La Revolució de 1934 i les Eleccions de 1936 a Espanya
La Revolució d'Octubre de 1934
A Astúries es va dur a terme la revolució social dels miners, les accions dels revolucionaris, amb la reacció del govern i una repressió duríssima. A Catalunya, el 6 d’octubre es proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola pel president de la Generalitat, Lluís Companys, i es fa la vaga general sense el suport de la CNT. Tot això provoca una reacció per part del Govern.
Conseqüències de la revolució
Les conseqüències de la revolució foren vàries. Va augmentar la influència de la CEDA en el govern, provocant:
- La suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- L’anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu.
- El retorn de les propietats als jesuïtes.
- Gil Robles és nomenat ministre de Guerra.
- Franco és nomenat cap de l’Estat Major de l’exèrcit.
- El juliol del 35, la CEDA presenta un projecte per modificar la constitució que no va arribar a ser votat.
A més a més, les forces d’esquerra s’uneixen contra el govern i exigeixen l'amnistia.
La crisi del bienni conservador i les eleccions de 1936
La crisi del bienni conservador i les eleccions de febrer del 36 va ser iniciada a la tardor de 1935, a causa que el Partit Radical entra en crisi per un seguit d’escàndols de corrupció (cas Estraperlo, malversació de fons...) i perquè Alcalá Zamora es nega a donar el govern a Gil Robles i convoca unes noves eleccions generals el febrer de 1936.
Polarització de les forces polítiques
Aquestes eleccions varen provocar una polarització de les forces polítiques:
- Els partits d’esquerra (republicans, socialistes i comunistes) es van agrupar en el Front Popular, amb un programa comú.
- Per altra banda, els partits de dreta no van aconseguir fer una candidatura única, encara que la CEDA, monàrquics i tradicionalistes es van agrupar en el Bloc Nacional.
El Front Popular va guanyar amb el 48% dels vots i 278 diputats sobre un total de 453. Dominava a les grans ciutats, les zones industrials (menys el País Basc) i les regions del litoral. Les dretes van obtenir el 46,5% dels sufragis i 124 diputats. Dominaven a les dues Castelles, Navarra, gran part d’Aragó i els dos arxipèlags. Els partits de centre foren quasi testimonials, amb poc més del 5% dels vots i 51 diputats.