La Revolució Francesa de 1789: Causes i Conseqüències
La Revolució Francesa (1789)
França es trobava en una crisi econòmica i social. Les males collites van provocar l'alça del preu dels aliments i un gran descontentament popular.
Factors clau de la crisi
- La burgesia: Estava descontenta davant la seva marginació política. Animada per les idees il·lustrades, volia posar fi a l'absolutisme i al sistema de l'Antic Règim.
- Monarquia: Patia una crisi financera provocada per les despeses elevades de l'Estat i de la cort, així com pel cost de l'ajuda francesa a la independència dels Estats Units. La solució va ser una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos, però el monarca absolut temia descontentar els privilegiats, que eren el seu suport social principal.
Començament de la revolució (1789)
Es va iniciar amb una revolta de l'aristocràcia: els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.
Els representants del tercer estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona. Va sorgir la idea de la sobirania nacional, és a dir, admetre que el conjunt dels diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació.
El 20 de juny, en un pavelló de París (Jeu de Paume), es van erigir en Assemblea Nacional, on es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
La fi de l'Antic Règim
El poble de París va donar suport al carrer als representants del tercer estat. Davant el temor que les tropes reials detinguessin els diputats, el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari.
La revolució també es va estendre al camp en forma d'una revolta antisenyorial (la Gran Por). Davant la radicalització popular, l'Assemblea Nacional Constituent va decretar:
- L'abolició dels privilegis feudals.
- La promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei i els impostos.