La Revolució Demogràfica i Agrícola a Anglaterra

La revolució demogràfica

La població anglesa es va triplicar en un segle i mig. El creixement demogràfic va ser degut a la conjunció de dos processos: l'augment de la natalitat i el descens de la mortalitat. A partir de 1760 va començar una reducció de la mortalitat per dues causes principals: la dieta va millorar gràcies a l'augment de la producció i perquè van haver-hi avenços importants en la medicina.

Revolució agrícola

La revolució agrícola es va iniciar a principis del segle XVIII amb les lleis de tancaments. Les lleis de tancaments van transformar les velles deveses comunes en grans parcel·les privades i tancades.

Els efectes dels tancaments van ser de gran importància:

• Els camperols sense terra van anar a treballar a les ciutats.
• El sistema de producció es va fer més rendible. El bestiar es va estabular i per a criar-lo es van conrear plantes forrajeres.

Altres factors que van afavorir l'arrencada industrial

• El context polític i institucional.
• El país era la primera potència marítima i comercial del món. Des del segle XVII el país havia afavorit la llibertat comercial i es va aprovar també la liberalització del sector agrari. La industrialització va anar acompanyada d'una innovació tecnològica sense precedents.

Liberalisme econòmic i capitalisme

La economia liberal es basava en 3 principis: la propietat privada, la lliure empresa, la lliure contractació de la mà d'obra i la lliure regulació del sistema productiu. Un mercat lliure regulat només pel benefici de la llei de l'oferta i la demanda.

Bases teòriques del liberalisme econòmic

Segons Adam Smith, les persones actuaven en l'economia per l'interès individual. Aquella doctrina defensava la iniciativa privada enfront de l'estat, que s'havia de limitar a administrar la justícia. Smith va defensar que la riquesa procedia del treball humà i no de l'acumulació de metalls preciosos o de terres. Adam Smith tenia una visió optimista, pensava que si es deixava actuar lliurement la iniciativa privada hi hauria beneficis per a totes les persones. També va sorgir un liberalisme més pessimista. John Stuart Mill va preveure el possible estancament del sistema, per això calia la intervenció de l'estat en certs aspectes com l'educació o la fiscalitat.

El sistema econòmic capitalista

El canvi econòmic va anar acompanyat de grans transformacions socials: el pas d'una societat rural a una societat de base industrial. El pas d'una societat estamental a una societat de classes. El creixement econòmic anava lligat a la industrialització, la millora del benestar general es coneix com a producte social.

La societat de classes

Classes baixes: Estaven integrades pels diversos sectors pobres tradicionals, però destacaven sobretot el proletariat que estava compost pels obrers de la indústria moderna. Les condicions laborals i salarials eren molt dures i els contractes ignoraven qualsevol dret.

Classes mitjanes: Van aparèixer els treballadors qualificats de la indústria que necessitaven una formació especialitzada. La revolució industrial va anar acompanyada d'una veritable revolució en el sector dels serveis que va generar l'aparició de noves ocupacions.

Classes altes: La burgesia era el grup social predominant que concentrava el poder polític i econòmic. El membre més destacat de la burgesia va ser l'empresari industrial que va ser una figura nova, era comerciant i empresari a l'hora.