Resum i temes clau de l'obra Aigües encantades

Anàlisi de l'obra Aigües encantades

L’obra comença amb la Cecília, una noia jove que està llegint un llibre. Viu a la ciutat, però visita el seu pare, que és al poble. El llibre simbolitza el Modernisme. Arriba el professor, Vergés, que és el mestre i es mou entre dos bàndols. La mare arriba després del pare i tots dos estan molt enfadats amb la Cecília perquè no ha anat a una processió que es feia cada any al poble per tal de demanar aigua a la Verge, ja que hi ha sequera. La Cecília no hi ha anat per convicció pròpia: és una dona culta i sap que no plourà pel fet de demanar aigua a la Verge.

El conflicte amb la tradició

Els pares comencen a discutir amb ella, ja que no segueix la seva religió. Després arriba el Foraster al poble i diu que, sota d’aquestes aigües dels Gorgs, hi ha aigües subterrànies que els poden donar aigua, però el poble pensa que aquesta aigua és sagrada. El poble, encapçalat pel mossèn, en Joan i l’Amat, no volen fer cas del Foraster, ja que aquestes aigües són sagrades. El Foraster fa un discurs perquè solucionin aquesta sequera, amb tan mala sort que, quan arriba el rector, plou. Mentre el poble discuteix, la Cecília està tancada pel seu pare i llegeix amb passió.

Resolució i temàtiques

El tercer acte culmina amb l’enfrontament total de la Cecília amb el seu pare i la seva família. L’obra és dramàtica. Hi ha un conflicte individual (el de la Cecília), un conflicte generacional i un conflicte col·lectiu (ideològic), que és el del poble.

L’obra mostra un clar enfrontament entre l’individu i la societat, i denuncia tot allò que frena el progrés i l’educació. L’autor condemna aquesta realitat i crida a una acció revolucionària per tal de trencar amb la tradició, la religió i les forces polítiques.

Posicions enfrontades en el conflicte

Per tant, l’obra és regeneracionista i trobem dues posicions ben diferents en aquest conflicte:

• Un grup que pensa que les aigües podrien salvar el poble de la sequera; és a dir, tenen una postura científica i progressista.
• Un grup de persones que pensen que les aigües són sagrades i, per tant, no es poden tocar; s’han de quedar mortes, estancades, encantades...

El títol fa referència a aquestes aigües. Creuen que la solució ha de venir per la voluntat de Déu; tenen una postura tradicional, immobilista i ingènua.