Revolució Francesa (1789-1871): Causes, Etapes i Conseqüències
Revolució Francesa (1789-1871)
Causes
Causes Profundes
El sistema de l'Antic Règim era injust a causa de la societat estamental, la justícia arbitrària (no tothom tenia els mateixos drets) i la manca de drets fonamentals.
Causes Immediates
La situació de bancarrota i la crisi de la Hisenda de França van portar a diferents ministres del rei (com Necker) a plantejar un augment de la recaptació d'impostos, proposant que també els privilegiats contribuïssin. La revolta nobiliària va reclamar la convocatòria dels Estats Generals (que no es reunien des del 1614) al maig de 1789.
Causes Finals (14 de juliol de 1789)
Davant la convocatòria dels Estats Generals, hi havia dues postures: els privilegiats volien mantenir el sistema de vot per estament, mentre que el tercer estat (representant la majoria de la població) demanava el vot per persona i la redacció d'un Quadern de Greuges. El rei no va acceptar aquestes demandes. El 5 de maig de 1789, es van obrir els Estats Generals, però la crisi va continuar i el tercer estat va abandonar la reunió davant la falta d'acord sobre la forma de votar. El 20 de juny, el tercer estat es va reunir al Pavelló de la Pilota i va decidir no marxar fins que el rei acceptés les seves reivindicacions i es constituïssin en Assemblea Nacional. El 27 de juny, el rei va decidir acceptar les reivindicacions i els Estats Generals van passar a ser l'Assemblea Nacional Constituent. Paral·lelament, es preparava una mobilització armada per atacar els diputats del tercer estat. Davant d'això, el poble de París va decidir defensar els seus diputats i va assaltar la Bastilla el 14 de juliol de 1789.
Etapes de la Revolució Francesa
1. Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
L'Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals, va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà i va redactar la Constitució de 1791, que definia França com una monarquia constitucional amb poders dividits: el poder legislatiu residia en el Parlament, el poder executiu en el rei i el poder judicial en jutges independents. Es va establir el sufragi censatari, limitant el poder polític als ciutadans més rics.
2. Monarquia Constitucional (1791-1792)
Amb la Constitució aprovada, l'Assemblea Legislativa va continuar fent lleis (llibertat de culte, desamortització de terres, llibertat de premsa i reforma fiscal). El monarca que va jurar la Constitució va ser Lluís XVI. Aquest sistema polític es basava en el liberalisme. La vida política es dividia en diferents clubs: els girondins (moderats), els jacobins (més radicals, recolzats per les classes populars sans-culottes) i els cordelers. Des d'Àustria, molts nobles (que havien fugit de França) i amb l'ajuda del rei, estaven organitzant una invasió a França. Al juny de 1791, el rei va ser detingut quan intentava creuar la frontera.