Resum de les Meditacions Metafísiques de Descartes

Primera Meditació: El dubte i els sentits

René Descartes assenyala que hem d'evitar acostumar-nos a les idees falses i, per això, cal destruir-les, tallant-les d'arrel des dels seus fonaments. En aquest propòsit, Descartes no considera que refiar-se dels sentits sigui el millor, ja que són enganyosos i no ens permeten conèixer la veritat. Si parlem del somni, podem dir que, en somnis, pensem que tot és fiable i real, però en despertar-nos ens adonem que res no era veritat. Descartes afirma que existeix la necessitat de ser tan radicals com sigui possible i decideix jutjar com a falses aquelles idees sobre les quals es tingui algun dubte, per més petit que sigui. D'aquesta manera, estableix el seu propi criteri de veritat: només acceptarà allò que sigui immune al dubte.

Segona Meditació: La certesa de la pròpia existència

Descartes argumenta sobre la certesa de la pròpia existència. Es convenç que al món no hi ha res: ni terra, ni cel, ni cos, ni ment. Això ens fa pensar si nosaltres tampoc no existim. Però si d'alguna cosa hem d'estar segurs, és de la nostra pròpia existència. Tot i això, sempre hi ha alguna cosa que ens fa pensar el contrari, que ens confon; però per molt que ens confongui, nosaltres existim: "Jo sóc, jo existeixo". Si soc capaç de raonar i expressar-ho, vol dir que existeixo. Com diu Descartes en una de les seves objeccions: "penso, per tant existeixo". Puc pensar i, alhora, dubtar de si el món existeix o no; però un cop penso això, el meu pensament existeix. Per tant, "penso, per tant existeixo".

Cinquena Meditació: L'existència de Déu

Es defineix Déu com un ésser amb totes les perfeccions. Per tant, es considera l'existència com una perfecció (allò que existeix és més perfecte que allò que no existeix). A partir d'això, Descartes diu que no podem pensar en Déu sense pensar en la seva existència, ja que estan connectats. Déu és símbol d'existència; per tant, Descartes afirma que si podem pensar en Déu, és perquè existeix.

Sisena Meditació: L'existència de les coses materials

Un cop demostrada l'essència de les coses materials, cal provar la seva existència. Aquesta meditació aborda els punts següents:

• La imaginació
• El sentiment
• La separació de cos i ànima
• L'existència de les coses corporals
• L'ensenyament de la meva naturalesa
• Les objeccions
• L'eliminació del supòsit del somni