Resum de la Primera República Federal: Governs, Constitució i Conflictes
La Primera República Espanyola (1873-1874)
Inicis i Govern d'Estanislao Figuerola
La República Democràtica Federal, dirigida inicialment per Estanislao Figuerola, va prendre com a primeres mesures la supressió dels impostos de consum i l'abolició de les quites (lleva obligatòria). No obstant això, la falta de recursos econòmics i la desorganització de l'exèrcit van provocar la dimissió de Figuerola, cedint la presidència a Francesc Pi i Margall.
La Constitució Federal de 1873
La Constitució de la República Federal de 1873 seguia els principis de democràcia, drets i llibertats de la Constitució de 1869. La República tindria les següents característiques:
- Un president i Corts bicamerals.
- Llibertat de culte.
- Ratificació de l'abolició de l'esclavitud.
- Supressió de quites, reformes d'impostos i legislació proteccionista.
Estructura de l'Estat Federal
L'estructura de l'Estat es basava en la idea de la Nació formada per 17 estats. El poder es dividia en tres nivells: municipal, regional i estatal. Els estats regionals tenien autonomia econòmica, política i administrativa, i elaboraven les seves pròpies constitucions.
Els Conflictes Armats
La República va haver d'afrontar tres grans conflictes armats:
- Guerra Carlina (1872-1876): El conflicte carlí es va articular al voltant d'un embrió d'estat. Els ajuntaments i diputacions carlines van impulsar la llengua pròpia i les institucions.
- Guerra de Cuba: Les autoritats es van decantar per una monarquia i van actuar al marge del govern. Es va intentar solucionar el conflicte fent de Cuba i Puerto Rico territoris de la República Federal, però la mesura no va funcionar.
- Insurrecció Cantonal: Va ser conseqüència d'aplicar de forma directa l'estructura federal des de baix. El cantonalisme barrejava aspiracions autonomistes amb aspiracions de revolució social. Zones amb forta implicació van ser Cartagena i Castelló.
Crisi i Desplaçament a la Dreta
Com a conseqüència de la Insurrecció Cantonal, Pi i Margall va dimitir, deixant el poder a Nicolás Salmerón. Salmerón va finalitzar la política de negociació amb els cantoners i va donar tot el poder a l'exèrcit, però també va acabar dimitint.
El poder va ser assumit per Emilio Castelar. La República va fer un desplaçament cap a la dreta, aplicant una política d'autoritat i governant amb plens poders amb el Parlament tancat.
El Pronunciament de Pavía i la Restauració
Immediatament es va formar un govern d'esquerres. Per prevenir un alçament, el general Manuel Pavía va dissoldre les Corts. Finalment, el general Arsenio Martínez Campos va provocar un pronunciament militar a Sagunt el 29 de desembre de 1874, proclamant rei a Alfons XII.
Aquest fet va culminar amb la signatura del Manifest de Sandhurst, implantant un règim conservador i catòlic per garantir el funcionament del sistema polític liberal: la Restauració Borbònica.