La Revolució dels Preus i la Decadència dels Àustries

Què va ser la revolució dels preus?

L’augment de la població i la demanda

El creixement de la població va comportar una major demanda de productes. L’augment de la demanda no va contribuir a posar més terres en conreu o a la creació de manufactures, i el dèficit es va compensar important més productes de l’estranger, que es pagaven amb els metalls que arribaven d’Amèrica.

L’impacte del comerç americà

La demanda de productes americans va reactivar el comerç oceànic i va estimular la producció de manufactures a Europa. La Corona va atorgar a Sevilla el monopoli de tots els intercanvis amb les Índies.

L’alçada dels preus va empobrir la població

L’arribada de plata i or americans va provocar un fort augment dels diners en circulació, i la moneda va anar perdent valor en relació amb les mercaderies, el preu de les quals anava pujant. Les classes populars van empitjorar les seves condicions de vida; la noblesa, per compensar les rendes, va pujar els impostos sobre els pagesos. Els més beneficiats van ser els qui comerciaven amb Amèrica, prestaven diners amb interessos o intervenien en els negocis d’importació i exportació. A l’imperi més poderós de l’època, els seus habitants es van empobrir de manera progressiva.

Decadència de l’imperi dels Àustries menors (segle XVII)

Les guerres a Europa

• Guerra dels Trenta Anys: enfrontament contra França.
• Felip IV i el Comte-duc d'Olivares: el privat (persona que governa en nom del rei) va proposar més pressió fiscal i la Unió d’Armes (cada territori aporta un exèrcit), fet que va generar una revolta interna: la Guerra dels Segadors.
• Batalla de Rocroi (1645) i Pau de Westfàlia (1648): van suposar la pèrdua d’influències i territoris de la Corona espanyola.

Monarques poc eficaços i “validos” ambiciosos

Els reis delegaven les seves funcions als validos, que actuaven com a caps de govern i usurpaven cada vegada més el protagonisme dels monarques:

• Felip III: Duc de Lerma.
• Felip IV: Comte-duc d’Olivares.
• Carles II: Joan Josep d’Àustria.

La fallida financera: més despeses que ingressos

Quan van començar a exhaurir-se algunes de les mines americanes, els reis no tenien prou diners per mantenir les seves despeses. La monarquia va haver de cercar finançament a l’estranger, endeutar-se i augmentar els impostos. La Hisenda Reial va haver de declarar la bancarrota diverses vegades.