El reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi: Funcions
El reticle endoplasmàtic: Estructura i funcions
El reticle endoplasmàtic és un sistema endomembranós compost per una xarxa de cisternes, vesícules i túbuls que s’estenen pel citoplasma i comuniquen amb la membrana nuclear amb un espai intern que rep el nom de lumen.
Funció: Síntesi, emmagatzematge i transport de proteïnes i lípids, la unió d’aquests amb els glúcids i la transformació de substàncies tòxiques en no tòxiques.
Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER)
- Presenta ribosomes a la cara externa.
- Està format per cisternes comunicades entre si i vesícules de transport.
- Les seves membranes presenten proteïnes encarregades de fixar els ribosomes (riboforines) i d’altres que actuen com a canals de les proteïnes sintetitzades pels ribosomes.
Funció: Sintetitzar proteïnes, fosfolípids que formen la membrana i glicoproteïnes. Les proteïnes són sintetitzades pels ribosomes, introduïdes al lumen i, si cal, s’inicia la glicosilació que es completarà a l’aparell de Golgi.
Fosfolípids i proteïnes al RER
- Fosfolípids: Són sintetitzats a partir dels seus precursors procedents del citosol. Passen a formar part de la membrana.
- Proteïnes: Són transportades a l’interior de les vesícules.
Reticle Endoplasmàtic Llis (REL)
No té ribosomes. Està constituït per túbuls units al RER. La membrana té una gran quantitat d’enzims que realitzen principalment la síntesi de lípids. Sintetitzen gairebé tots els lípids de les membranes. Només els àcids grassos se sintetitzen al citosol. Es transporten a altres orgànuls mitjançant proteïnes o per vesícules.
Funcions del REL
- Síntesi, emmagatzematge i transport de lípids.
- Destoxicació de les cèl·lules.
- Participació en la contracció dels músculs estriats.
Funcions de l'Aparell de Golgi (A.G.)
L’organització de la circulació molecular de les cèl·lules. Hi passen un gran nombre de molècules que sofreixen una maduració durant el recorregut pels sàculs.
Funcions principals:
- Maduració, transport i secreció de proteïnes procedents del reticle (moltes proteïnes varien l’estructura, es fan actives i passen a l’interior de vesícules de secreció).
- Glicosilació de lípids i proteïnes: s’afegeixen oligosacàrids als lípids i a les proteïnes.
- Síntesi de polisacàrids: Per exemple, proteoglicans de la matriu extracel·lular i glúcids de la paret cel·lular.