a França. Els republicans estaven esgotats per la guerra, especialment després de la caiguda de Catalunya. Tots volien abandonar excepte Negrín.

Final de la Guerra (Març del 1939)

• França i el Regne Unit van reconèixer el règim de Franco.
• Cop d’Estat del coronel Casado a Madrid.

Els franquistes van avançar cada cop més i la gent, per por a la represàlia, va intentar fugir. L’1 d’abril Franco va anunciar el final de la guerra.

Conseqüències de la Guerra Civil

1. Humanes: 500.000 morts i exiliats.
2. Econòmiques: Destruccions d’habitatges i fàbriques, pèrdua de les reserves del Banc d’Espanya, endarreriment econòmic.
3. Ideològiques i polítiques: Repressió política i social.
4. Culturals: Exili i depuració d’intel·lectuals.

Es va implantar el règim franquista fins al 1975, a la mort de Franco. Es va iniciar una forta repressió contra els vençuts.

La Repressió Franquista

• Presons i Camps: 270.000 persones internades en camps de concentració i treball.
• Formació de consells de guerra sumaríssims i execucions.
• Depuració de mestres i funcionaris.
• Prohibició de l’activitat política i sindical.
• Anul·lació dels estatuts autonòmics.

L'Exili Republicà

• 500.000 persones van marxar fora: URSS, Mèxic, etc.
• Els exiliats a França es van involucrar en la Segona Guerra Mundial.

Aïllament Internacional

• Espanya va quedar fora de la reconstrucció europea.
• El nivell econòmic del país era pèssim.