Revolució de 1868, Amadeu de Savoia i la I República Espanyola
Revolució de 1868 i les seves conseqüències
Quines van ser les revolucions bàsiques de la Revolució de 1868? Quines van ser les seves conseqüències més destacades? A causa d'un malestar social provocat per les males collites i les dificultats econòmiques de la indústria i de les finances, i pel descontentament amb el govern d'Isabel II, es produeix el setembre de 1868 l'intent de canviar per la força el sistema polític que només beneficiava els moderats i les classes acomodades. Units sota el lema Avall els Borbons!, la revolució s'iniciava a Cadis. Poc després, l'exèrcit, que donava suport a aquesta revolució, derrotava les tropes de la reina. Com a conseqüència del triomf revolucionari, la reina es va veure obligada a abandonar Espanya i es va formar un Govern provisional integrat per unionistes i progressistes, que comptava amb el suport dels demòcrates.
Per què Amadeu de Savoia va ser el candidat escollit per ocupar el tron d'Espanya?
Després de promulgar la Constitució, el general Serrano va ser nomenat regent provisional mentre es buscava un nou rei per a Espanya. El rei havia de ser catòlic, liberal i comptar amb l'aprovació de les potències europees. Els carlins volien que governés el net del cap de la branca carlina, però la seva candidatura desencadenaria la sublevació de totes les forces polítiques. Cánovas del Castillo va aconseguir que Isabel II abdiqués en el seu fill Alfons, però encara era molt jove. Després de buscar diverses candidatures estrangeres, es van posar els ulls en la casa reinant a Itàlia, concretament en Amadeu de Savoia, que va ser la candidatura triomfadora.
Assenyala els suports i detractors que va tenir el rei italià. Què el va portar a renunciar a la Corona?
La formació d'Amadeu era militar i desconeixia l'espanyol, per la qual cosa aviat va aparèixer l'oposició. No el volien ni l'aristocràcia, ni l'Església, ni el poble. Els moderats continuaven fidels als Borbons i van començar a organitzar un partit alfonsí. Els republicans, en canvi, defensaven la proclamació d'una república, mentre que els carlins volien tornar a la insurrecció armada. Les dificultats constants que va patir el regnat d'Amadeu van ser: l'aixecament carlí, partidari que reinés Carles VII; la guerra dels deu anys a Cuba, on Amadeu va voler abolir l'esclavitud a l'illa, però aviat va aparèixer l'oposició; i, com a darrera causa de la seva abdicació, la divisió dels republicans en federalistes i centralistes i la desintegració de la coalició governamental formada per unionistes, progressistes i demòcrates. Davant de totes aquestes dificultats, Amadeu va abdicar el 1873.
Principals causes del fracàs de la I República
El 3r govern republicà va estar presidit per Nicolás Salmerón, que va sufocar el moviment cantonalista a Llevant i Andalusia, i la guerra carlina al nord va haver de recolzar-se en l'exèrcit i accedir a les seves peticions de restaurar l'autoritat i l'ordre. El 4t govern va estar presidit per Emilio Castelar, que va aconseguir poders extraordinaris de l'Assemblea per fer front a les guerres cantonalista, carlina i cubana; així va poder governar durant diversos mesos per decret. Els federals descontents van pretendre escollir un nou president i el general Pavía va entrar a les Corts donant un cop d'Estat, el 3 de gener de 1874. Després del cop d'Estat, es va dissoldre l'Assemblea Nacional. El règim republicà va seguir en vigor gairebé un any més, però els sectors contraris a la república van anar donant suport a la solució alfonsina.
Assenyala els principis ideològics que defensaven els partits republicans, així com el model d'Estat que proposaven
El Partit Demòcrata Republicà Federal neix el 1868 a causa d'una escissió del Partit Demòcrata dirigit per Pi i Margall. Propugna la realització d'un sistema de pactes establerts entre les regions històriques d'Espanya. Estaven dividits en: federals gradualistes (Pi i Margall, defensaven la federació des de dalt; des de Madrid repartien els poders a altres regions) i federals cantonalistes (des de baix, i prenien el poder directament des de les mateixes regions).
Explica per què l'etapa entre 1868 i 1874 rep el nom de Sexenni Democràtic
Es coneix com a Sexenni Democràtic el període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. El Sexenni sol dividir-se en tres (o quatre) etapes: la primera, la del Govern provisional espanyol 1868-1871; la segona, el regnat d'Amadeu I (1871-1873); la tercera, la I República Espanyola, proclamada després de l'abdicació del rei Amadeu de Savoia el febrer de 1873, i que es divideix entre el període de la República Federal, al qual posa fi el cop de Pavía el gener de 1874, i la República unitària, també coneguda com a Dictadura de Serrano, que es tanca amb el pronunciament de desembre de 1874 a Sagunt del general Arsenio Martínez Campos a favor de la restauració de la Monarquia borbònica en la persona del fill d'Isabel II, Alfons XII.