Revolució Francesa i Abolició del Feudalisme
Esclat de la Revolució Francesa i L’Abolició del Feudalisme
Segle XVIII – Lluís XVI, convoca els Estats Generals, corts estamentals franceses, que no s’havien reunit des de 1614 (més de 150 anys). Per frenar el poder dels privilegiats.
Abans, cada estament redactava uns memorials de greuges, explicaven els seus neguits, problemes i propostes. La burgesia es va anar organitzant en clubs polítics, espais de discussió d’idees i propostes polítiques noves. Va fundar diaris per defensar i difondre els seus projectes i propostes.
El principi de la Revolució Francesa
Els Estats Generals (noblesa, església) pretenen que es votés per estament o grup. Membres del Tercer Estat o Poble defensaven el vot per persona.
Necker (ministre de finances) va augmentar els participants del Tercer Estat.
El Tercer Estat, també format per membres de la noblesa i del clergat liberals, representava la major part de la població. Els representants del Tercer Estat no acceptaran 1 grup = 1 vot i van decidir constituir-se en Assemblea Nacional.
14 juliol 1789 agafen la pólvora de la Bastilla.
De l’Assemblea Nacional
Els diputats es van reunir a l’anomenat “Joc de Pilota” (dependència que servia per a l’esbarjo dels cortesans), on van jurar que es quedarien fins que haguessin redactat una Constitució. L’Assemblea Nacional es va anomenar Assemblea Constituent. El rei ho va acceptar.
L’obra de l’Assemblea Constituent (1789 – 1791)
L’Assemblea Constituent va aprovar el Decret d’abolició dels drets feudals, es va redactar la Declaració dels drets de l’Home i del ciutadà. La Constitució de 1791 establia:
- Monarquia parlamentària = sobirania nacional
- Divisió de poders = rei tenia dret a veto.
- Sufragi censatari – votants homes, 25 anys amb una renda.
- Reorganització territorial i administrativa. Estats Units, Unió Soviètica, França, Xina, Regne Unit.
L’Assemblea Legislativa
L’alta burgesia va acabar amb la Revolució. Provocar sans-culottes, canvis més radicals i profunds en la societat. Rei i privilegiats (església, nobles) no acceptaven el canvi. Molts privilegiats, van emigrar i van conspirar contra la Revolució (des de l’exterior). 2 lleis – expropiar els béns dels emigrant i l’altre expulsava església més conservadora. El rei va vetar aquestes lleis + descontentament població.
La Guerra a l’exterior i el final de la monarquia
Àustria i Prússia van declarar la guerra a França. Els reis van intentar fugir de França, van ser detinguts a Varennes i reconduïts a la presó de París. Aliats prop de la capital, la resposta va ser assaltar el Palau de les Tulleries, residència dels reis. Traïció.
Absolutisme – Sistema polític característic de l’Edat Mitjana en que el rei acumulava tots els poders de l’Estat.
Antic Règim – Era aquell on hi havia un monarca absolutista, amb una societat dividida en privilegiats i no privilegiats.
Constitució – Text bàsic per tota democràcia on es recopilen els drets fonamentals del ciutadà.
Liberalisme – Pensament contrari a l’absolutisme, el poble és el que decideix el seu futur.
Nacionalisme – doctrina política que exalta la personalitat nacional i que defensa la creació d'un estat autònom i independent.
Romanticisme – Estil artístic que buscava la inspiració en l’Edat Mitjana, els sentiments i feia servir paisatges per manifestar la força de la naturalesa.
Sobirania – És una qualitat del poble polític d’un estat, el poder resideix al poble.